Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
94 bytes afegits ,  08:26 25 gin 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 42: Llínea 42:  
=== Educació pastoral ===
 
=== Educació pastoral ===
 
[[Archiu:Facade of the main entrance of the Pontifical University of St. Thomas Aquinas (Angelicum) (19May07).jpg|200px|left|miniaturadeimagen|El [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']] en Roma]]
 
[[Archiu:Facade of the main entrance of the Pontifical University of St. Thomas Aquinas (Angelicum) (19May07).jpg|200px|left|miniaturadeimagen|El [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']] en Roma]]
En 1943 va ingressar en el seminari clandestí que havia fundat monsenyor [[Adam Stefan Sapieha]], cardenal arquebisbe de Cracòvia, iniciant la carrera de [[Teologia]]. Al començament de 1945 els [[Unió Soviètica|soviètics]] varen entrar en Cracòvia i el futur papa va salvar la vida d'una curiosa manera, casi miraculosa, gràcies a [[Vasily Sirotenko]], un universitari rus que, abans de ser enviat a lliberar Cracòvia com a oficial, estudiava l'últim curs d'Història; la [[orquesta roja]] (espies prosoviètics infiltrats en l'eixèrcit alemà) va informar llavors de que els alemans anaven a assessinar a uns obrers polacs esclavisats per ells; atacat eixe grup pels russos i obligat a rendir-se, estos varen descobrir entre els huitanta obrers polacs lliberats en una pedrera de la fàbrica Solvay a díhuit seminaristes. Seguint les directrius de [[Stalin]] tots varen ser enviats a un [[gulag]] de [[Sibèria]] d'on no varen retornar, pero no el futur papa, ya que el comandant necessitava a algú com ell que coneguera idiomes i li traduïra els llibres en [[llatí]] i alemà que havia estat compilant per a seguir la seua carrera despuix de la guerra; és més, Wojtyla sabia fins i tot rus per ser la seua mare de [[ètnia rutena]]. Sirotenko va impedir aixina el seu deportament a Sibèria, fins i tot a pesar de l'oposició d'un comissari polític rus. Sense dubte este tràgic fet va deure reforçar el seu antiestalinisme.<ref>Manuel P. Villatoro, [http://www.abc.es/historia/abci-milagro-evito-papa-juan-pablo-fuese-cruelmente-asesinado-stalin-iigm-201703170105_noticia.html "El «milagro» que evitó que el Papa Juan Pablo II fuese cruelmente asesinado por Stalin en la IIGM"], en ABC de Madrit, 17-III-2017.</ref>
+
En l'any [[1943]] va ingressar en el seminari clandestí que havia fundat monsenyor [[Adam Stefan Sapieha]], cardenal arquebisbe de Cracòvia, iniciant la carrera de [[Teologia]]. Al començament de l'any [[1945]] els [[Unió Soviètica|soviètics]] varen entrar en Cracòvia i el futur papa va salvar la vida d'una curiosa manera, casi miraculosa, gràcies a [[Vasily Sirotenko]], un universitari rus que, abans de ser enviat a lliberar Cracòvia com a oficial, estudiava l'últim curs d'Història; la [[orquesta roja]] (espies prosoviètics infiltrats en l'eixèrcit alemà) va informar llavors de que els alemans anaven a assessinar a uns obrers polacs esclavisats per ells; atacat eixe grup pels russos i obligat a rendir-se, estos varen descobrir entre els huitanta obrers polacs lliberats en una pedrera de la fàbrica Solvay a díhuit seminaristes. Seguint les directrius de [[Stalin]] tots varen ser enviats a un [[gulag]] de [[Sibèria]] d'a on no varen retornar, pero no el futur papa, ya que el comandant necessitava a algú com ell que coneguera idiomes i li traduïra els llibres en [[llatí]] i alemà que havia estat compilant per a seguir la seua carrera despuix de la guerra; és més, Wojtyla sabia fins i tot rus per ser la seua mare de [[ètnia rutena]]. Sirotenko va impedir aixina el seu deportament a Sibèria, fins i tot a pesar de l'oposició d'un comissari polític rus. Sense dubte este tràgic fet va deure reforçar el seu antiestalinisme.<ref>Manuel P. Villatoro, [http://www.abc.es/historia/abci-milagro-evito-papa-juan-pablo-fuese-cruelmente-asesinado-stalin-iigm-201703170105_noticia.html "El «milagro» que evitó que el Papa Juan Pablo II fuese cruelmente asesinado por Stalin en la IIGM"], en ABC de Madrit, 17-III-2017.</ref>
 
