124 373
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 52:
Llínea 52: − + − +
→Història
Després de pertànyer a Dª Teresa Gil de Vidaura i els seus descendents, i despuix de pertànyer a diferents senyors aplegà a ser propietat de [[Martí I d'Aragó|Martí I]] el humà, fill de [[Pere IV d'Aragó|Pere IV]] el cerimoniós. [[Martí I d'Aragó|Martí I]] havia sigut el fundador de la cartoixa de la Vall de Crist, i per a dotar-la de rentes per a la seua subsistència donà les viles de Les Alcubles i [[Altura]] a la mateixa per Real Cèdula el dia [[1 de giner]] de [[1407]]. El prior de la cartoixa prengué possessió d'[[Altura]] el [[26 de març]], i de Les Alcubles, el 28 del mateix mes i any.
Després de pertànyer a Dª Teresa Gil de Vidaura i els seus descendents, i despuix de pertànyer a diferents senyors aplegà a ser propietat de [[Martí I d'Aragó|Martí I]] el humà, fill de [[Pere IV d'Aragó|Pere IV]] el cerimoniós. [[Martí I d'Aragó|Martí I]] havia sigut el fundador de la cartoixa de la Vall de Crist, i per a dotar-la de rentes per a la seua subsistència donà les viles de Les Alcubles i [[Altura]] a la mateixa per Real Cèdula el dia [[1 de giner]] de [[1407]]. El prior de la cartoixa prengué possessió d'[[Altura]] el [[26 de març]], i de Les Alcubles, el 28 del mateix mes i any.
Esta situació se prolongà durant 427 anys, fins a que en [[1835]] se publicà el decret per el qual se suprimien els monasteris i convents religiosos que tingueren dotze professos i se procedira a la venda dels seus bens.
Esta situació se prolongà durant 427 anys, fins a que en l'any [[1835]] se publicà el decret per el qual se suprimien els monasteris i convents religiosos que tingueren dotze professos i se procedira a la venda dels seus bens.
La cartoixa de la Vall de Crist fon abandonada el [[4 de setembre]] de 1835 i venuda a particulars.
La cartoixa de la Vall de Crist fon abandonada el [[4 de setembre]] de 1835 i venuda a particulars.
El dia [[7 de setembre]] de [[1836]], durant la [[Primera Guerra Carlista]], tingué lloc una batalla en les afores de Les Alcubles en la que Llagostera sorprengué a Buil, que pernoctava en el su eixèrcit en el municipi, i infringí una greu derrota al eixèrcit lliberal, causant-li més de 400 baixes
El dia [[7 de setembre]] de [[1836]], durant la [[Primera Guerra Carlista]], tingué lloc una batalla en les afores de Les Alcubles en la que Llagostera sorprengué a Buil, que pernoctava en el su eixèrcit en el municipi, i infringí una greu derrota al eixèrcit lliberal, causant-li més de 400 baixes
En l'[[estiu]] de [[1885]] se declarà una terrible epidèmia de [[còlera]] morbo, el [[29 de juny]] se declarà el primer fallit per còlera morbo i en els dies successius fins al [[7 d'agost]] se produïren 334 fallits sobre una població de 2650 habitants. La màxima virulència de l'epidèmia se produí entre el dia 12 i el [[27 de juliol]], on en a soles 16 dies falliren 291 habitants, següent especialment tràgic el fallit de més de 70 menors de 5 anys
En l'[[estiu]] de l'any [[1885]] se declarà una terrible epidèmia de [[còlera]] morbo, el [[29 de juny]] se declarà el primer fallit per còlera morbo i en els dies successius fins al [[7 d'agost]] se produïren 334 fallits sobre una població de 2650 habitants. La màxima virulència de l'epidèmia se produí entre el dia 12 i el [[27 de juliol]], on en a soles 16 dies falliren 291 habitants, següent especialment tràgic el fallit de més de 70 menors de 5 anys
Durant la [[guerra civil espanyola]] s'instalà, en el pla de la Balsilla, al note del poble junt a la carretera que unix el poble en [[Altura]], un aeròdrom avançat del qual els vestigis son visibles en l'actualitat.
Durant la [[guerra civil espanyola]] s'instalà, en el pla de la Balsilla, al note del poble junt a la carretera que unix el poble en [[Altura]], un aeròdrom avançat del qual els vestigis son visibles en l'actualitat.
Els vestigis estan a uns 2.5 quilómetros. del poble en la carretera que du a la Cova Santa, i son un parell de edificis i un "búnker", este últim el que més original se conserva:
Els vestigis estan a uns 2.5 quilómetros. del poble en la carretera que du a la Cova Santa, i son un parell de edificis i un "búnker", este últim el que més original se conserva: