Llínea 30: |
Llínea 30: |
| Karol Józef va nàixer el [[18 de maig]] de [[1920]] en [[Wadowice]], un poble de [[Polònia]] propenc a [[Cracòvia]]. | | Karol Józef va nàixer el [[18 de maig]] de [[1920]] en [[Wadowice]], un poble de [[Polònia]] propenc a [[Cracòvia]]. |
| | | |
− | Era el menor dels tres fills del matrimoni integrat per Karol Wojtyła i Emilia Kaczorowska. La seua mare era una fervent catòlica, i li les va arreglar per a que el seu fill naixquera prop d'un temple, puix volia que lo primer que sentira el seu fill foren els «càntics a Deu». Quan Karol encara era molt chicotet, la seua mare li dia a atres dònes: ''Voran que el meu chicotet Karol serà una gran persona''. La seua mare muigué en l'any [[1929]], quan ell solament tenia nou anys. La seua germana Olga havia mort ans que ell naixquera. El seu germà major [[Edmund Wojtyła|Edmund]], que era [[mege]], muigué en [[1932]] per contagi d'una malaltia quan va curar a un home de condició humil. Junt en el seu pare, Karol es va traslladar a la ciutat de [[Cracòvia]] per a iniciar els seus estudis en l'[[Universitat Jagellònica]]. El seu pare, un suboficial de l'eixèrcit polac, muigué en l'any [[1941]] durant l'[[Ocupació de Polònia (1939-1945)|ocupació de Polònia]] per l'[[Alemanya nazi]].<ref>{{Cita web |url=http://www.aciprensa.com/juanpabloii/biograf.htm |títul=Biografia de Juan Pablo II |editor=ACI Prensa}}</ref> El seu pare sempre ho va guiar en el camí de la fe i l'amor cristià. | + | Era el menor dels tres fills del matrimoni integrat per Karol Wojtyła i Emilia Kaczorowska. La seua mare era una fervent catòlica, i li les va arreglar per a que el seu fill naixquera prop d'un temple, puix volia que lo primer que sentira el seu fill foren els «càntics a Deu». Quan Karol encara era molt chicotet, la seua mare li dia a atres dònes: ''Voran que el meu chicotet Karol serà una gran persona''. La seua mare muigué en l'any [[1929]], quan ell solament tenia nou anys. La seua germana Olga havia mort ans que ell naixquera. El seu germà major [[Edmund Wojtyła|Edmund]], que era [[mege]], muigué en [[1932]] per contagi de [[escarlatina]] quan va curar a un home de condició humil, una pèrdua que va afectar profundament a Karol.<ref name=Stourton>Stourton, Edward. John Paul II: Man of History. Londres: Hodder & Stoughton, 2006. ISBN 978-0-340-90816-7.</ref> Junt en el seu pare, Karol es va traslladar a la ciutat de [[Cracòvia]] per a iniciar els seus estudis en l'[[Universitat Jagellònica]]. El seu pare, un suboficial de l'eixèrcit polac, muigué en l'any [[1941]] durant l'[[Ocupació de Polònia (1939-1945)|ocupació de Polònia]] per l'[[Alemanya nazi]].<ref>{{Cita web |url=http://www.aciprensa.com/juanpabloii/biograf.htm |títul=Biografia de Juan Pablo II |editor=ACI Prensa}}</ref> El seu pare sempre ho va guiar en el camí de la fe i l'amor cristià, i, despuix de la seua mort, fon cuan el jove Karol va escomençar a pensar seriosament en el sacerdoci.<ref name=Stourton/> |
| | | |