[[Archiu:Karol Wojtyla-wikary w Niegowici.jpg|thumb|250px|left|Wojtyła com a sacerdot en Niegowić, [[Polònia]], 1948]]
 
[[Archiu:Karol Wojtyla-wikary w Niegowici.jpg|thumb|250px|left|Wojtyła com a sacerdot en Niegowić, [[Polònia]], 1948]]
 
[[Archiu:Karol Wojtyla-Krakow.jpg|thumb|250px|Wojtyła, jove sacerdot en els seus estudiants en Cracòvia, 1950]]
 
[[Archiu:Karol Wojtyla-Krakow.jpg|thumb|250px|Wojtyła, jove sacerdot en els seus estudiants en Cracòvia, 1950]]
   −
Fon ordenat sacerdot l'1 de novembre de 1946 en la capella privada arquebisbal.. Poc despuix es va traslladar a [[Roma]] per a assistir als cursos de la Facultat de [[Filosofia]] del [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']], i va obtindre el doctorat en Teologia en la tesis ''L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu''.
+
Fon ordenat sacerdot l'[[1 de novembre]] de [[1946]] en la capella privada arquebisbal.. Poc despuix es va traslladar a [[Roma]] per a assistir als cursos de la Facultat de [[Filosofia]] del [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']], i va obtindre el doctorat en Teologia en la tesis ''L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu''.
   −
En 1948 va retornar a Polònia i va eixercir el seu primer ministeri pastoral com [[vicari]] [[coadjutor]] de la parròquia de Niegowić, en les afores de Cracòvia, durant tretze mesos. En novembre d'eixe mateix any va obtindre l'habilitació per a eixercir la docència en la Facultat de Teologia de l'Universitat Jagellònica. El 17 d'agost de 1949 es va traslladar com a vicari a la parròquia de Sant Florià, en Cracòvia, on va eixercir el ministeri durant dos anys, alternant-ho en el seu treball de conseller dels estudiants i graduats de l'universitat estatal d'eixa ciutat.
+
En 1948 va retornar a Polònia i va eixercir el seu primer ministeri pastoral com [[vicari]] [[coadjutor]] de la parròquia de Niegowić, en les afores de Cracòvia, durant tretze mesos. En novembre d'eixe mateix any va obtindre l'habilitació per a eixercir la docència en la Facultat de Teologia de l'Universitat Jagellònica. El [[17 d'agost]] de [[1949]] es va traslladar com a vicari a la parròquia de Sant Florià, en Cracòvia, on va eixercir el ministeri durant dos anys, alternant-ho en el seu treball de conseller dels estudiants i graduats de l'universitat estatal d'eixa ciutat.
    
Era molt popular entre els estudiants, en els que anava moltes voltes d'excursió, cosa que no era comuna en aquells temps, puix podia cridar l'atenció de les autoritats policials.
 
Era molt popular entre els estudiants, en els que anava moltes voltes d'excursió, cosa que no era comuna en aquells temps, puix podia cridar l'atenció de les autoritats policials.
   −
Nomenat professor de Teologia moral i Ètica social del seminari metropolità de Cracòvia el dia 1 d'octubre de 1953, va començar en 1954 a impartir classes d'Ètica en la Facultat de Filosofia de l'[[Universitat Catòlica de Lublin]], en la que dos anys despuix va ser nomenat director de dita càtedra.
+
Nomenat professor de Teologia moral i Ètica social del seminari metropolità de Cracòvia el dia [[1 d'octubre]] de [[1953]], va començar en [[1954]] a impartir classes d'Ètica en la Facultat de Filosofia de l'[[Universitat Catòlica de Lublin]], en la que dos anys despuix va ser nomenat director de dita càtedra.
    
