Canvis

== Orige del conflicte ==

== Orige del conflicte ==

L'orige del conflicte conegut com a batalla de Valéncia contínua sent discutit. L'explicació mes clara es que sorgí com una reacció popular i [[valencianista]] espontànea del poble contra la catalanisació dels símbols i l'identitat valenciana en les institucions. Els postulats del [[catalanisme]] havien trobat eco entre alguns intelectuals valencians ([[Joan Fuster]], [[Sanchis Guarner]], etc.) que mes tart serien qüestionats, pero també en reduïdes èlits universitàries de l'[[Universitat de Valéncia]] que ya des dels anys [[anys 1960|60]] en els que un bon grapat de professors catalans (Rotgla, etc) anaren introduint-se en matèries mes o menys estratègiques, en l'universitat valenciana. Esta èlit, al mateix temps, encara que el [[catalanisme]] era molt dèbil políticament, durant els primers anys de la [[anys 1970|década de 1970]] conseguí que els partits d’esquerra valencians adoptaren posicions catalanistes, reconeixent la sumissió del [[valencià]] cap a l'[[idioma català|català]] i usant simbologia catalana com la [[quatribarrada]], térmens polítics com [[Països Catalans]], etc. En definitiva, estos sectors volien la catalanisació dels símbols i de l'identitat valenciana (bandera catalana, llengua catalana, etc.) en contra del desijos naturals del poble ([[senyera valenciana]], [[llengua valenciana]], etc.) que evidentment, reaccionà davant de lo que considerava una clara provocació.

L'orige del conflicte conegut com a batalla de Valéncia contínua sent discutit. L'explicació més clara és que sorgí com una reacció popular i [[valencianista]] espontànea del poble contra la catalanisació dels símbols i l'identitat valenciana en les institucions. Els postulats del [[catalanisme]] havien trobat eco entre alguns intelectuals valencians ([[Joan Fuster]], [[Sanchis Guarner]], etc.) que més tart serien qüestionats, pero també en reduïdes èlits universitàries de l'[[Universitat de Valéncia]] que ya des dels anys [[anys 1960|60]] en els que un bon grapat de professors catalans (Rotgla, etc) anaren introduint-se en matèries més o menys estratègiques, en l'universitat valenciana. Esta èlit, al mateix temps, encara que el [[catalanisme]] era molt dèbil políticament, durant els primers anys de la [[anys 1970|década de 1970]] conseguí que els partits d’esquerra valencians adoptaren posicions catalanistes, reconeixent la sumissió del [[valencià]] cap a l'[[idioma català|català]] i usant simbologia catalana com la [[quatribarrada]], térmens polítics com [[Països Catalans]], etc. En definitiva, estos sectors volien la catalanisació dels símbols i de l'identitat valenciana (bandera catalana, llengua catalana, etc.) en contra del desijos naturals del poble ([[senyera valenciana]], [[llengua valenciana]], etc.) que evidentment, reaccionà davant de lo que considerava una clara provocació.

El conflicte esclatà despuix de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], les primeres democràtiques despuix de la mort de [[Franco]], en les que l'[[Unión de Centro Democràtico|UCD]], encara una coalició, obtingué el 33% dels vots i 11 escans, el [[PSOE]] el 36,3% i 13 escans, el [[Partit Comunista d’Espanya|PCE]] un 9,1 % i 3 escans, i un escà cada un el [[Partit Socialista Popular]] (en [[Unitat Socialista|coalició]] en el [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV]]), [[Aliança Popular]] i l’independent, pero posteriorment integrat en l'UCD, [[José Miguel Ortí Bordás]].  

El conflicte esclatà despuix de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], les primeres democràtiques despuix de la mort de [[Franco]], en les que l'[[Unión de Centro Democràtico|UCD]], encara una coalició, obtingué el 33% dels vots i 11 escans, el [[PSOE]] el 36,3% i 13 escans, el [[Partit Comunista d’Espanya|PCE]] un 9,1 % i 3 escans, i un escà cada un el [[Partit Socialista Popular]] (en [[Unitat Socialista|coalició]] en el [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV]]), [[Aliança Popular]] i l’independent, pero posteriorment integrat en l'UCD, [[José Miguel Ortí Bordás]].  

L'UCD en la Comunitat Valenciana al principi mantenia una postura prou ambigua i indefinida en matèria identitària i llingüística, per l'influencia dels postulats dels partits d'[[esquerra política|esquerra]], en els que diferia molt poc. Pero la reacció del poble i del [[valencianisme]] provocà que els dirigents de l'UCD en la Comunitat Valenciana, encapçalats per [[Emilio Attard]],  tingueren por de ser desplaçats del poder polític per la pròpia força del moviment popular valencianiste, per lo qual l'UCD acceptà i adoptà parcialment els postulats del valencianisme (Llengua valenciana, Senyera Valenciana, pero no la denominació de "Regne de Valéncia"). Les posicions del [[PSOE]] estaven dominades pels sectors mes [[pancatalanisme|pancatalanistes]] del propi partit, en Albiñana al front d'ell.