| En terminar els seus estudis d'educació mija, una época en la que va destacar com consumat [[escacs|escaquiste]] (aplegant a proclamar-se vencedor en varis campeonats estudiantils), es va matricular en l'[[Universitat Jagellònica]] de Cracòvia i també en una escola de teatre. Quan les forces d'alemanes varen tancar l'Universitat, en setembre de 1939, el jove Karol va tindre que treballar en una [[pedrera]] i despuix en una fàbrica química (Solvay), per a guanyar-se la vida i evitar que ho deportaren a Alemanya. Fichat per la [[Gestapo]], es va refugiar en una andana de Cracòvia. En eixa época es va unir al grup del célebre actor polac [[Mieczysław Kotlarczyk]], creador del teatre Rapsòdic, en el qual va interpretar papers de contingut patriòtic. | | En terminar els seus estudis d'educació mija, una época en la que va destacar com consumat [[escacs|escaquiste]] (aplegant a proclamar-se vencedor en varis campeonats estudiantils), es va matricular en l'[[Universitat Jagellònica]] de Cracòvia i també en una escola de teatre. Quan les forces d'alemanes varen tancar l'Universitat, en setembre de 1939, el jove Karol va tindre que treballar en una [[pedrera]] i despuix en una fàbrica química (Solvay), per a guanyar-se la vida i evitar que ho deportaren a Alemanya. Fichat per la [[Gestapo]], es va refugiar en una andana de Cracòvia. En eixa época es va unir al grup del célebre actor polac [[Mieczysław Kotlarczyk]], creador del teatre Rapsòdic, en el qual va interpretar papers de contingut patriòtic. |
Llínea 43: |
Llínea 43: |
| [[Archiu:Facade of the main entrance of the Pontifical University of St. Thomas Aquinas (Angelicum) (19May07).jpg|200px|miniaturadeimagen|El [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']] en Roma]] | | [[Archiu:Facade of the main entrance of the Pontifical University of St. Thomas Aquinas (Angelicum) (19May07).jpg|200px|miniaturadeimagen|El [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']] en Roma]] |
| En 1943 va ingressar en el seminari clandestí que havia fundat monsenyor [[Adam Stefan Sapieha]], cardenal arquebisbe de Cracòvia, iniciant la carrera de [[Teologia]]. Al començament de 1945 els [[Unió Soviètica|soviètics]] varen entrar en Cracòvia i el futur papa va salvar la vida d'una curiosa manera, casi miraculosa, gràcies a [[Vasily Sirotenko]], un universitari rus que, abans de ser enviat a lliberar Cracòvia com a oficial, estudiava l'últim curs d'Història; la [[orquesta roja]] (espies prosoviètics infiltrats en l'eixèrcit alemà) va informar llavors de que els alemans anaven a assessinar a uns obrers polacs esclavisats per ells; atacat eixe grup pels russos i obligat a rendir-se, estos varen descobrir entre els huitanta obrers polacs lliberats en una pedrera de la fàbrica Solvay a díhuit seminaristes. Seguint les directrius de [[Stalin]] tots varen ser enviats a un [[gulag]] de [[Sibèria]] d'on no varen retornar, pero no el futur papa, ya que el comandant necessitava a algú com ell que coneguera idiomes i li traduïra els llibres en [[llatí]] i alemà que havia estat compilant per a seguir la seua carrera despuix de la guerra; és més, Wojtyla sabia fins i tot rus per ser la seua mare de [[ètnia rutena]]. Sirotenko va impedir aixina el seu deportament a Sibèria, fins i tot a pesar de l'oposició d'un comissari polític rus. Sense dubte este tràgic fet va deure reforçar el seu antiestalinisme.<ref>Manuel P. Villatoro, [http://www.abc.es/historia/abci-milagro-evito-papa-juan-pablo-fuese-cruelmente-asesinado-stalin-iigm-201703170105_noticia.html "El «milagro» que evitó que el Papa Juan Pablo II fuese cruelmente asesinado por Stalin en la IIGM"], en ABC de Madrit, 17-III-2017.