Canvis

|notes =  

|notes =  

}}

}}

Es denomina '''Cantó de Cartagena''', o també conegut com a '''Cantó Murcià''', a l'insurrecció [[federalista]] que en el marc de la [[I República Espanyola]] ([[1873]]-[[1874]]) va ocórrer en la [[Regió de Múrcia|província de Múrcia]] en l'objectiu de constituir-la en un [[Cantó (entitat subnacional)|cantó federal]]. L'epicentre d'este moviment cantonal va estar en la ciutat de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], que va ser on els [[Partit Republicà Federal|republicans federals]] "intransigents" varen iniciar en juliol de 1873 la [[rebelió cantonal]] i el propòsit de la qual era instaurar en [[Espanya]] "des d'avall" la [[República Federal]] sense esperar a que les [[Corts Constituents]] elegides en [[maig]] de 1873 elaboraren i aprovaren la nova [[Proyecte de Constitució Federal de 1873|Constitució Federal]]. El Cantó de Cartagena va ser el de més llarga duració de tots els cantons puix va conseguir resistir el sege de les forces del govern central fins al [[12 de giner]] de 1874.

Es denomina '''Cantó de Cartagena''', o també conegut com a '''Cantó Murcià''', a l'insurrecció [[federalista]] que en el marc de la [[I República Espanyola]] ([[1873]]-[[1874]]) va ocórrer en la [[Regió de Múrcia|província de Múrcia]] en l'objectiu de constituir-la en un [[Cantó (entitat subnacional)|cantó federal]]. L'epicentre d'este moviment cantonal va estar en la ciutat de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], que va ser on els [[Partit Republicà Federal|republicans federals]] "intransigents" varen iniciar en juliol de 1873 la [[rebelió cantonal]] i el propòsit de la qual era instaurar en [[Espanya]] "des d'avall" la [[República Federal]] sense esperar a que les [[Corts Constituents]] elegides en [[maig]] de 1873 elaboraren i aprovaren la nova [[Proyecte de Constitució Federal de 1873|Constitució Federal]]. El Cantó de Cartagena va ser el de més llarga duració de tots els cantons puix va conseguir resistir el sege de les forces del govern central fins al [[12 de giner]] de 1874.