124 521
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 10:
Llínea 10: − + − + − + − + − +
sense resum d'edició
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Andrés Mayoral Alonso de Mella''', conegut com l''''Arquebisbe Mayoral''' (Molacillos, [[Zamora]], març de [[1685]] - [[Valéncia]], 6 d'octubre de [[1769]]) fon un eclesiàstic [[Espanya|espanyol]].
'''Andrés Mayoral Alonso de Mella''', conegut com l''''Arquebisbe Mayoral''' (Molacillos, [[Zamora]], [[març]] de [[1685]] - [[Valéncia]], [[6 d'octubre]] de [[1769]]) fon un eclesiàstic [[Espanya|espanyol]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Estudià en l'Universitat Complutense d'Alcalà d'Henares i en l'[[Universitat de Salamanca]]. En finalisar els seus estudis ocupà la canongia magistral de [[Lleó]]. Fon canonge llectoral en [[Sevilla]] i bisbe de [[Ceuta]] des del 9 d'abril de [[1731]] fins a [[1737]]. En Ceuta promogué la construcció del sagrari de la catedral.
Estudià en l'Universitat Complutense d'Alcalà d'Henares i en l'[[Universitat de Salamanca]]. En finalisar els seus estudis ocupà la canongia magistral de [[Lleó]]. Fon canonge llectoral en [[Sevilla]] i bisbe de [[Ceuta]] des del [[9 d'abril]] de [[1731]] fins a l'any [[1737]]. En Ceuta promogué la construcció del sagrari de la catedral.
En l'any 1737 [[Felip V]] el va propondre per a l'[[Arquebisbat de Valéncia]], sent ratificat pel papa [[Clement XII]] el 25 de giner del mateix any. Prengué possessió el 31 de març de [[1738]] per mig de procurador, i el 8 de setembre feu la seua entrada en la sèu.
En l'any 1737 [[Felip V]] el va propondre per a l'[[Arquebisbat de Valéncia]], sent ratificat pel [[Papa]] [[Clement XII]] el [[25 de giner]] del mateix any. Prengué possessió el [[31 de març]] de [[1738]] per mig de procurador, i el [[8 de setembre]] feu la seua entrada en la sèu.
En Valéncia es va dedicar a contrarrestar l'influència dels enciclopedistes francesos i les seues idees racionalistes, per ad açò va impulsar la creació de centres docents, com la Casa de Santa Rosa de Lima, el Seminari Andresià i atres coleges en la ciutat de Valéncia, aixina com la Casa de l'Ensenyança de [[Xàtiva]]. Fundà aixina mateix la biblioteca pública del Palau Arquebisbal, en més de 12.000 volums. En l'any [[1761]] va crear el Museu Diocesà.
En Valéncia es va dedicar a contrarrestar l'influència dels enciclopedistes francesos i les seues idees racionalistes, per ad açò va impulsar la creació de centres docents, com la Casa de Santa Rosa de Lima, el Seminari Andresià i atres coleges en la ciutat de Valéncia, aixina com la Casa de l'Ensenyança de [[Xàtiva]]. Fundà aixina mateix la biblioteca pública del Palau Arquebisbal, en més de 12.000 volums. En l'any [[1761]] va crear el Museu Diocesà.
En [[1762]] dispongué que els llibres parroquials s'escrigueren en [[castellà]].
En l'any [[1762]] dispongué que els llibres parroquials s'escrigueren en [[castellà]].
Es preocupà per sanejar l'administració arquebisbal, portant una cuidada contabilitat dels bens catedralicis. Va tallar els abusos en el cult i els sacraments: en [[1763]] prohibí les processons de disciplinants.
Es preocupà per sanejar l'administració arquebisbal, portant una cuidada contabilitat dels bens catedralicis. Va tallar els abusos en el cult i els sacraments: en l'any [[1763]] prohibí les processons de disciplinants.
Andrés Mayoral fon benefactor de l'Hospital General, del Colege Imperial d'Òrfens de Sant Vicent i de la Casa de la Misericòrdia.
Andrés Mayoral fon benefactor de l'Hospital General, del Colege Imperial d'Òrfens de Sant Vicent i de la Casa de la Misericòrdia.