La '''capella del Llançol Sant''' (en [[idioma italià|italià]]: Cappella della Sacra Sindone) o '''capella de Guarini''' (Cappella del Guarini) és una gran capella [[Iglésia catòlica|catòlica]] construïda en la ciutat de [[Torí]] a finals del [[sigle XVII]] (1668-1694), durant el regnat de [[Carles Manuel I de Saboya]], [[duc de Saboya]], per a albergar el [[Llançol Sant]], una relíquia religiosa que molts creuen que és el sudari de [[Jesús de Nazaret]]. Ubicada adossada al [[catedral de Torí|Duomo]] i conectada en el [[Palau Real de Torí|Palau Real]], fon finalisada per l'arquitecte [[Guarino Guarini]], sent una obra mestra de la [[Arquitectura barroca en Itàlia|arquitectura barroca italiana]]. | La '''capella del Llançol Sant''' (en [[idioma italià|italià]]: Cappella della Sacra Sindone) o '''capella de Guarini''' (Cappella del Guarini) és una gran capella [[Iglésia catòlica|catòlica]] construïda en la ciutat de [[Torí]] a finals del [[sigle XVII]] (1668-1694), durant el regnat de [[Carles Manuel I de Saboya]], [[duc de Saboya]], per a albergar el [[Llançol Sant]], una relíquia religiosa que molts creuen que és el sudari de [[Jesús de Nazaret]]. Ubicada adossada al [[catedral de Torí|Duomo]] i conectada en el [[Palau Real de Torí|Palau Real]], fon finalisada per l'arquitecte [[Guarino Guarini]], sent una obra mestra de la [[Arquitectura barroca en Itàlia|arquitectura barroca italiana]]. |