Canvis

'''Caminant damunt un mar de boira''' (en [[alemà]], '''''Der Wanderer über dem Nebelmeer''''') és un [[oli sobre llenç|oli]] pintat en l'any [[1817]] [[Romanticisme|romàntic]] [[alemà]] [[Caspar David Friedrich]]. Actualment el llenç es conserva en el [[Kunsthalle Hamburg]] d'[[Hamburc]] ([[Alemanya]]).

'''Caminant damunt un mar de boira''' (en [[alemà]], '''''Der Wanderer über dem Nebelmeer''''') és un [[oli sobre llenç|oli]] pintat en l'any [[1817]] [[Romanticisme|romàntic]] [[alemà]] [[Caspar David Friedrich]]. Actualment el llenç es conserva en el [[Kunsthalle Hamburg]] d'[[Hamburc]] ([[Alemanya]]).

El sublim poder de la naturalea fon un tema dominant en les pintures de [[Caspar David Friedrich]] ([[1774]]-[[1840]]). El paisage de la seua [[Alemanya]] nativa fon una font d'inspiració per l'artista, pero la seua història personal també podria explicar la tensió que va saber plasmar.  

El sublim poder de la naturalea fon un tema dominant en les pintures de [[Caspar David Friedrich]] ([[1774]]-[[1840]]). El païsage de la seua [[Alemanya]] nativa fon una font d'inspiració per l'artista, pero la seua història personal també podria explicar la tensió que va saber plasmar.  

Quan era un chiquet, patinava en el seu germà sobre la superfície gelada del mar [[Bàltic]] quan el [[gel]] es trencà. Caspar caigué dins i el seu germà morí per salvar-lo. La depressió que sofrí l'artista d'adult el portà a intentar tallar-se el [[coll]], sense èxit. La relació entre el trauma i la inspiració quedà clara en la afirmació de Friedrich:{{Cita|<''L'artista no hauria pintar tant sols lo que té davant, sino també lo que veu en el seu interior. I si no veu res, hauria de deixar de pintar lo que té davant''.}}Un mar embravit s'estavella enfront la solitària figura del ''Caminant damunt un mar de boira''. Este quadro, que l'artista realisà el mateix any de la seua boda, podria expressar la lluita personal que va sostindré per a dominar les seues emocions trobades i tranquilisar a la seua jove esposa.

Quan era un chiquet, patinava en el seu germà sobre la superfície gelada del mar [[Bàltic]] quan el [[gel]] es trencà. Caspar caigué dins i el seu germà morí per salvar-lo. La depressió que sofrí l'artista d'adult el portà a intentar tallar-se el [[coll]], sense èxit. La relació entre el trauma i la inspiració quedà clara en la afirmació de Friedrich:{{Cita|<''L'artista no hauria pintar tant sols lo que té davant, sino també lo que veu en el seu interior. I si no veu res, hauria de deixar de pintar lo que té davant''.}}Un mar embravit s'estavella enfront la solitària figura del ''Caminant damunt un mar de boira''. Este quadro, que l'artista realisà el mateix any de la seua boda, podria expressar la lluita personal que va sostindré per a dominar les seues emocions trobades i tranquilisar a la seua jove esposa.