Canvis

Naixqué en el sí d'una família acomodada i inclinada a l'eixercici del Dret. Seguint esta tradició familiar, també Gaspar es va inclinar per l'estudi de les Lleis, eixercint com a notari en la capital del [[Túria]]. Allí va viure relacionant-se en la més rància noblea (la seua ''Diana enamorada'' va dedicada a Jerónima de Castro i Bolea, esposa del vicecanceller dels regnes de la [[Corona d'Aragó]]) i participant en reunions lliteràries  de les quals adquirí l'afecte dels escritors del seu temps, a els que rendix homenage en el seu llibre ''Canto del Turia''.

Naixqué en el sí d'una família acomodada i inclinada a l'eixercici del Dret. Seguint esta tradició familiar, també Gaspar es va inclinar per l'estudi de les Lleis, eixercint com a notari en la capital del [[Túria]]. Allí va viure relacionant-se en la més rància noblea (la seua ''Diana enamorada'' va dedicada a Jerónima de Castro i Bolea, esposa del vicecanceller dels regnes de la [[Corona d'Aragó]]) i participant en reunions lliteràries  de les quals adquirí l'afecte dels escritors del seu temps, a els que rendix homenage en el seu llibre ''Canto del Turia''.

Va contraure matrimoni en Isabel Gil Polo, cap a l'any [[1565]], en la que va tindre huit fills que li varen espentar a solicitar llocs d'especial rellevància social i econòmica, com el de primer coadjutor de mestre racional del [[Regne de Valéncia]]. La seua relació personal en [[Felip II]], al que tal volta coneguera durant les Corts de Monsó en l'any [[1564]], li va valdre el nomenament, que es va fer efectiu el 28 d'agost de [[1572]]. La confiança que en ell va depositar el Monarca es va vore favorida temps despuix, quan el va nomenar, en octubre de [[1581]], comissari per a la capbrevació dels bens reals en [[Catalunya]], redactant ''Les Mulasses'' o ''Libre d'alienacions'' en colaboració en Ferran Maymó i Jeroni Manegat. En [[1584]], de nou el benefici real li va otorgar una concessió per a que poguera dispondre d'una important cantitat de blat procedent de [[Cerdenya]].

Va contraure matrimoni en Isabel Gil Polo, cap a l'any [[1565]], en la que va tindre huit fills que li varen espentar a solicitar llocs d'especial rellevància social i econòmica, com el de primer coadjutor de [[mestre racional]] del [[Regne de Valéncia]]. La seua relació personal en [[Felip II]], al que tal volta coneguera durant les Corts de Monsó en l'any [[1564]], li va valdre el nomenament, que es va fer efectiu el [[28 d'agost]] de [[1572]]. La confiança que en ell va depositar el Monarca es va vore favorida temps despuix, quan el va nomenar, en [[octubre]] de l'any [[1581]], comissari per a la capbrevació dels bens reals en [[Catalunya]], redactant ''Les Mulasses'' o ''Libre d'alienacions'' en colaboració en Ferran Maymó i Jeroni Manegat. En l'any [[1584]], de nou el benefici real li va otorgar una concessió per a que poguera dispondre d'una important cantitat de blat procedent de [[Cerdenya]].

Per aquell any, la seua salut va empijorar, demorant la conclusió dels treballs. Es desconeix la data exacta de la seua mort, pero en document escrit el 18 de giner de [[1585]] pel mestre racional de Valéncia, se li dona ya per mort. Encara va seguir gojant de l'afecte real, que li va concedir una pensió a la seua dòna i una ajuda al seu primogènit Julián.

Per aquell any, la seua salut va empijorar, demorant la conclusió dels treballs. Es desconeix la data exacta de la seua mort, pero en document escrit el [[18 de giner]] de [[1585]] pel mestre racional de Valéncia, se li dona ya per mort. Encara va seguir gojant de l'afecte real, que li va concedir una pensió a la seua dòna i una ajuda al seu primogènit Julián.

Home de lletres i de lleis, Gil Polo va començar la seua marcha lliterària component versos que, a bon segur, compartia en els seus amics valencians en tertúlies i acadèmies cortesanes. Alguns varen passar a encapçalar les obres dels seus companyers, com els sonets encomiàstics a la ''Carolea'' de Semper i a la ''Passió del nostre Senyor Jesucrist'' [...] de Girón de Rebolledo; uns atres apareixen desperdigolats a lo llarc de la seua novela pastoril en forma de glosses, redondelles, quintetes, tercets, octaves i demés estrofes, ya provinents de la tradició provençal o italiana, ya de la castellana.

Home de lletres i de lleis, Gil Polo va començar la seua marcha lliterària component versos que, a bon segur, compartia en els seus amics valencians en tertúlies i acadèmies cortesanes. Alguns varen passar a encapçalar les obres dels seus companyers, com els sonets encomiàstics a la ''Carolea'' de Semper i a la ''Passió del nostre Senyor Jesucrist'' [...] de Girón de Rebolledo; uns atres apareixen desperdigolats a lo llarc de la seua novela pastoril en forma de glosses, redondelles, quintetes, tercets, octaves i demés estrofes, ya provinents de la tradició provençal o italiana, ya de la castellana.