Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
84 bytes eliminats ,  08:10 30 gin 2019
m
Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '
Llínea 32: Llínea 32:  
El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la xifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no varen ser degudes als combats, sino a les eixecucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans varen dur a terme en la retaguàrdia, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es varen centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el bando contrari. En el bando nacional es va perseguir principalment a sindicalistes i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el bando republicà esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burguesos, aristócrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, sacerdots i llaics de la Iglésia Catòlica, arribant a cremar convents i iglésies i assessinant a tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Iglésia Catòlica, puix es varen destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i imàgens) i arxius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Iglésia i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>
 
El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la xifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no varen ser degudes als combats, sino a les eixecucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans varen dur a terme en la retaguàrdia, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es varen centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el bando contrari. En el bando nacional es va perseguir principalment a sindicalistes i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el bando republicà esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burguesos, aristócrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, sacerdots i llaics de la Iglésia Catòlica, arribant a cremar convents i iglésies i assessinant a tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Iglésia Catòlica, puix es varen destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i imàgens) i arxius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Iglésia i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>
   −
Després de la guerra, la repressió franquiste es va cebar en el bando perdedor, iniciant-se una neteja de que fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, la qual cosa va conduir a molts a l'exili o a la mort. La economia espanyola tardaria décades a recuperar-se.
+
Després de la guerra, la repressió franquiste es va cebar en el bando perdedor, iniciant-se una neteja de que fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, lo que va conduir a molts a l'exili o a la mort. La economia espanyola tardaria décades a recuperar-se.
    
Els simpatisants republicans varen vore la guerra com un enfrontament entre «tirania i democràcia», o «fascisme i llibertat», i molts jóvens idealistes d'atres països varen participar en les Brigades Internacionals pensant que salvar a la República Espanyola era la causa idealiste del moment. No obstant, els partidaris de Franco la varen vore com una lluita entre les «''hordes roges''» (comunistes i anarquistes) i la «''civilisació cristiana''». Pero estes [[wikt:és:dicotomia|dicotomies]] són, inevitablement, simplificacions: en els dos bandos hi havia ideologies variades, i moltes vegades enfrontades (per eixemple, anarquistes contra comunistes en u, falangistes contra monàrquics i carlins en l'atre).
 
Els simpatisants republicans varen vore la guerra com un enfrontament entre «tirania i democràcia», o «fascisme i llibertat», i molts jóvens idealistes d'atres països varen participar en les Brigades Internacionals pensant que salvar a la República Espanyola era la causa idealiste del moment. No obstant, els partidaris de Franco la varen vore com una lluita entre les «''hordes roges''» (comunistes i anarquistes) i la «''civilisació cristiana''». Pero estes [[wikt:és:dicotomia|dicotomies]] són, inevitablement, simplificacions: en els dos bandos hi havia ideologies variades, i moltes vegades enfrontades (per eixemple, anarquistes contra comunistes en u, falangistes contra monàrquics i carlins en l'atre).
Llínea 41: Llínea 41:  
A l'abandonar Alfons XIII Espanya, vista la falta de soport popular en les eleccions municipals de [[1931]], es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el cridat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra (Acció Republicana, [[Partit Republicà Radical Socialista|radicals-socialistes]]...) i el [[PSOE|Partit Socialiste]], tracta de posar en marcha una serie de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la llentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una série d'alçaments anarquistes en [[giner]] i [[decembre]] de [[1933]], reprimits en durea i que provoquen un fort escàndal polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en 1933.
 
