Canvis

L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] donà lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|regirades de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents.

L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] donà lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|regirades de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents.

[[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|left|320px|Embarque de moriscs en el Grau de Valéncia]]

[[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|left|320px|Embarque de moriscs en el Grau de Valéncia]]

Un atre problema important fon la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de judeus (en [[1492]]) i [[morisc]]s (en [[1609]]) del Regne, la qual cosa va fer que la seua economia entrara en una greu crisis hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats "''tagarins''"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels [[sefardita]]s. Precisament, el gran número de moriscs que hi havia en el Regne de Valéncia (en gran diferència, era on més havia de tota Espanya, en prop de 110.000), la seua nula integració en la societat i l'ajuda que procuraven als [[pirata]]s [[berberisc]]s, que estigueren assolant les costes valencianes fins a ben entrat el [[sigle XVII]], fon una de les causes que originaren el decret de l'[[expulsió dels moriscs]], que es va complir en gran severitat en tota Espanya. El nort de la província d'Alacant es quedà, degut ad això, pràcticament completament despoblat.

Un atre problema important fon la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de judeus (en [[1492]]) i [[morisc]]s (en [[1609]]) del Regne, lo que va fer que la seua economia entrara en una greu crisis hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats "''tagarins''"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels [[sefardita]]s. Precisament, el gran número de moriscs que hi havia en el Regne de Valéncia (en gran diferència, era on més havia de tota Espanya, en prop de 110.000), la seua nula integració en la societat i l'ajuda que procuraven als [[pirata]]s [[berberisc]]s, que estigueren assolant les costes valencianes fins a ben entrat el [[sigle XVII]], fon una de les causes que originaren el decret de l'[[expulsió dels moriscs]], que es va complir en gran severitat en tota Espanya. El nort de la província d'Alacant es quedà, degut ad això, pràcticament completament despoblat.

Els efectes de les Germanies, la reducció demogràfica en acabant de les expulsions de les minories, els continus atacs turc-algerians contra la costa, i, en gran manera, la desviació de l'economia mundial cap a l'Atlàntic en detriment del comerç mediterràneu (pel descobriment d'Amèrica), anaren desdibuixant lol pes de la regió valenciana en el conjunt d'Espanya. D'atra banda, en consonància en l'aument de l'autoritarisme del restant de les monarquies europees, es va produir tot el llarc dels sigles XVI i XVII un progressiu reforçament del poder real; aixina, les aristocràtiques Corts forals valencianes varen ser per última vegada convocades en [[1645]].

Els efectes de les Germanies, la reducció demogràfica en acabant de les expulsions de les minories, els continus atacs turc-algerians contra la costa, i, en gran manera, la desviació de l'economia mundial cap a l'Atlàntic en detriment del comerç mediterràneu (pel descobriment d'Amèrica), anaren desdibuixant lol pes de la regió valenciana en el conjunt d'Espanya. D'atra banda, en consonància en l'aument de l'autoritarisme del restant de les monarquies europees, es va produir tot el llarc dels sigles XVI i XVII un progressiu reforçament del poder real; aixina, les aristocràtiques Corts forals valencianes varen ser per última vegada convocades en [[1645]].

== Sigle XVIII ==

== Sigle XVIII ==

{{VT|Ilustració política en Espanya|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}

{{VT|Ilustració política en Espanya|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}

A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per la qual cosa la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantengut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per lo que la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantengut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

Durant el [[sigle XVIII]] la regió va mantindre un creiximent econòmic modest pero constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (per mig de la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturant-se zones improductives i abancalant les caents de les montanyes.

Durant el [[sigle XVIII]] la regió va mantindre un creiximent econòmic modest pero constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (per mig de la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturant-se zones improductives i abancalant les caents de les montanyes.