− | '''Sant Antoni Abat''' ([[Egipte]], [[251]]-[[356]]), popularment '''Sant Antoni del porquet''', és venerat en l'Iglésia com a patriarca dels cenobites, o monges que viuen en comunitat baix d'una mateixa regla. La seua influència i veneració s'estén a tota l'[[Iglésia Catòlica]], també en les iglésies ortodoxes i inclús a l'iglésia luterana. | + | '''Sant Antoni Abat''' ([[Egipte]], [[251]]-[[356]]), popularment '''Sant Antoni del porquet''', és venerat en l'Iglésia com a patriarca dels cenobites, o monjos que viuen en comunitat baix d'una mateixa regla. La seua influència i veneració s'estén a tota l'[[Iglésia Catòlica]], també en les iglésies ortodoxes i inclús en l'iglésia luterana. |
| + | Conegut com el Gran o Abat, fon un monjo cristià pioner de l'eremitisme. Està considerat el patró dels animals de peu redó i, per extensió, de tots els animals domèstics. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan ne veia u ferit, el curava. Aixina ho va fer en un porquet, l'animal decidí acompanyar-lo la resta de la seua vida, demostrant-li el seu agraïment. Per això se l'anomena '''Sant Antoni del Porquet''' i també Sant Antoni dels Ases. Se celebra la seua festivitat el 17 de giner. |