A l'abandonar Alfons XIII Espanya, vista la falta de soport popular en les eleccions municipals de [[1931]], es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el cridat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra (Acció Republicana, [[Partit Republicà Radical Socialista|radicals-socialistes]]...) i el [[PSOE|Partit Socialiste]], tracta de posar en marcha una serie de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la llentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una série d'alçaments anarquistes en [[giner]] i [[decembre]] de [[1933]], reprimits en durea i que provoquen un fort escàndal polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en 1933.
   −
La [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], partit derechista, gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per la qual cosa ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible soport de la CEDA. Comença el govern de centre dreta cridat per l'esquerra Bieni Negre, ya que va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al vore el rumb de ''marcha arrere'' que prenia la seua política.
+
La [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], partit derechista, gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per lo que ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible soport de la CEDA. Comença el govern de centre dreta cridat per l'esquerra Bieni Negre, ya que va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al vore el rumb de ''marcha arrere'' que prenia la seua política.
   −
Davant del que consideren mal govern de Lerroux, la CEDA exigix la seua participació en el govern. Es nomenen tres ministres de la CEDA, pero este nomenament (constitucional) no és acceptat ni per l'esquerra ni pels nacionalistes. ERC ([[Esquerra Republicana de Catalunya]]) proclama des de Barcelona el ''Estat Català'' dins de la ''República Federal Espanyola'' i UGT declara una vaga general revolucionària, la qual cosa provoca la [[Revolució de 1934]] i la proclamació des de [[Oviedo]] de la ''República Socialiste Espanyola''. La situació queda ràpidament dominada pel Govern, excepte en [[Principat d'Asturias|Asturias]], únic lloc en qué els anarquistes s'unixen als partits i sindicats d'esquerres. El Govern reprimix la sublevació d'Astúries en durea, portant de [[Àfrica]] a la [[Llegió Española|Legión]] i, una vegada finalisada, es produïx una forta repressió.
+
Davant del que consideren mal govern de Lerroux, la CEDA exigix la seua participació en el govern. Es nomenen tres ministres de la CEDA, pero este nomenament (constitucional) no és acceptat ni per l'esquerra ni pels nacionalistes. ERC ([[Esquerra Republicana de Catalunya]]) proclama des de Barcelona el ''Estat Català'' dins de la ''República Federal Espanyola'' i UGT declara una vaga general revolucionària, lo que provoca la [[Revolució de 1934]] i la proclamació des de [[Oviedo]] de la ''República Socialiste Espanyola''. La situació queda ràpidament dominada pel Govern, excepte en [[Principat d'Asturias|Asturias]], únic lloc en qué els anarquistes s'unixen als partits i sindicats d'esquerres. El Govern reprimix la sublevació d'Astúries en durea, portant de [[Àfrica]] a la [[Llegió Española|Legión]] i, una vegada finalisada, es produïx una forta repressió.
    
Els escàndals financers i polítics fan caure al Govern radical-cedista i es convoquen noves eleccions, en les que, per  primera vegada en molt de temps, l'esquerra unix forces formant el [[Front Popular]], i els anarquistes, tradicionalment abstencionistas, a pesar de no formar part de la coalició, li donen el seu soport.
 
Els escàndals financers i polítics fan caure al Govern radical-cedista i es convoquen noves eleccions, en les que, per  primera vegada en molt de temps, l'esquerra unix forces formant el [[Front Popular]], i els anarquistes, tradicionalment abstencionistas, a pesar de no formar part de la coalició, li donen el seu soport.
Llínea 79: Llínea 79:  
El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un tipo religiós. La [[Iglésia Catòlica]], el de la qual poder havia sigut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants varen ser asassinats per revolucionaris oposats al colp militar, que equiparaven a l'Iglésia Espanyola en la dreta. Es va saquejar i va agarrar foc a iglésies i monasteris. Davant d'esta barbàrie, l'Iglésia va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Iglésia''».
 
El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un tipo religiós. La [[Iglésia Catòlica]], el de la qual poder havia sigut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants varen ser asassinats per revolucionaris oposats al colp militar, que equiparaven a l'Iglésia Espanyola en la dreta. Es va saquejar i va agarrar foc a iglésies i monasteris. Davant d'esta barbàrie, l'Iglésia va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Iglésia''».
   −
La realitat no era senzilla, puix alguns de que es trobaven en el bando republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per la qual cosa els capellans vascs varen patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />
+
La realitat no era senzilla, puix alguns de que es trobaven en el bando republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per lo que els capellans vascs varen patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />
 
Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, despuix de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br />
 
Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, despuix de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br />
   Llínea 134: Llínea 134:  
El [[17 de juliol]] al matí en [[Melilla]], els tres coronels que estaven al tant de l'alçament militar es reunixen en el departament cartogràfic i tracen els plans per a ocupar el 18 els edificis públics, plans que comuniquen als dirigents falangistes. Un dels dirigents locals de la Falange informa el dirigent local d'Unió Republicana, arribant esta informació al General Romerars, comandant Militar de Melilla, que al seu torn informa [[Santiago Casares Quiroga|Casares Quiroga]]. Romerars envia a la vesprada una patrulla de soldats i guàrdies d'assalt a registrar el departament cartogràfic. El coronel al comandament del mateix retarda el registre i flama al quarter de la Llegió, des d'on li envien un grup de llegionaris. Davant d'estos, la patrulla es rendix i els sublevats procedixen a arrestar a Romerars, proclamen l'estat de guerra i inicien anticipadament l'alçament, informant els seus companyers de el restant del Marroc que havien sigut descoberts. Açò va fer que s'alvançara en el Marroc la data prevista.
 
