| Entre els fets més notoris del seu pontificat va destacar l'[[Intent d'assessinat de Joan Pau II|intent d'assessinat]] que va sofrir el [[13 de maig]] de [[1981]], mentres saludava als fidels en la [[plaça de Sant Pere]], a mans de [[Mehmet Ali Ağca]], qui li va disparar a escassa distància entre la multitut. Temps despuix el terroriste va ser perdonat públicament pel pontífex en persona. A este es va sumar un atre atentat ocorregut en [[Fátima (Portugal)|Fátima]] en la nit del 12 al 13 de maig de [[1982]] a mans del sacerdot ultraconservador [[Juan María Fernández Krohn]], fet que no va transcendir fins al cap de la mort del pontífex. | | Entre els fets més notoris del seu pontificat va destacar l'[[Intent d'assessinat de Joan Pau II|intent d'assessinat]] que va sofrir el [[13 de maig]] de [[1981]], mentres saludava als fidels en la [[plaça de Sant Pere]], a mans de [[Mehmet Ali Ağca]], qui li va disparar a escassa distància entre la multitut. Temps despuix el terroriste va ser perdonat públicament pel pontífex en persona. A este es va sumar un atre atentat ocorregut en [[Fátima (Portugal)|Fátima]] en la nit del 12 al 13 de maig de [[1982]] a mans del sacerdot ultraconservador [[Juan María Fernández Krohn]], fet que no va transcendir fins al cap de la mort del pontífex. |
| + | Fon un dels líders mundials més viagers de l'història, va visitar 129 paisos durant el seu pontificat. Ademés de la seua llengua materna, el [[idioma polac|polac]], parlava [[idioma italià|italià]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma espanyol|espanyol]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma ucranià|ucranià]], [[idioma rus|rus]], [[idioma croata|croata]], [[esperanto]], [[grec antic]] i [[llatí]].<ref>Laureano J. Benítez Grande-Caballero, José Antonio Benítez Grande-Caballero (2014). ''Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios''. Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios. ISBN 9788499496351</ref> Com a part del seu especial émfasis en la cridada universal a la santitat, [[beatificació|beatificà]] a 1340 persones i [[canonisació|canonisà]] a 483 [[sant]]s, més que la sifra sumada dels seus predecessors en els últims cinc sigles. El 19 de decembre de 2009, fon proclamat ''[[venerable]]'' pel seu successor, el papa [[Benet XVI]], qui posteriorment va presidir la cerimònia de la seua beatificació l'1 de maig de 2011 (el [[Dumenge de la Divina Misericòrdia]]), i fon canonisat junt en el papa [[Joan XXIII]] el 27 d'abril de 2014 (una atra volta el Dumenge de la Divina Misericòrdia) pel papa [[Francesc (Papa)|Francesc]]. |