Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
10 bytes afegits ,  09:05 25 gin 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 7: Llínea 7:  
De posició noble, son pare, Per Afán de Ribera, fon Duc d'Alcalà, Marques de Tarifa i posteriorment al nàixer Joan, Virrei de [[Nàpols]]. Es va quedar orfe de mare sent molt jove i, en este sentit, va créixer sense l'amor d'una mare.
 
De posició noble, son pare, Per Afán de Ribera, fon Duc d'Alcalà, Marques de Tarifa i posteriorment al nàixer Joan, Virrei de [[Nàpols]]. Es va quedar orfe de mare sent molt jove i, en este sentit, va créixer sense l'amor d'una mare.
   −
Estudià en la prestigiosa per a l'época Universitat de [[Salamanca]], en teòlecs tals com Melchor Cano i Domingo de Soto. Quan tenia uns pocs anys de ser sacerdot i contava solament en 30 anys d'edat, en l'any [[1562]], en el Papa [[Pius IV]], fon nomenat bisbe de [[Badajoz]]. Allí es dedicà en tota la seua anima a adoctrinar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
+
Estudià en la prestigiosa per a l'época Universitat de [[Salamanca]], en teòlecs tals com Melchor Cano i Domingo de Soto. Quan tenia uns pocs anys de ser sacerdot i contava solament en 30 anys d'edat, en l'any [[1562]], en el [[Papa]] [[Pius IV]], fon nomenat bisbe de [[Badajoz]]. Allí es dedicà en tota la seua anima a adoctrinar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
    
Va ser nomenat [[Arquebisbe de Valéncia]] en l'idea de que poguera afrontar els greus problemes plantejats pels moriscs valencians i Patriarca de Antioquía (1568), despuix el rei el va nomenar [[Virrei de Valéncia]], i aixina arribà a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes fonts diuen que utilisà tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'[[expulsió dels moriscs]], que es va realisar en l'any [[1609]], atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a terme.
 
Va ser nomenat [[Arquebisbe de Valéncia]] en l'idea de que poguera afrontar els greus problemes plantejats pels moriscs valencians i Patriarca de Antioquía (1568), despuix el rei el va nomenar [[Virrei de Valéncia]], i aixina arribà a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes fonts diuen que utilisà tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'[[expulsió dels moriscs]], que es va realisar en l'any [[1609]], atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a terme.
Llínea 17: Llínea 17:  
En ñ'any [[1597]] impulsà la fundació d'una orde religiosa femenina reformada, en la llinea de les [[carmelites descalces]]. En no conseguir que [[Teresa de Jesús]] fundara un convent en Valéncia (Joan de Ribera volia que quedara baix la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar en totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les [[Agustines Descalces]], que seguia la ''[[Regla de Sant Agustí]] '' i les [[constitució religiosa|constitucions]] de les [[carmelites descalces]]. La primera fundació fon la d'[[Alcoy]], el [[18 de decembre]] de [[1597]].
 
En ñ'any [[1597]] impulsà la fundació d'una orde religiosa femenina reformada, en la llinea de les [[carmelites descalces]]. En no conseguir que [[Teresa de Jesús]] fundara un convent en Valéncia (Joan de Ribera volia que quedara baix la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar en totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les [[Agustines Descalces]], que seguia la ''[[Regla de Sant Agustí]] '' i les [[constitució religiosa|constitucions]] de les [[carmelites descalces]]. La primera fundació fon la d'[[Alcoy]], el [[18 de decembre]] de [[1597]].
   −
Fon beatificat en [[1796]] i declarat Sant pel Papa [[Joan XXIII]] en [[1960]]. El Papa [[Sant Pius V]] el nomenà ''"Lumen totius Hispaniae"'' (Llumbrera de tota  Espanya).
+
Fon beatificat en l'any [[1796]] i declarat Sant pel Papa [[Joan XXIII]] en [[1960]]. El Papa [[Sant Pius V]] el nomenà ''"Lumen totius Hispaniae"'' (Llumbrera de tota  Espanya).
    
==Vore també==
 
==Vore també==
119 717

edicions

Menú de navegació