El [[17 de juliol]] al matí en [[Melilla]], els tres coronels que estaven al tant de l'alçament militar es reunixen en el departament cartogràfic i tracen els plans per a ocupar el 18 els edificis públics, plans que comuniquen als dirigents falangistes. Un dels dirigents locals de la Falange informa el dirigent local d'Unió Republicana, arribant esta informació al General Romerars, comandant Militar de Melilla, que al seu torn informa [[Santiago Casares Quiroga|Casares Quiroga]]. Romerars envia a la vesprada una patrulla de soldats i guàrdies d'assalt a registrar el departament cartogràfic. El coronel al comandament del mateix retarda el registre i flama al quarter de la Llegió, des d'on li envien un grup de llegionaris. Davant d'estos, la patrulla es rendix i els sublevats procedixen a arrestar a Romerars, proclamen l'estat de guerra i inicien anticipadament l'alçament, informant els seus companyers de el restant del Marroc que havien sigut descoberts. Açò va fer que s'alvançara en el Marroc la data prevista.
   −
Mola decidix alvançar les dates previstes, per la qual cosa l'endemà, [[18 de juliol]], la sublevació es generalisa en quasi tota [[Espanya]], i el [[19 de juliol]] ya és general.
+
Mola decidix alvançar les dates previstes, per lo que l'endemà, [[18 de juliol]], la sublevació es generalisa en quasi tota [[Espanya]], i el [[19 de juliol]] ya és general.
    
Excepte cassos aïllats, els militars triumfen en les zones on varen ser més votades les candidatures de dretes en les eleccions de febrer de [[1936]], i fracassen on la victòria electoral va correspondre al [[Front Popular]], com en [[Madrit]] i [[Barcelona]], on la insurrecció és esclafada sense miraments. Aixina, el [[21 de juliol]] els rebels han pres el control de la zona de [[El Marroc]] devall [[Protectorat espanyol de Marroc|protectorat espanyol]], les [[illes Canàries]] (excepte [[La Palma]]), les [[illes Balears]] (excepte [[Menorca]]), part de la província de [[Cadis]] i el seu capital homònima, junt en les ciutats de [[Córdova (Espanya)|Córdova]], [[Sevilla]] i [[Granada (Espanya)|Granada]] en [[Andalusia]] i la zona situada al nort de la [[Serra de Guadarrama]] i del riu [[Ebre]] (incloent a [[Galícia]], la [[regió de Lleó]], [[Castella la Vella]] -excepte la província de Santander actual [[Cantàbria]]-, el nort de [[Extremadura]], [[Navarra]] i la part occidental de [[Aragó]]), excepte [[Principat d'Astúries|Astúries]] (excepte el seu capital [[Oviedo]] que va quedar en mans nacionals), [[Cantàbria]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] en la costa nort, la part oriental de [[Aragó]], la regió de [[Catalunya]] en el nordest, [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], part de [[Castella la Nova]] i l'orient de [[Andalusia]]. El [[27 de juliol]] de 1936 va arribar a Espanya el primer esquadró d'avions italians enviat per [[Benito Mussolini]].<ref>[[:wikisource:Speech delivered by Premier Benito Mussolini. Rome, Italy, February 23, 1941|Discurs de Benito Mussolini. Roma, Itàlia, 23 de febrer de 1941]], traducció anglesa.</ref>
 
Excepte cassos aïllats, els militars triumfen en les zones on varen ser més votades les candidatures de dretes en les eleccions de febrer de [[1936]], i fracassen on la victòria electoral va correspondre al [[Front Popular]], com en [[Madrit]] i [[Barcelona]], on la insurrecció és esclafada sense miraments. Aixina, el [[21 de juliol]] els rebels han pres el control de la zona de [[El Marroc]] devall [[Protectorat espanyol de Marroc|protectorat espanyol]], les [[illes Canàries]] (excepte [[La Palma]]), les [[illes Balears]] (excepte [[Menorca]]), part de la província de [[Cadis]] i el seu capital homònima, junt en les ciutats de [[Córdova (Espanya)|Córdova]], [[Sevilla]] i [[Granada (Espanya)|Granada]] en [[Andalusia]] i la zona situada al nort de la [[Serra de Guadarrama]] i del riu [[Ebre]] (incloent a [[Galícia]], la [[regió de Lleó]], [[Castella la Vella]] -excepte la província de Santander actual [[Cantàbria]]-, el nort de [[Extremadura]], [[Navarra]] i la part occidental de [[Aragó]]), excepte [[Principat d'Astúries|Astúries]] (excepte el seu capital [[Oviedo]] que va quedar en mans nacionals), [[Cantàbria]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] en la costa nort, la part oriental de [[Aragó]], la regió de [[Catalunya]] en el nordest, [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], part de [[Castella la Nova]] i l'orient de [[Andalusia]]. El [[27 de juliol]] de 1936 va arribar a Espanya el primer esquadró d'avions italians enviat per [[Benito Mussolini]].<ref>[[:wikisource:Speech delivered by Premier Benito Mussolini. Rome, Italy, February 23, 1941|Discurs de Benito Mussolini. Roma, Itàlia, 23 de febrer de 1941]], traducció anglesa.</ref>
   −
Les forces republicanes, per la seua banda, conseguixen sofocar l'alçament en la major part d'Espanya, incloent totes les zones industrialisades, gràcies en part a la participació de les milícias acabades d'armar de socialistes, comunistes i anarquistes, aixina com a la llealtat de la major part de la Guàrdia d'Assalt i, en el cas de Barcelona, de la Guàrdia Civil. El governador militar de [[Cartagena]], Toribi Martínez Cabrera, era simpatisant del Front Popular i la marineria també era contrària al colp militar, la qual cosa unit als tumults populars dels dies 19 i 20 varen fer fracassar el moviment colpiste en [[Múrcia]].
+
Les forces republicanes, per la seua banda, conseguixen sofocar l'alçament en la major part d'Espanya, incloent totes les zones industrialisades, gràcies en part a la participació de les milícias acabades d'armar de socialistes, comunistes i anarquistes, aixina com a la llealtat de la major part de la Guàrdia d'Assalt i, en el cas de Barcelona, de la Guàrdia Civil. El governador militar de [[Cartagena]], Toribi Martínez Cabrera, era simpatisant del Front Popular i la marineria també era contrària al colp militar, lo que unit als tumults populars dels dies 19 i 20 varen fer fracassar el moviment colpiste en [[Múrcia]].
    
