Canvis

En les [[democràcia lliberal|democràcies lliberals]] s'entén moltes vegades el capitalisme com un model econòmic en el qual la [[Distribució (negocis)|distribució]], la [[producció]] i els [[preu]]s dels [[Bè econòmic|bens]] i [[servici]]s són determinats en la majoria de les vegades per alguna forma de [[lliure mercat]]. Certs corrents de pensament discutixen si esta és la definició exacta de capitalisme o si a soles es tractaria d'una de les seues característiques (necessària per al marxisme, contingent per a la socialdemocràcia, i aparent per al mutualisme).

En les [[democràcia lliberal|democràcies lliberals]] s'entén moltes vegades el capitalisme com un model econòmic en el qual la [[Distribució (negocis)|distribució]], la [[producció]] i els [[preu]]s dels [[Bè econòmic|bens]] i [[servici]]s són determinats en la majoria de les vegades per alguna forma de [[lliure mercat]]. Certs corrents de pensament discutixen si esta és la definició exacta de capitalisme o si a soles es tractaria d'una de les seues característiques (necessària per al marxisme, contingent per a la socialdemocràcia, i aparent per al mutualisme).

Generalment, el capitalisme es considera un [[sistema econòmic]] en el qual el domini de la [[propietat privada]] sobre els mijos de producció eixercix un paper fonamental. És important comprendre el que s'entén per propietat privada en el capitalisme ya que hi ha múltiples opinions, a pesar que este és un dels principis bàsics del capitalisme: otorga influència social als que detenen la propietat dels mijos de producció (o en este cas el capital), donant lloc a una relació jeràrquica de funcions entre l'empresari/patró i l'obrer/assalariat. Açò crega al seu torn una societat de classes estratificades en relació en l'èxit econòmic en el mercat de consum, la qual cosa influïx en el restant de l'estructura social segons la variable de capital acumulada; per tal raó en el capitalisme la classe social dominant sol ser la [[burguesia]].

Generalment, el capitalisme es considera un [[sistema econòmic]] en el qual el domini de la [[propietat privada]] sobre els mijos de producció eixercix un paper fonamental. És important comprendre el que s'entén per propietat privada en el capitalisme ya que hi ha múltiples opinions, a pesar que este és un dels principis bàsics del capitalisme: otorga influència social als que detenen la propietat dels mijos de producció (o en este cas el capital), donant lloc a una relació jeràrquica de funcions entre l'empresari/patró i l'obrer/assalariat. Açò crega al seu torn una societat de classes estratificades en relació en l'èxit econòmic en el mercat de consum, lo que influïx en el restant de l'estructura social segons la variable de capital acumulada; per tal raó en el capitalisme la classe social dominant sol ser la [[burguesia]].

Sobre la propietat privada, el capitalisme establix que els recursos invertits pels prestadors de capital per a la producció social, han d'estar en mans de les empreses i persones particulars que els adquirixquen. D'esta manera als particulars li'ls facilita l'ús, ocupació i control dels recursos que utilisen en les seues llabors productives, dels que, a fins empresarials, podran usar com millor els parega.  

Sobre la propietat privada, el capitalisme establix que els recursos invertits pels prestadors de capital per a la producció social, han d'estar en mans de les empreses i persones particulars que els adquirixquen. D'esta manera als particulars li'ls facilita l'ús, ocupació i control dels recursos que utilisen en les seues llabors productives, dels que, a fins empresarials, podran usar com millor els parega.  

Este impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es varen organisar a Europa occidental des del sigle XI fins al sigle XIII. Les grans travessies i expedicions dels sigles XV i XVI varen reforçar estes tendències i varen fomentar el comerç, sobretot despuix del descobriment del Nou món i l'entrada a Europa d'ingents cantitats de metals preciosos provinents d'aquelles terres. L'orde econòmic resultant d'estos acontenyiments va ser un sistema en qué predominava el comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar bens i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer patent fins a la [[Revolució industrial]] que va tindre lloc en el sigle XIX.

Este impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es varen organisar a Europa occidental des del sigle XI fins al sigle XIII. Les grans travessies i expedicions dels sigles XV i XVI varen reforçar estes tendències i varen fomentar el comerç, sobretot despuix del descobriment del Nou món i l'entrada a Europa d'ingents cantitats de metals preciosos provinents d'aquelles terres. L'orde econòmic resultant d'estos acontenyiments va ser un sistema en qué predominava el comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar bens i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer patent fins a la [[Revolució industrial]] que va tindre lloc en el sigle XIX.

No obstant, ya abans de l'inici de la industrialisació havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, l'empresari, que és, segons [[Joseph Alois Schumpeter|Schumpeter]], l'individu que assumix riscs econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat a fi d'obtindre beneficis en el futur; ya que este és desconegut, tant la possibilitat d'obtindre guanys com el risc d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, per la qual cosa el paper de l'empresari consistix a assumir el risc de tindre pèrdues o guanys.

No obstant, ya abans de l'inici de la industrialisació havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, l'empresari, que és, segons [[Joseph Alois Schumpeter|Schumpeter]], l'individu que assumix riscs econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat a fi d'obtindre beneficis en el futur; ya que este és desconegut, tant la possibilitat d'obtindre guanys com el risc d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, per lo que el paper de l'empresari consistix a assumir el risc de tindre pèrdues o guanys.

El camí cap al capitalisme a partir del sigle XIII va ser aplanat gràcies a la filosofia del [[Renaiximent]] i de la [[Reforma]]. Estos moviments varen canviar de forma dràstica la societat, facilitant l'aparició dels moderns Estats nacionals que varen proporcionar les condicions necessàries per al creiximent i desenroll del capitalisme en les nacions europees. Este creiximent va ser possible gràcies a l'acumulació de l'excedent econòmic que generava l'empresari privat i a la reinversió d'este excedent per a generar major creiximent, la qual cosa va generar industrialisació en les regions del nort.

El camí cap al capitalisme a partir del sigle XIII va ser aplanat gràcies a la filosofia del [[Renaiximent]] i de la [[Reforma]]. Estos moviments varen canviar de forma dràstica la societat, facilitant l'aparició dels moderns Estats nacionals que varen proporcionar les condicions necessàries per al creiximent i desenroll del capitalisme en les nacions europees. Este creiximent va ser possible gràcies a l'acumulació de l'excedent econòmic que generava l'empresari privat i a la reinversió d'este excedent per a generar major creiximent, lo que va generar industrialisació en les regions del nort.

==Refèrencies==

==Refèrencies==