Llínea 42: |
Llínea 42: |
| === Educació pastoral === | | === Educació pastoral === |
| [[Archiu:Facade of the main entrance of the Pontifical University of St. Thomas Aquinas (Angelicum) (19May07).jpg|200px|left|miniaturadeimagen|El [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']] en Roma]] | | [[Archiu:Facade of the main entrance of the Pontifical University of St. Thomas Aquinas (Angelicum) (19May07).jpg|200px|left|miniaturadeimagen|El [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']] en Roma]] |
− | En 1943 va ingressar en el seminari clandestí que havia fundat monsenyor [[Adam Stefan Sapieha]], cardenal arquebisbe de Cracòvia, iniciant la carrera de [[Teologia]]. Al començament de 1945 els [[Unió Soviètica|soviètics]] varen entrar en Cracòvia i el futur papa va salvar la vida d'una curiosa manera, casi miraculosa, gràcies a [[Vasily Sirotenko]], un universitari rus que, abans de ser enviat a lliberar Cracòvia com a oficial, estudiava l'últim curs d'Història; la [[orquesta roja]] (espies prosoviètics infiltrats en l'eixèrcit alemà) va informar llavors de que els alemans anaven a assessinar a uns obrers polacs esclavisats per ells; atacat eixe grup pels russos i obligat a rendir-se, estos varen descobrir entre els huitanta obrers polacs lliberats en una pedrera de la fàbrica Solvay a díhuit seminaristes. Seguint les directrius de [[Stalin]] tots varen ser enviats a un [[gulag]] de [[Sibèria]] d'on no varen retornar, pero no el futur papa, ya que el comandant necessitava a algú com ell que coneguera idiomes i li traduïra els llibres en [[llatí]] i alemà que havia estat compilant per a seguir la seua carrera despuix de la guerra; és més, Wojtyla sabia fins i tot rus per ser la seua mare de [[ètnia rutena]]. Sirotenko va impedir aixina el seu deportament a Sibèria, fins i tot a pesar de l'oposició d'un comissari polític rus. Sense dubte este tràgic fet va deure reforçar el seu antiestalinisme.<ref>Manuel P. Villatoro, [http://www.abc.es/historia/abci-milagro-evito-papa-juan-pablo-fuese-cruelmente-asesinado-stalin-iigm-201703170105_noticia.html "El «milagro» que evitó que el Papa Juan Pablo II fuese cruelmente asesinado por Stalin en la IIGM"], en ABC de Madrit, 17-III-2017.</ref> | + | En l'any [[1943]] va ingressar en el seminari clandestí que havia fundat monsenyor [[Adam Stefan Sapieha]], cardenal arquebisbe de Cracòvia, iniciant la carrera de [[Teologia]]. Al començament de l'any [[1945]] els [[Unió Soviètica|soviètics]] varen entrar en Cracòvia i el futur papa va salvar la vida d'una curiosa manera, casi miraculosa, gràcies a [[Vasily Sirotenko]], un universitari rus que, abans de ser enviat a lliberar Cracòvia com a oficial, estudiava l'últim curs d'Història; la [[orquesta roja]] (espies prosoviètics infiltrats en l'eixèrcit alemà) va informar llavors de que els alemans anaven a assessinar a uns obrers polacs esclavisats per ells; atacat eixe grup pels russos i obligat a rendir-se, estos varen descobrir entre els huitanta obrers polacs lliberats en una pedrera de la fàbrica Solvay a díhuit seminaristes. Seguint les directrius de [[Stalin]] tots varen ser enviats a un [[gulag]] de [[Sibèria]] d'a on no varen retornar, pero no el futur papa, ya que el comandant necessitava a algú com ell que coneguera idiomes i li traduïra els llibres en [[llatí]] i alemà que havia estat compilant per a seguir la seua carrera despuix de la guerra; és més, Wojtyla sabia fins i tot rus per ser la seua mare de [[ètnia rutena]]. Sirotenko va impedir aixina el seu deportament a Sibèria, fins i tot a pesar de l'oposició d'un comissari polític rus. Sense dubte este tràgic fet va deure reforçar el seu antiestalinisme.<ref>Manuel P. Villatoro, [http://www.abc.es/historia/abci-milagro-evito-papa-juan-pablo-fuese-cruelmente-asesinado-stalin-iigm-201703170105_noticia.html "El «milagro» que evitó que el Papa Juan Pablo II fuese cruelmente asesinado por Stalin en la IIGM"], en ABC de Madrit, 17-III-2017.</ref> |