D'atra banda, cauen en mans dels sublevats algunes de les ciutats [[Andalusia|andaluses]] més grans, incloent [[Sevilla]] (on el general [[Gonzalo Queipo de Llano]] es fa en inusitada facilitat en el comandament de la 2a Divisió Orgànica), [[Cadis]], [[Córdova]] i [[Granada]]. D'estes, les tres primeres es varen convertir en centres de l'alçament militar en la regió de [[Andalusia]].
 
D'atra banda, cauen en mans dels sublevats algunes de les ciutats [[Andalusia|andaluses]] més grans, incloent [[Sevilla]] (on el general [[Gonzalo Queipo de Llano]] es fa en inusitada facilitat en el comandament de la 2a Divisió Orgànica), [[Cadis]], [[Córdova]] i [[Granada]]. D'estes, les tres primeres es varen convertir en centres de l'alçament militar en la regió de [[Andalusia]].
Llínea 145: Llínea 145:  
Els centres de l'alçament militar eren 13: [[Ceuta]] en el nort d'Àfrica; [[Cadis]], [[Sevilla]] i [[Córdova]] en [[Andalusia]]; [[Ferrol]] (la ciutat natal de Franco), província de [[La Corunya]], en [[Galícia]]; [[Oviedo]], capital de  [[Principat d'Astúries|Astúries]], la qual va soportar un [[Sege d'Oviedo|asedio]] per part dels republicans durant 90 dies, fins a l'entrada de les tropes franquistes el [[17 d'octubre]]; [[Salamanca]] i [[León]] en la llavors existent regió de [[Lleó]]; [[Valladolit]] i [[Burgos]] en l'antiga [[Castella la Vella]]; [[Vitòria]], capital de la província de [[Àlava]], en el [[País Vasc]]; [[Pamplona]], capital de [[Navarra]] i [[Saragossa]], capital de la província del mateix nom, en [[Aragó]]. Els principals núcleus republicans eren 7: [[Madrit]] en l'antiga [[Castella la Nova]], [[Bilbao]], capital de [[Viscaya]], en el País Vasc; [[Barcelona]] en [[Catalunya]]; [[Valéncia]] actual capital de la [[Comunitat Valenciana]]; [[Cartagena]] i [[Albacete]] en la [[regió de Múrcia]]; i [[Màlaga]] a Andalusia.
 
