| En el castell, que ocupa una superfície de vora 2.000 m², podem diferenciar clarament dos parts. El primer espai, nomenat ''[[albacar]]'', per la documentació de l'época, se troba a llevant, penjat sobre el barranc de Castro, i se tractaria d'un refugi fortificat en cas de perill per a la població dels dos poblets que depenien de la seua jurisdicció: l'[[aljama]] de Castro i el rafal de Benissabdó. El segon, el castell pròpiament dit, se subdividix per la seua banda en dos parts: una, la part més baixa, a la que s'accedia per les portes del castell, formada per grans roques, molt irregular, a on encara queden restes d'habitacions, i a on trobem dos roques en huit senyals gravats en cascuna, que els vells interpreten com a huit victòries del castell; i l'atra, la part més alta, la celoquia (de l'[[àrap]] ''Saluqya'') d'uns 400 m², on estaven les dependències pròpies del castell, vivendes, rebosts, cisternes..., tot presidit per una majestuosa torre de l'homenage, –derrocada en juliol de [[1938]], durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra civil]]–, sobre el barranc de l'Horteta. | | En el castell, que ocupa una superfície de vora 2.000 m², podem diferenciar clarament dos parts. El primer espai, nomenat ''[[albacar]]'', per la documentació de l'época, se troba a llevant, penjat sobre el barranc de Castro, i se tractaria d'un refugi fortificat en cas de perill per a la població dels dos poblets que depenien de la seua jurisdicció: l'[[aljama]] de Castro i el rafal de Benissabdó. El segon, el castell pròpiament dit, se subdividix per la seua banda en dos parts: una, la part més baixa, a la que s'accedia per les portes del castell, formada per grans roques, molt irregular, a on encara queden restes d'habitacions, i a on trobem dos roques en huit senyals gravats en cascuna, que els vells interpreten com a huit victòries del castell; i l'atra, la part més alta, la celoquia (de l'[[àrap]] ''Saluqya'') d'uns 400 m², on estaven les dependències pròpies del castell, vivendes, rebosts, cisternes..., tot presidit per una majestuosa torre de l'homenage, –derrocada en juliol de [[1938]], durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra civil]]–, sobre el barranc de l'Horteta. |