| [[Archiu:Karol Wojtyla-wikary w Niegowici.jpg|thumb|250px|left|Wojtyła com a sacerdot en Niegowić, [[Polònia]], 1948]] | | [[Archiu:Karol Wojtyla-wikary w Niegowici.jpg|thumb|250px|left|Wojtyła com a sacerdot en Niegowić, [[Polònia]], 1948]] |
| [[Archiu:Karol Wojtyla-Krakow.jpg|thumb|250px|Wojtyła, jove sacerdot en els seus estudiants en Cracòvia, 1950]] | | [[Archiu:Karol Wojtyla-Krakow.jpg|thumb|250px|Wojtyła, jove sacerdot en els seus estudiants en Cracòvia, 1950]] |
| | | |
− | Fon ordenat sacerdot l'1 de novembre de 1946 en la capella privada arquebisbal.. Poc despuix es va traslladar a [[Roma]] per a assistir als cursos de la Facultat de [[Filosofia]] del [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']], i va obtindre el doctorat en Teologia en la tesis ''L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu''. | + | Fon ordenat sacerdot l'[[1 de novembre]] de [[1946]] en la capella privada arquebisbal.. Poc despuix es va traslladar a [[Roma]] per a assistir als cursos de la Facultat de [[Filosofia]] del [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']], i va obtindre el doctorat en Teologia en la tesis ''L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu''. |
| | | |
− | En 1948 va retornar a Polònia i va eixercir el seu primer ministeri pastoral com [[vicari]] [[coadjutor]] de la parròquia de Niegowić, en les afores de Cracòvia, durant tretze mesos. En novembre d'eixe mateix any va obtindre l'habilitació per a eixercir la docència en la Facultat de Teologia de l'Universitat Jagellònica. El 17 d'agost de 1949 es va traslladar com a vicari a la parròquia de Sant Florià, en Cracòvia, on va eixercir el ministeri durant dos anys, alternant-ho en el seu treball de conseller dels estudiants i graduats de l'universitat estatal d'eixa ciutat. | + | En 1948 va retornar a Polònia i va eixercir el seu primer ministeri pastoral com [[vicari]] [[coadjutor]] de la parròquia de Niegowić, en les afores de Cracòvia, durant tretze mesos. En novembre d'eixe mateix any va obtindre l'habilitació per a eixercir la docència en la Facultat de Teologia de l'Universitat Jagellònica. El [[17 d'agost]] de [[1949]] es va traslladar com a vicari a la parròquia de Sant Florià, en Cracòvia, on va eixercir el ministeri durant dos anys, alternant-ho en el seu treball de conseller dels estudiants i graduats de l'universitat estatal d'eixa ciutat. |
| | | |
| Era molt popular entre els estudiants, en els que anava moltes voltes d'excursió, cosa que no era comuna en aquells temps, puix podia cridar l'atenció de les autoritats policials. | | Era molt popular entre els estudiants, en els que anava moltes voltes d'excursió, cosa que no era comuna en aquells temps, puix podia cridar l'atenció de les autoritats policials. |
| | | |