=== Bisbe i cardenal ===
 
=== Bisbe i cardenal ===
Llínea 58: Llínea 58:  
El 4 de juliol de 1958, el papa [[Pio XII]] ho va consagrar [[bisbe]] auxiliar de l'[[archidiòcesis de Cracòvia]], baixe l'administrador apostòlic, arquebisbe [[Eugeniusz Baziak]].
 
El 4 de juliol de 1958, el papa [[Pio XII]] ho va consagrar [[bisbe]] auxiliar de l'[[archidiòcesis de Cracòvia]], baixe l'administrador apostòlic, arquebisbe [[Eugeniusz Baziak]].
   −
A partir de l'11 d'octubre de 1962, va començar a prendre part activa en el [[Concili Vaticà II]]. Destaquen les seues puntualisacións sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. Va realisar una important contribució a l'elaboració de la constitució ''[[Gaudium et spes]]''. El cardenal Wojtyła va participar també en les cinc assamblees del [[Sínodo dels Bisbes]], anteriors al seu Pontificat.<ref>[http://www.zenit.org/article-39107?l=spanish «Beato Juan Pablo II: breve biografía»]. zenit.org</ref> El 8 de decembre de 1965 va passar a formar part de les congregació per als Sacraments i per a l'Educació Catòlica, i del Consell per als Llaics. En 1962, en morir l'arquebisbe Baziak, fon nomenat vicari capitular i el 30 de decembre següent el papa [[Pau VI]] ho va consagrar arquebisbe de [[archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]]. El 29 de maig de 1967 fon nomenat cardenal, convertint-se en el segon més jove de l'época, en 47 anys d'edat.
+
A partir de l'[[11 d'octubre]] de [[1962]], va començar a prendre part activa en el [[Concili Vaticà II]]. Destaquen les seues puntualisacións sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. Va realisar una important contribució a l'elaboració de la constitució ''[[Gaudium et spes]]''. El cardenal Wojtyła va participar també en les cinc assamblees del [[Sínodo dels Bisbes]], anteriors al seu Pontificat.<ref>[http://www.zenit.org/article-39107?l=spanish «Beato Juan Pablo II: breve biografía»]. zenit.org</ref> El 8 de decembre de 1965 va passar a formar part de les congregació per als Sacraments i per a l'Educació Catòlica, i del Consell per als Llaics. En l'any [[1962]], en morir l'arquebisbe Baziak, fon nomenat vicari capitular i el [[30 de decembre]] següent el papa [[Pau VI]] ho va consagrar arquebisbe de [[archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]]. El [[29 de maig]] de [[1967]] fon nomenat cardenal, convertint-se en el segon més jove de l'época, en 47 anys d'edat.
   −
Durant el sínodo de bisbes sobre la catequesis celebrat en octubre de 1977 en Roma, va coincidir per primera volta en [[Joseph Ratzinger]], llavors cardenal de Munich.<ref>Cf. Pablo Blanco Sarto, ''Benedicto XVI. El papa alemán'', Planeta, Barcelona, 2010, pág. 236.</ref>
+
Durant el sínodo de bisbes sobre la catequesis celebrat en [[octubre]] de l'any [[1977]] en Roma, va coincidir per primera volta en [[Joseph Ratzinger]], llavors cardenal de Munich.<ref>Cf. Pablo Blanco Sarto, ''Benedicto XVI. El papa alemán'', Planeta, Barcelona, 2010, pág. 236.</ref>
     
124 718

edicions

Menú de navegació