| Fon un dels líders mundials més viagers de l'història, va visitar 129 països durant el seu pontificat. Ademés de la seua llengua materna, el [[idioma polac|polac]], parlava [[idioma italià|italià]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma espanyol|espanyol]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma ucranià|ucranià]], [[idioma rus|rus]], [[idioma croata|croata]], [[esperanto]], [[grec antic]] i [[llatí]].<ref>Laureano J. Benítez Grande-Caballero, José Antonio Benítez Grande-Caballero (2014). ''Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios''. Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios. ISBN 9788499496351</ref> Com a part del seu especial émfasis en la cridada universal a la santitat, [[beatificació|beatificà]] a 1340 persones i [[canonisació|canonisà]] a 483 [[sant]]s, més que la sifra sumada dels seus predecessors en els últims cinc sigles. El [[19 de decembre]] de l'any [[2009]], fon proclamat ''[[venerable]]'' pel seu successor, el papa [[Benet XVI]], qui posteriorment va presidir la cerimònia de la seua beatificació l'[[1 de maig]] de l'any [[2011]] (el [[Dumenge de la Divina Misericòrdia]]), i fon canonisat junt en el papa [[Joan XXIII]] el [[27 d'abril]] de l'any [[2014]] (una atra volta el Dumenge de la Divina Misericòrdia) pel papa [[Francesc (Papa)|Francesc]]. | | Fon un dels líders mundials més viagers de l'història, va visitar 129 països durant el seu pontificat. Ademés de la seua llengua materna, el [[idioma polac|polac]], parlava [[idioma italià|italià]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma espanyol|espanyol]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma ucranià|ucranià]], [[idioma rus|rus]], [[idioma croata|croata]], [[esperanto]], [[grec antic]] i [[llatí]].<ref>Laureano J. Benítez Grande-Caballero, José Antonio Benítez Grande-Caballero (2014). ''Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios''. Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios. ISBN 9788499496351</ref> Com a part del seu especial émfasis en la cridada universal a la santitat, [[beatificació|beatificà]] a 1340 persones i [[canonisació|canonisà]] a 483 [[sant]]s, més que la sifra sumada dels seus predecessors en els últims cinc sigles. El [[19 de decembre]] de l'any [[2009]], fon proclamat ''[[venerable]]'' pel seu successor, el papa [[Benet XVI]], qui posteriorment va presidir la cerimònia de la seua beatificació l'[[1 de maig]] de l'any [[2011]] (el [[Dumenge de la Divina Misericòrdia]]), i fon canonisat junt en el papa [[Joan XXIII]] el [[27 d'abril]] de l'any [[2014]] (una atra volta el Dumenge de la Divina Misericòrdia) pel papa [[Francesc (Papa)|Francesc]]. |
| + | Era el menor dels tres fills del matrimoni integrat per Karol Wojtyła i Emilia Kaczorowska. La seua mare era una fervent catòlica, i li les va arreglar per a que el seu fill naixquera prop d'un temple, puix volia que lo primer que sentira el seu fill foren els «càntics a Deu». Quan Karol encara era molt chicotet, la seua mare li dia a atres dònes: ''Voran que el meu chicotet Karol serà una gran persona''. La seua mare muigué en l'any 1929, quan ell solament tenia nou anys. La seua germana Olga havia mort ans que ell naixquera. El seu germà major [[Edmund Wojtyła|Edmund]], que era mèdic, muigué en 1932 per contagi d'una malaltia quan va curar a un home de condició humil. Junt en el seu pare, Karol es va traslladar a la ciutat de [[Cracòvia]] per a iniciar els seus estudis en l'[[Universitat Jagellònica]]. El seu pare, un suboficial de l'eixèrcit polac, muigué en 1941 durant l'[[Ocupació de Polònia (1939-1945)|ocupació de Polònia]] per l'[[Alemanya nazi]].<ref>{{Cita web |url=http://www.aciprensa.com/juanpabloii/biograf.htm |títul=Biografia de Juan Pablo II |editor=ACI Prensa}}</ref> El seu pare sempre ho va guiar en el camí de la fe i l'amor cristià. |
| + | En terminar els seus estudis d'educació mija, una época en la que va destacar com consumat [[escacs|escaquiste]] (aplegant a proclamar-se vencedor en varis campeonats estudiantils), es va matricular en l'[[Universitat Jagellònica]] de Cracòvia i també en una escola de teatre. Quan les forces d'alemanes varen tancar l'Universitat, en setembre de 1939, el jove Karol va tindre que treballar en una [[pedrera]] i despuix en una fàbrica química (Solvay), per a guanyar-se la vida i evitar que ho deportaren a Alemanya. Fichat per la [[Gestapo]], es va refugiar en una andana de Cracòvia. En eixa época es va unir al grup del célebre actor polac [[Mieczysław Kotlarczyk]], creador del teatre Rapsòdic, en el qual va interpretar papers de contingut patriòtic. |
| + | Durant l'ocupació alemana del seu país, va cultivar especialment la cultura, el teatre i les amistats, en el context del grup [[Unia]], format per jóvens catòlics que pretenien resistir, tant de forma pacífica (aixina Wojtyła) com d'acció (ajudant directament als [[judeu]]s o utilisant la violència), a l'ocupació nazi.<ref>Cf. Andrea Riccardi, ''Juan Pablo II. La biografia'', Sant Pablo, Madrit, 2011, pàgs. 69-70.</ref> Posteriorment, la seua situació es va complicar i va deure refugiar-se en els subterràneus del arquebisbat de [[Cracòvia]]. |