− | Nomenat professor de Teologia moral i Ètica social del seminari metropolità de Cracòvia el dia 1 d'octubre de 1953, va començar en 1954 a impartir classes d'Ètica en la Facultat de Filosofia de l'[[Universitat Catòlica de Lublin]], en la que dos anys despuix va ser nomenat director de dita càtedra. | + | Nomenat professor de Teologia moral i Ètica social del seminari metropolità de Cracòvia el dia [[1 d'octubre]] de [[1953]], va començar en [[1954]] a impartir classes d'Ètica en la Facultat de Filosofia de l'[[Universitat Catòlica de Lublin]], en la que dos anys despuix va ser nomenat director de dita càtedra. |
| | | |
| === Bisbe i cardenal === | | === Bisbe i cardenal === |
Llínea 58: |
Llínea 58: |
| El 4 de juliol de 1958, el papa [[Pio XII]] ho va consagrar [[bisbe]] auxiliar de l'[[archidiòcesis de Cracòvia]], baixe l'administrador apostòlic, arquebisbe [[Eugeniusz Baziak]]. | | El 4 de juliol de 1958, el papa [[Pio XII]] ho va consagrar [[bisbe]] auxiliar de l'[[archidiòcesis de Cracòvia]], baixe l'administrador apostòlic, arquebisbe [[Eugeniusz Baziak]]. |
| | | |
− | A partir de l'11 d'octubre de 1962, va començar a prendre part activa en el [[Concili Vaticà II]]. Destaquen les seues puntualisacións sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. Va realisar una important contribució a l'elaboració de la constitució ''[[Gaudium et spes]]''. El cardenal Wojtyła va participar també en les cinc assamblees del [[Sínodo dels Bisbes]], anteriors al seu Pontificat.<ref>[http://www.zenit.org/article-39107?l=spanish «Beato Juan Pablo II: breve biografía»]. zenit.org</ref> El 8 de decembre de 1965 va passar a formar part de les congregació per als Sacraments i per a l'Educació Catòlica, i del Consell per als Llaics. En 1962, en morir l'arquebisbe Baziak, fon nomenat vicari capitular i el 30 de decembre següent el papa [[Pau VI]] ho va consagrar arquebisbe de [[archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]]. El 29 de maig de 1967 fon nomenat cardenal, convertint-se en el segon més jove de l'época, en 47 anys d'edat. | + | A partir de l'[[11 d'octubre]] de [[1962]], va començar a prendre part activa en el [[Concili Vaticà II]]. Destaquen les seues puntualisacións sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. Va realisar una important contribució a l'elaboració de la constitució ''[[Gaudium et spes]]''. El cardenal Wojtyła va participar també en les cinc assamblees del [[Sínodo dels Bisbes]], anteriors al seu Pontificat.<ref>[http://www.zenit.org/article-39107?l=spanish «Beato Juan Pablo II: breve biografía»]. zenit.org</ref> El 8 de decembre de 1965 va passar a formar part de les congregació per als Sacraments i per a l'Educació Catòlica, i del Consell per als Llaics. En l'any [[1962]], en morir l'arquebisbe Baziak, fon nomenat vicari capitular i el [[30 de decembre]] següent el papa [[Pau VI]] ho va consagrar arquebisbe de [[archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]]. El [[29 de maig]] de [[1967]] fon nomenat cardenal, convertint-se en el segon més jove de l'época, en 47 anys d'edat. |
| | | |
− | Durant el sínodo de bisbes sobre la catequesis celebrat en octubre de 1977 en Roma, va coincidir per primera volta en [[Joseph Ratzinger]], llavors cardenal de Munich.<ref>Cf. Pablo Blanco Sarto, ''Benedicto XVI. El papa alemán'', Planeta, Barcelona, 2010, pág. 236.</ref> | + | Durant el sínodo de bisbes sobre la catequesis celebrat en [[octubre]] de l'any [[1977]] en Roma, va coincidir per primera volta en [[Joseph Ratzinger]], llavors cardenal de Munich.<ref>Cf. Pablo Blanco Sarto, ''Benedicto XVI. El papa alemán'', Planeta, Barcelona, 2010, pág. 236.</ref> |
| | | |
| | | |