L'UCD en la Comunitat Valenciana al principi mantenia una postura prou ambigua i indefinida en matèria identitària i llingüística, per l'influencia dels postulats dels partits d'[[esquerra política|esquerra]], en els que diferia molt poc. Pero la reacció del poble i del [[valencianisme]] provocà que els dirigents de l'UCD en la Comunitat Valenciana, encapçalats per [[Emilio Attard]],  tingueren por de ser desplaçats del poder polític per la pròpia força del moviment popular valencianiste, per lo qual l'UCD acceptà i adoptà parcialment els postulats del valencianisme (Llengua valenciana, Senyera Valenciana, pero no la denominació de "Regne de Valéncia"). Les posicions del [[PSOE]] estaven dominades pels sectors més [[pancatalanisme|pancatalanistes]] del propi partit, en Albiñana al front d'ell.

== Evolució dels fets ==

== Evolució dels fets ==

La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], Pedro Zaragoza, o [[José Antonio Perelló Morales]], s’havia presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de Valéncia'], reportage de ''[[El País]] '', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d’esquerra i pancatalanistes enfrontats al règim, i que propongueren posar en marcha un procés autonòmic semblant al que es seguia en [[Catalunya]] i el [[País Vasc]].

La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], Pedro Zaragoza, o [[José Antonio Perelló Morales]], s’havia presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de Valéncia'], reportage de ''[[El País]] '', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d’esquerra i pancatalanistes enfrontats al règim, i que propongueren posar en marcha un procés autonòmic semblant al que es seguia en [[Catalunya]] i el [[País Vasc]].

Simultàneament, es constituí l'UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] d'[[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Movimiento Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Zaragoza o José María Adam García. Alguns d’estos sectors, exclosos d’UCD i en una sensibilitat mes [[valencianista]], com l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], o el president de la [[Diputació de Valéncia]], [[Ignacio Carrau]], fundarien l'[[Unió Regional Valenciana]] (URV) en [[1978]], veent el perill del [[pancatalanisme]], que llavors ya aguaitava.

Simultàneament, es constituí l'UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] d'[[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Movimiento Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Zaragoza o José María Adam García. Alguns d’estos sectors, exclosos d’UCD i en una sensibilitat més [[valencianista]], com l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], o el president de la [[Diputació de Valéncia]], [[Ignacio Carrau]], fundarien l'[[Unió Regional Valenciana]] (URV) en l'any [[1978]], veent el perill del [[pancatalanisme]], que llavors ya aguaitava.

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions de 1977]], no obstant això, l'UCD fon derrotada en [[Valéncia]]. Poc despuix constituí l'[[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Contava en 41 membres, dels quals 26 eren d’esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard encarregà al també valencià [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança d'[[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979|generals de 1979]] i condicionar el procés d’elaboració de l'Estatut d’Autonomia. Attard eliminà del partit als membres lliberals o catalanistes com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i assumí parcialment els postulats valencianistes. Per a expandir-se popularment es valgueren del diari [[Las Provincias]], dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles|moviment faller]] i del [[Valéncia CF]], aixina com de filòsofs i intelectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el recolzament llogístic del governador civil [[José María Fernández del Riu]].

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions de 1977]], no obstant això, l'UCD fon derrotada en [[Valéncia]]. Poc despuix constituí l'[[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Contava en 41 membres, dels quals 26 eren d’esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard encarregà al també valencià [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança d'[[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979|generals de 1979]] i condicionar el procés d’elaboració de l'Estatut d’Autonomia. Attard eliminà del partit als membres lliberals o catalanistes com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i assumí parcialment els postulats valencianistes. Per a expandir-se popularment es valgueren del diari [[Las Provincias]], dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles|moviment faller]] i del [[Valéncia CF]], aixina com de filòsofs i intelectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el recolzament llogístic del governador civil [[José María Fernández del Riu]].

== Cronologia d’acontenyiments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]] '', núm 124, maig de 1997</ref> ==

== Cronologia d’acontenyiments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]] '', núm 124, maig de 1997</ref> ==

* [[1976]] (abril). El sacerdot mallorquí [[Pere Riutort]], president de la Comissió Interdiocesana de Llitúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina (organisme responsable de l’edició en llengua vernàcula dels texts religiosos) i que s'oponia als partidaris del valencianisme llingüístic (havia dirigit l’edició del ''Llibre del Poble de Déu'' en [[1975]], recopilació de texts llitúrgics, acusat de "catalanisat"), és agredit físicament.

* [[1976]] (abril). El sacerdot mallorquí [[Pere Riutort]], president de la Comissió Interdiocesana de Llitúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina (organisme responsable de l’edició en llengua vernàcula dels texts religiosos) i que s'oponia als partidaris del valencianisme llingüístic (havia dirigit l’edició del ''Llibre del Poble de Déu'' en l'any [[1975]], recopilació de texts llitúrgics, acusat de "catalanisat"), és agredit físicament.

* [[1976]] (12 de juliol). Manifestació convocada per la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, en el lema "Per la llibertat, per l'amnistia, per l'Estatut d'Autonomia, pel Sindicat Obrer".

* [[1976]] (12 de juliol). Manifestació convocada per la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, en el lema "Per la llibertat, per l'amnistia, per l'Estatut d'Autonomia, pel Sindicat Obrer".

* [[1976]] (juliol). Esclata una bomba en l’estadi del [[Llevant UD]] la nit abans de la Trobada dels Pobles (''Trobada dels Pobles'').

* [[1976]] (juliol). Esclata una bomba en l’estadi del [[Llevant UD]] la nit abans de la Trobada dels Pobles (''Trobada dels Pobles'').