Originalment servia com a capella de la fortalea vaticana. Coneguda anteriorment com ''Cappella Magna'', pren el seu nom del papa [[Sixte IV]], qui va ordenar la seua restauració en el [[sigle XV]], entre el anys [[1473]] i [[1481]]. Des de llavors la capella ha servit per a celebrar diversos actes i cerimònies papals. Actualment és la sèu del [[cónclau]], la reunió en la que els cardenals electors del [[Colege Cardenalici]] elegixen a un nou papa. La fama de la Capella Sixtina es deu principalment a la seua decoració al [[fresc]], i especialment a la [[Volta de la Capella Sixtina|volta]] i el [[Tester (arquitectura)|tester]], en ''[[El Juí Final (Capella Sixtina)|El Juí Final]]'', abdós obres del reinaixentiste [[Michelangelo Buonarroti]]. | Originalment servia com a capella de la fortalea vaticana. Coneguda anteriorment com ''Cappella Magna'', pren el seu nom del papa [[Sixte IV]], qui va ordenar la seua restauració en el [[sigle XV]], entre el anys [[1473]] i [[1481]]. Des de llavors la capella ha servit per a celebrar diversos actes i cerimònies papals. Actualment és la sèu del [[cónclau]], la reunió en la que els cardenals electors del [[Colege Cardenalici]] elegixen a un nou papa. La fama de la Capella Sixtina es deu principalment a la seua decoració al [[fresc]], i especialment a la [[Volta de la Capella Sixtina|volta]] i el [[Tester (arquitectura)|tester]], en ''[[El Juí Final (Capella Sixtina)|El Juí Final]]'', abdós obres del reinaixentiste [[Michelangelo Buonarroti]]. |