Els centres de l'alçament militar eren 13: [[Ceuta]] en el nort d'Àfrica; [[Cadis]], [[Sevilla]] i [[Córdova]] en [[Andalusia]]; [[Ferrol]] (la ciutat natal de Franco), província de [[La Corunya]], en [[Galícia]]; [[Oviedo]], capital de  [[Principat d'Astúries|Astúries]], la qual va soportar un [[Sege d'Oviedo|asedio]] per part dels republicans durant 90 dies, fins a l'entrada de les tropes franquistes el [[17 d'octubre]]; [[Salamanca]] i [[León]] en la llavors existent regió de [[Lleó]]; [[Valladolit]] i [[Burgos]] en l'antiga [[Castella la Vella]]; [[Vitòria]], capital de la província de [[Àlava]], en el [[País Vasc]]; [[Pamplona]], capital de [[Navarra]] i [[Saragossa]], capital de la província del mateix nom, en [[Aragó]]. Els principals núcleus republicans eren 7: [[Madrit]] en l'antiga [[Castella la Nova]], [[Bilbao]], capital de [[Viscaya]], en el País Vasc; [[Barcelona]] en [[Catalunya]]; [[Valéncia]] actual capital de la [[Comunitat Valenciana]]; [[Cartagena]] i [[Albacete]] en la [[regió de Múrcia]]; i [[Màlaga]] a Andalusia.
   −
Dels citats centres de la sublevació partixen les ofensives del [[Eixèrcit d'Espanya]], a fer el que la propaganda nacional va cridar la Reconquista, per a prendre les ciutats en mans de la República o a lliberar als llocs en mans dels rebels assejats per les tropes governamentals, com són els cassos del sege d'Oviedo i de l'Alcazar toledà. En este context, els nacionalistes i els republicans procedixen a organisar els seus respectius territoris i a reprimir qualsevol oposició o sospita d'oposició. Una estimació mínima senyala que més de 50.000 persones varen ser eixecutades, mortes o assessinades en cada bando, la qual cosa nos dona una indicació de la gran durea de les passions que la guerra civil havia deslligat.
+
Dels citats centres de la sublevació partixen les ofensives del [[Eixèrcit d'Espanya]], a fer el que la propaganda nacional va cridar la Reconquista, per a prendre les ciutats en mans de la República o a lliberar als llocs en mans dels rebels assejats per les tropes governamentals, com són els cassos del sege d'Oviedo i de l'Alcazar toledà. En este context, els nacionalistes i els republicans procedixen a organisar els seus respectius territoris i a reprimir qualsevol oposició o sospita d'oposició. Una estimació mínima senyala que més de 50.000 persones varen ser eixecutades, mortes o assessinades en cada bando, lo que nos dona una indicació de la gran durea de les passions que la guerra civil havia deslligat.
   −
El resultat de l'alçament és incert. Aproximadament un terç del territori espanyol ha passat a les mans rebels, en la qual cosa cap dels dos bandos té absoluta supremacia sobre l'atre. La tentativa de derrocar d'un colp a la República havia fracassat estrepitosament. Abdós bans es preparen per a l'inevitable. Un enfrontament que dessagnaria Espanya durant tres llarcs anys. La Guerra Civil Espanyola acabava de començar.
+
El resultat de l'alçament és incert. Aproximadament un terç del territori espanyol ha passat a les mans rebels, en lo que cap dels dos bandos té absoluta supremacia sobre l'atre. La tentativa de derrocar d'un colp a la República havia fracassat estrepitosament. Abdós bans es preparen per a l'inevitable. Un enfrontament que dessagnaria Espanya durant tres llarcs anys. La Guerra Civil Espanyola acabava de començar.
    
=== El desenroll de la guerra ===
 
=== El desenroll de la guerra ===
 
[[Image:Columna Palleter-2.jpg|300px|thumb|right|Columna "Palleter" de l'Eixercit Republicà de principis de la Guerra Civil Espanyola. A la vista la [[Senyera Valenciana]] en estrela blanca. ]]
 
[[Image:Columna Palleter-2.jpg|300px|thumb|right|Columna "Palleter" de l'Eixercit Republicà de principis de la Guerra Civil Espanyola. A la vista la [[Senyera Valenciana]] en estrela blanca. ]]
Tota esperança d'un ràpit desenllaç desapareix el [[21 de juliol]], el quint dia de rebelió, quan els sublevats varen conquistar el port naval de [[Ferrol]]. El triumfo parcial de la sublevació militar anima a les potències fascistes a recolzar els rebels. En els primers dies mor el general Sanjurjo en un accident d'aviació, per la qual cosa el comandament dels rebels queda llavors repartit entre [[Emilio Mola]] i Franco.
+
Tota esperança d'un ràpit desenllaç desapareix el [[21 de juliol]], el quint dia de rebelió, quan els sublevats varen conquistar el port naval de [[Ferrol]]. El triumfo parcial de la sublevació militar anima a les potències fascistes a recolzar els rebels. En els primers dies mor el general Sanjurjo en un accident d'aviació, per lo que el comandament dels rebels queda llavors repartit entre [[Emilio Mola]] i Franco.
    
No obstant, el comandament dels nacionalistes fon asumit gradualment pel general Franco que liderava les forces que havia portat del Marroc. El [[1 d'octubre]] de 1936 fon nomenat Cap de l'Estat i va formar govern en [[Burgos]]. El [[3 de juny]] de [[1937]] mor en un atre accident d'avió el general [[Emilio Mola]], quedant definitivament Franco a soles al cap de la rebelió militar.
 