</ref> | | En 1943 va ingressar en el seminari clandestí que havia fundat monsenyor [[Adam Stefan Sapieha]], cardenal arquebisbe de Cracòvia, iniciant la carrera de [[Teologia]]. Al començament de 1945 els [[Unió Soviètica|soviètics]] varen entrar en Cracòvia i el futur papa va salvar la vida d'una curiosa manera, casi miraculosa, gràcies a [[Vasily Sirotenko]], un universitari rus que, abans de ser enviat a lliberar Cracòvia com a oficial, estudiava l'últim curs d'Història; la [[orquesta roja]] (espies prosoviètics infiltrats en l'eixèrcit alemà) va informar llavors de que els alemans anaven a assessinar a uns obrers polacs esclavisats per ells; atacat eixe grup pels russos i obligat a rendir-se, estos varen descobrir entre els huitanta obrers polacs lliberats en una pedrera de la fàbrica Solvay a díhuit seminaristes. Seguint les directrius de [[Stalin]] tots varen ser enviats a un [[gulag]] de [[Sibèria]] d'on no varen retornar, pero no el futur papa, ya que el comandant necessitava a algú com ell que coneguera idiomes i li traduïra els llibres en [[llatí]] i alemà que havia estat compilant per a seguir la seua carrera despuix de la guerra; és més, Wojtyla sabia fins i tot rus per ser la seua mare de [[ètnia rutena]]. Sirotenko va impedir aixina el seu deportament a Sibèria, fins i tot a pesar de l'oposició d'un comissari polític rus. Sense dubte este tràgic fet va deure reforçar el seu antiestalinisme.<ref>Manuel P. Villatoro, [http://www.abc.es/historia/abci-milagro-evito-papa-juan-pablo-fuese-cruelmente-asesinado-stalin-iigm-201703170105_noticia.html "El «milagro» que evitó que el Papa Juan Pablo II fuese cruelmente asesinado por Stalin en la IIGM"], en ABC de Madrit, 17-III-2017.</ref> |
| + | [[Archiu:Karol Wojtyla-wikary w Niegowici.jpg|thumb|left|250px|Wojtyła com a sacerdot en Niegowić, [[Polònia]], 1948]] |
| + | [[Archiu:Karol Wojtyla-Krakow.jpg|thumb|250px|left|Wojtyła, jove sacerdot en els seus estudiants en Cracòvia, 1950]] |
| | | |
| Fon ordenat sacerdot l'1 de novembre de 1946 en la capella privada arquebisbal.. Poc despuix es va traslladar a [[Roma]] per a assistir als cursos de la Facultat de [[Filosofia]] del [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']], i va obtindre el doctorat en Teologia en la tesis ''L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu''. | | Fon ordenat sacerdot l'1 de novembre de 1946 en la capella privada arquebisbal.. Poc despuix es va traslladar a [[Roma]] per a assistir als cursos de la Facultat de [[Filosofia]] del [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']], i va obtindre el doctorat en Teologia en la tesis ''L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu''. |
| + | |
| + | En 1948 va retornar a Polònia i va eixercir el seu primer ministeri pastoral com [[vicari]] [[coadjutor]] de la parròquia de Niegowić, en les afores de Cracòvia, durant tretze mesos. En novembre d'eixe mateix any va obtindre l'habilitació per a eixercir la docència en la Facultat de Teologia de l'Universitat Jagellònica. El 17 d'agost de 1949 es va traslladar com a vicari a la parròquia de Sant Florià, en Cracòvia, on va eixercir el ministeri durant dos anys, alternant-ho en el seu treball de conseller dels estudiants i graduats de l'universitat estatal d'eixa ciutat. |
| + | |
| + | Era molt popular entre els estudiants, en els que anava moltes voltes d'excursió, cosa que no era comuna en aquells temps, puix podia cridar l'atenció de les autoritats policials. |
| + | |
| + | Nomenat professor de Teologia moral i Ètica social del seminari metropolità de Cracòvia el dia 1 d'octubre de 1953, va començar en 1954 a impartir classes d'Ètica en la Facultat de Filosofia de l'[[Universitat Catòlica de Lublin]], en la que dos anys despuix va ser nomenat director de dita càtedra. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |