26 046
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Andrés Mayoral Alonso de Mella''', conegut com l''''Arquebisbe Mayoral''' (Molacillos, Zamora, març de 1685 - Valéncia, 6 d'octubre de [[1769]...»
'''Andrés Mayoral Alonso de Mella''', conegut com l''''Arquebisbe Mayoral''' (Molacillos, [[Zamora]], març de [[1685]] - [[Valéncia]], 6 d'octubre de [[1769]]) fon un eclesiàstic [[Espanya|espanyol]].
== Biografia ==
Estudià en l'Universitat Complutense d'Alcalà d'Henares i en l'[[Universitat de Salamanca]]. En finalisar els seus estudis ocupà la canongia magistral de [[Lleó]]. Fon canonge llectoral en [[Sevilla]] i bisbe de [[Ceuta]] des del 9 d'abril de [[1731]] fins a [[1737]]. En Ceuta promogué la construcció del sagrari de la catedral.
En l'any 1737 [[Felip V]] el va propondre per a l'[[Arquebisbat de Valéncia]], sent ratificat pel papa [[Clement XII]] el 25 de giner del mateix any. Prengué possessió el 31 de març de [[1738]] per mig de procurador, i el 8 de setembre feu la seua entrada en la sèu.
En Valéncia es va dedicar a contrarrestar l'influència dels enciclopedistes francesos i les seues idees racionalistes, per ad açò va impulsar la creació de centres docents, com la Casa de Santa Rosa de Lima, el Seminari Andresià i atres coleges en la ciutat de Valéncia, aixina com la Casa de l'Ensenyança de [[Xàtiva]]. Fundà aixina mateix la biblioteca pública del Palau Arquebisbal, en més de 12.000 volums. En l'any [[1761]] va crear el Museu Diocesà.
En [[1762]] dispongué que els llibres parroquials s'escrigueren en [[castellà]].
Es preocupà per sanejar l'administració arquebisbal, portant una cuidada contabilitat dels bens catedralicis. Va tallar els abusos en el cult i els sacraments: en [[1763]] prohibí les processons de disciplinants.
Andrés Mayoral fon benefactor de l'Hospital General, del Colege Imperial d'Òrfens de Sant Vicent i de la Casa de la Misericòrdia.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Andr%C3%A9s_Mayoral Andrés Mayoral en Wikipedia]
== Biografia ==
Estudià en l'Universitat Complutense d'Alcalà d'Henares i en l'[[Universitat de Salamanca]]. En finalisar els seus estudis ocupà la canongia magistral de [[Lleó]]. Fon canonge llectoral en [[Sevilla]] i bisbe de [[Ceuta]] des del 9 d'abril de [[1731]] fins a [[1737]]. En Ceuta promogué la construcció del sagrari de la catedral.
En l'any 1737 [[Felip V]] el va propondre per a l'[[Arquebisbat de Valéncia]], sent ratificat pel papa [[Clement XII]] el 25 de giner del mateix any. Prengué possessió el 31 de març de [[1738]] per mig de procurador, i el 8 de setembre feu la seua entrada en la sèu.
En Valéncia es va dedicar a contrarrestar l'influència dels enciclopedistes francesos i les seues idees racionalistes, per ad açò va impulsar la creació de centres docents, com la Casa de Santa Rosa de Lima, el Seminari Andresià i atres coleges en la ciutat de Valéncia, aixina com la Casa de l'Ensenyança de [[Xàtiva]]. Fundà aixina mateix la biblioteca pública del Palau Arquebisbal, en més de 12.000 volums. En l'any [[1761]] va crear el Museu Diocesà.
En [[1762]] dispongué que els llibres parroquials s'escrigueren en [[castellà]].
Es preocupà per sanejar l'administració arquebisbal, portant una cuidada contabilitat dels bens catedralicis. Va tallar els abusos en el cult i els sacraments: en [[1763]] prohibí les processons de disciplinants.
Andrés Mayoral fon benefactor de l'Hospital General, del Colege Imperial d'Òrfens de Sant Vicent i de la Casa de la Misericòrdia.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Andr%C3%A9s_Mayoral Andrés Mayoral en Wikipedia]