No obstant, el comandament dels nacionalistes fon asumit gradualment pel general Franco que liderava les forces que havia portat del Marroc. El [[1 d'octubre]] de 1936 fon nomenat Cap de l'Estat i va formar govern en [[Burgos]]. El [[3 de juny]] de [[1937]] mor en un atre accident d'avió el general [[Emilio Mola]], quedant definitivament Franco a soles al cap de la rebelió militar.
Llínea 159: Llínea 159:  
==== La guerra terrestre ====
 
==== La guerra terrestre ====
 
===== 1936 =====
 
===== 1936 =====
Al fracassar el colp d'Estat i prevore's una guerra de llarga duració, el primer problema en qué s'enfronten els sublevats és un problema llogístic. L'Eixèrcit d'Àfrica està al Marroc, i ha de passar a la península, la flota republicana bloqueja el [[estret de Gibraltar]] impedint el seu pas i l'eixèrcit de Mola està escàs de municions. Es posa en marcha immediatament un pont aéreu, al principi a soles en mijos propis, i despuix recolzat per avions italians i alemans, entre El Marroc i Sevilla. En els pocs avions d'atac i bombardeig disponibles, es fustiga a l'esquadra republicana en l'estret, permetent el pas d'un primer comboi naval pràcticament desprotegit entre [[Ceuta]] i [[Algecires]], i s'inicia la Campanya d'Extremadura per a tractar d'unir les dos zones en poder dels sublevats, la qual cosa es conseguix en la presa de [[Badajoz]] a mijan d'agost de 1936, menys d'un mes despuix de l'alçament militar. La rapidea en que varen caure l'una darrere de l'atra les poblacions en l'alvanç per [[Extremadura]] i el Tall pot atribuir-se a l'alvanç del Eixercit d'Àfrica de Franco, les tropes millor entrenades i asaonades en combat, potser les úniques verdaderament professionals en els primers caòtics mesos de guerra.<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 4.</ref><br />
+
Al fracassar el colp d'Estat i prevore's una guerra de llarga duració, el primer problema en qué s'enfronten els sublevats és un problema llogístic. L'Eixèrcit d'Àfrica està al Marroc, i ha de passar a la península, la flota republicana bloqueja el [[estret de Gibraltar]] impedint el seu pas i l'eixèrcit de Mola està escàs de municions. Es posa en marcha immediatament un pont aéreu, al principi a soles en mijos propis, i despuix recolzat per avions italians i alemans, entre El Marroc i Sevilla. En els pocs avions d'atac i bombardeig disponibles, es fustiga a l'esquadra republicana en l'estret, permetent el pas d'un primer comboi naval pràcticament desprotegit entre [[Ceuta]] i [[Algecires]], i s'inicia la Campanya d'Extremadura per a tractar d'unir les dos zones en poder dels sublevats, lo que es conseguix en la presa de [[Badajoz]] a mijan d'agost de 1936, menys d'un mes despuix de l'alçament militar. La rapidea en que varen caure l'una darrere de l'atra les poblacions en l'alvanç per [[Extremadura]] i el Tall pot atribuir-se a l'alvanç del Eixercit d'Àfrica de Franco, les tropes millor entrenades i asaonades en combat, potser les úniques verdaderament professionals en els primers caòtics mesos de guerra.<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 4.</ref><br />
    
Una vegada unides les dos forces, s'inicia l'alvanç sobre Madrit, com a intent d'esmenar la contienda com més pronte millor. En esta série d'accions, va passar a la mitologia de la guerra la lliberació dels rebels [[Assejament de l'Alcázar|asediados]] en el Alcázar de [[Toledo]] el [[28 de setembre]], que devall el comandament del coronel [[José Moscardó]] soportaven els atacs republicans des del [[22 de juliol]]; al rebre Moscardó a Varela (encapçalant a l'Eixèrcit d'Àfrica) este li va dir la famosa frasse: ''El meu general, sense novetat en l'Alcàser''. Franco va ordenar desviar-se cap a Toledo en contra de l'opinió dels seus consellers que li varen recomanar prendre Madrit; hui en dia hi ha els que pensen que d'haver pres Madrid immediatament la guerra s'hauria acurtat substancialment de no haver-se alliberat l'Alcàser toledà, puix de totes maneres les tropes assejadores havien de defendre a la capital, pero el fet va alçar la moral franquiste. El [[8 de novembre]] comença la Batalla de Madrit pero els rebels no conseguixen el seu objectiu (la presa de la capital), estabilisant-se el front el dia 23.<br />
 
Una vegada unides les dos forces, s'inicia l'alvanç sobre Madrit, com a intent d'esmenar la contienda com més pronte millor. En esta série d'accions, va passar a la mitologia de la guerra la lliberació dels rebels [[Assejament de l'Alcázar|asediados]] en el Alcázar de [[Toledo]] el [[28 de setembre]], que devall el comandament del coronel [[José Moscardó]] soportaven els atacs republicans des del [[22 de juliol]]; al rebre Moscardó a Varela (encapçalant a l'Eixèrcit d'Àfrica) este li va dir la famosa frasse: ''El meu general, sense novetat en l'Alcàser''. Franco va ordenar desviar-se cap a Toledo en contra de l'opinió dels seus consellers que li varen recomanar prendre Madrit; hui en dia hi ha els que pensen que d'haver pres Madrid immediatament la guerra s'hauria acurtat substancialment de no haver-se alliberat l'Alcàser toledà, puix de totes maneres les tropes assejadores havien de defendre a la capital, pero el fet va alçar la moral franquiste. El [[8 de novembre]] comença la Batalla de Madrit pero els rebels no conseguixen el seu objectiu (la presa de la capital), estabilisant-se el front el dia 23.<br />
Llínea 222: Llínea 222:  
===== El bloqueig de l'Estret =====
 
