Canvis

'''Mercuri''' és el [[planeta]] del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta nano|planetes nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits.  Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]] '', i es varen fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s.  

'''Mercuri''' és el [[planeta]] del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta nano|planetes nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits.  Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]] '', i es varen fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s.  

Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu periodo de [[rotació]] era igual al seu período de [[translació]], en dos de 88 dies.  No obstant això, en [[1965]] es varen manar polsos de radar cap a Mercuri, en la qual cosa va quedar definitivament demostrat que el seu periodo de rotació era de 58,7 dies, la qual cosa és 2/3 del seu periodo[[translació]].  Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[resonància  orbital]].

Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu periodo de [[rotació]] era igual al seu período de [[translació]], en dos de 88 dies.  No obstant això, en [[1965]] es varen manar polsos de radar cap a Mercuri, en lo que va quedar definitivament demostrat que el seu periodo de rotació era de 58,7 dies, lo que és 2/3 del seu periodo[[translació]].  Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[resonància  orbital]].

Al ser un [[planeta]] l'òrbita del qual és interior a la de la [[Terra]], Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys varen demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[sigle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton|Newton]].  Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un [[planeta]] encara més prop del [[Sol]], al qual varen cridar [[Planeta Volcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri.  Ara se sap que [[Vulcà]] no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]].

Al ser un [[planeta]] l'òrbita del qual és interior a la de la [[Terra]], Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys varen demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[sigle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton|Newton]].  Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un [[planeta]] encara més prop del [[Sol]], al qual varen cridar [[Planeta Volcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri.  Ara se sap que [[Vulcà]] no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]].