− | Des de finals del [[sigle XIX]] el territori [[Comunitat Valenciana|valencià]] s'ha estructurat tradicionalment en unes demarcacions territorials denominades comarques. A pesar d'això no serà fins al començament de la década dels [[Anys 1960|anys xixanta]] del [[sigle XX]] quan escomencen a proliferar descripcions concretes de delimitacions comarcals, la majoria de les quals se supeditaven als llímits provincials espanyols establits en l'any [[1851]] i obviaven criteris llingüístics. En mig de les numeroses propostes destacaren especialment dos: la proposta de V.M. Roselló, de [[1964]] i la de Joan Soler i Riber, del mateix any, que ademés de tindre en conte els criteris llingüístics fon també l'única que obviava les províncies i establia quatre regions valencianes ''naturals'' (Nort, Interior, Central i Sur). | + | Des de finals del [[sigle XIX]] el territori [[Comunitat Valenciana|valencià]] s'ha estructurat tradicionalment en unes demarcacions territorials denominades [[Comarca|comarques]]. A pesar d'això no serà fins al començament de la década dels [[Anys 1960|anys xixanta]] del [[sigle XX]] quan escomencen a proliferar descripcions concretes de delimitacions comarcals, la majoria de les quals se supeditaven als llímits provincials espanyols establits en l'any [[1851]] i obviaven criteris llingüístics. En mig de les numeroses propostes destacaren especialment dos: la proposta de V.M. Roselló, de [[1964]] i la de Joan Soler i Riber, del mateix any, que ademés de tindre en conte els criteris llingüístics fon també l'única que obviava les províncies i establia quatre regions valencianes ''naturals'' (Nort, Interior, Central i Sur). |