===== El bloqueig de l'Estret =====
 
[[Image:Canàries C21.jpg|thumb|left|200px|El creuer pesat Canàries, ya despuix de la contesa]]
 
[[Image:Canàries C21.jpg|thumb|left|200px|El creuer pesat Canàries, ya despuix de la contesa]]
L'esquadra republicana, conscient que ha d'impedir el pas de l'Eixèrcit d'Àfrica a la península, bloqueja l'estret de Gibraltar, sent fustigada per uns pocs avions nacionals. Només conseguix passar un chicotet comboi en uns mil hòmens, la qual cosa s'interpreta des del bando franquiste com un gran èxit. Pero davant de l'alvanç dels nacionals en el Nort d'Espanya, la República decidix enviar l'Esquadra (excepte dos destructors que queden a càrrec del bloqueig de l'Estret) al front Nort, conseguint aixina ajudar a les operacions terrestres i retardar l'alvanç dels sublevats, a l'impedir-los avançar per la costa. Pero este allaugeriment en el front nort és fatal per a la República, ya que els creuers ''Canàries'' i ''Cervera'' acudixen a l'Estret, i el [[29 de setembre]] de [[1936]] afonen un dels destructors (el ''almirant Ferrándiz'') de la classe Churruca despuix d'inutilisar una de les calderes en un tir quasi impossible (la tercera salva a 20 km) i fan fugir a l'atre, el ''Gravina'', que es refugia en Casablanca, deixant lliure el pas a l'Eixèrcit d'[[Àfrica]].
+
L'esquadra republicana, conscient que ha d'impedir el pas de l'Eixèrcit d'Àfrica a la península, bloqueja l'estret de Gibraltar, sent fustigada per uns pocs avions nacionals. Només conseguix passar un chicotet comboi en uns mil hòmens, lo que s'interpreta des del bando franquiste com un gran èxit. Pero davant de l'alvanç dels nacionals en el Nort d'Espanya, la República decidix enviar l'Esquadra (excepte dos destructors que queden a càrrec del bloqueig de l'Estret) al front Nort, conseguint aixina ajudar a les operacions terrestres i retardar l'alvanç dels sublevats, a l'impedir-los avançar per la costa. Pero este allaugeriment en el front nort és fatal per a la República, ya que els creuers ''Canàries'' i ''Cervera'' acudixen a l'Estret, i el [[29 de setembre]] de [[1936]] afonen un dels destructors (el ''almirant Ferrándiz'') de la classe Churruca despuix d'inutilisar una de les calderes en un tir quasi impossible (la tercera salva a 20 km) i fan fugir a l'atre, el ''Gravina'', que es refugia en Casablanca, deixant lliure el pas a l'Eixèrcit d'[[Àfrica]].
    
===== La Campanya del Cantàbric =====
 
===== La Campanya del Cantàbric =====
Llínea 240: Llínea 240:  
La República va reforçar les seues forces en el destructor [[Destructor Embrutar (CR)|''Embrutar'']] i els submarins [[submarí C6|C6]] i [[submarí C4|C4]]. Pero s'enfronta en el problema de falta de comandament únic. Els nacionalistes vascs no accepten que els seus barcos siguen manats per la República. Açò, unit a la baixa moral de les dotacions republicanes, fa que els nacionals tinguen pràcticament el domini del mar.<br />
 
La República va reforçar les seues forces en el destructor [[Destructor Embrutar (CR)|''Embrutar'']] i els submarins [[submarí C6|C6]] i [[submarí C4|C4]]. Pero s'enfronta en el problema de falta de comandament únic. Els nacionalistes vascs no accepten que els seus barcos siguen manats per la República. Açò, unit a la baixa moral de les dotacions republicanes, fa que els nacionals tinguen pràcticament el domini del mar.<br />
   −
Les operacions de bloqueig impost es varen vore dificultades per la Marina britànica, que tenia en estes aigües al creuer de batalla ''[[HMS Hood]] '', els cuirasats ''[[HMS Royal Oak]] '' i ''HMS Resolution'', i diversos creuers i destructors que protegien als mercants britànics fins aigües territorials espanyoles, en la qual cosa arribaven en facilitat (a soles quedaven tres milles) als ports republicans queviures i suministraments militars. Açò va permetre la ressistència republicana a l'avanç nacional, a pesar del relatiu domini del mar.<br />
+
Les operacions de bloqueig impost es varen vore dificultades per la Marina britànica, que tenia en estes aigües al creuer de batalla ''[[HMS Hood]] '', els cuirasats ''[[HMS Royal Oak]] '' i ''HMS Resolution'', i diversos creuers i destructors que protegien als mercants britànics fins aigües territorials espanyoles, en lo que arribaven en facilitat (a soles quedaven tres milles) als ports republicans queviures i suministraments militars. Açò va permetre la ressistència republicana a l'avanç nacional, a pesar del relatiu domini del mar.<br />
    
El [[5 de març]] de 1937, el ''Canàries'' arriba a la Cantàbrica i captura al mercant ''Galdames'', a l'altura del [[Batalla del Cap Machichaco|cabo Machichaco]]. Per a això va haver d'enfrontar-se als bous nacionalistes vascs que, pese la seua inferioritat manifesta, li varen fer front en gran valor i abrivament, sent afonat un d'ells (el ''Navarra'') i avariats els atres dos.<br />
 
El [[5 de març]] de 1937, el ''Canàries'' arriba a la Cantàbrica i captura al mercant ''Galdames'', a l'altura del [[Batalla del Cap Machichaco|cabo Machichaco]]. Per a això va haver d'enfrontar-se als bous nacionalistes vascs que, pese la seua inferioritat manifesta, li varen fer front en gran valor i abrivament, sent afonat un d'ells (el ''Navarra'') i avariats els atres dos.<br />
Llínea 366: Llínea 366:  
Les potències democràtiques, concentrades en la seua política d'apagament dels règims fascistes, no miraven en bons ulls l'oposició frontal de les esquerres revolucionàries, en les que veïen una certa amenaça que s'estenguera el ''mal eixemple soviètic''. Per això, la República era vista per eixos països com un règim inclinat a un comunisme al qui no tenien gran simpatia.
 
Les potències democràtiques, concentrades en la seua política d'apagament dels règims fascistes, no miraven en bons ulls l'oposició frontal de les esquerres revolucionàries, en les que veïen una certa amenaça que s'estenguera el ''mal eixemple soviètic''. Per això, la República era vista per eixos països com un règim inclinat a un comunisme al qui no tenien gran simpatia.
   −
La Guerra Civil Espanyola fon una guerra total en que abdós bandos es varen bolcar en tots els recursos disponibles i varen fer ús fins a de l'últim home. Per tant, qualsevol ajuda era poca, sent esta significativament major per al bando sublevat, la qual cosa resultaria decisiu en el transcurs de la guerra.
+
La Guerra Civil Espanyola fon una guerra total en que abdós bandos es varen bolcar en tots els recursos disponibles i varen fer ús fins a de l'últim home. Per tant, qualsevol ajuda era poca, sent esta significativament major per al bando sublevat, lo que resultaria decisiu en el transcurs de la guerra.
    
==== Alemanya ====
 
==== Alemanya ====
Llínea 461: Llínea 461:  
Image:Flag of Spain (civil variant).svg|Por el Decret de 29 d'agost de 1936 es va restablir la bandera bicolor com a oficial, sense especificar escut.<ref name="mde" />
 
Image:Flag of Spain (civil variant).svg|Por el Decret de 29 d'agost de 1936 es va restablir la bandera bicolor com a oficial, sense especificar escut.<ref name="mde" />
   −
Image:Bandera del bando nacional 1936-1938.svg|Por l'Orde de 13 de setembre de 1936 s'establia com a escut el de la República. Els regiments existents, sense possibilitats de renovar les banderes varen tapar en una franja roja el domicili, per la qual cosa varen utilisar banderes rojigualdas en les seues tres franges de la mateixa amplària. No obstant les unitats noves sí que varen utilisar la representada.
+
Image:Bandera del bando nacional 1936-1938.svg|Por l'Orde de 13 de setembre de 1936 s'establia com a escut el de la República. Els regiments existents, sense possibilitats de renovar les banderes varen tapar en una franja roja el domicili, per lo que varen utilisar banderes rojigualdas en les seues tres franges de la mateixa amplària. No obstant les unitats noves sí que varen utilisar la representada.
    
Image:Flag of Spain under Franco 1938 1945.svg|El 2 de febrer de 1938, encara sense acabar la guerra civil, s'establix de forma oficial la bandera rojigualda, en banda groga de doble ample que les roges laterals. Com a escut central s'establix un inspirat per [[Falange Española|Falange]] en elements de l'heràldica dels [[Reis Catòlics]], és dir, el [[àguila de Sant Joan]], les fletes i el jou.
 
Image:Flag of Spain under Franco 1938 1945.svg|El 2 de febrer de 1938, encara sense acabar la guerra civil, s'establix de forma oficial la bandera rojigualda, en banda groga de doble ample que les roges laterals. Com a escut central s'establix un inspirat per [[Falange Española|Falange]] en elements de l'heràldica dels [[Reis Catòlics]], és dir, el [[àguila de Sant Joan]], les fletes i el jou.
124 718

edicions

Menú de navegació