127 088
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 2:
Llínea 2: − + + +
sense resum d'edició
'''Lleonart de Porto Maurizio''' és un sant que es celebra el [[26 de novembre]]. El sant de la devoció al [[Via Crucis]] i a l'[[Immaculada]]. El flare que va salvar al [[Coliseu]] de la ruïna total. El predicador ardent de la [[Passió de Crist]]. Estes són les característiques de sant Lleonart de Port Maurici.
'''Lleonart de Porto Maurizio''' és un sant que es celebra el [[26 de novembre]]. El sant de la devoció al [[Via Crucis]] i a l'[[Immaculada]]. El flare que va salvar al [[Coliseu]] de la ruïna total. El predicador ardent de la [[Passió de Crist]]. Estes són les característiques de sant Lleonart de Port Maurici.
Havia naixcut en [[Ligúria]] en [[1676]], i son pare era un capità de marina, [[Domingo Casanova]], que va morir quan Lleonart era molt chiquet. Va ser portat a [[Roma]], i va estudiar en el Colege Romà. Més tart va entrar al Retir de [[Santa Bonaventura]] i va vestir l'hàbit franciscà.
Havia naixcut en [[Ligúria]] en l'any
[[1676]], i son pare era un capità de marina, [[Domingo Casanova]], que va morir quan Lleonart era molt chiquet. Va ser portat a [[Roma]], i va estudiar en el Colege Romà. Més tart va entrar al Retir de [[Santa Bonaventura]] i va vestir l'hàbit franciscà.
Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[Corcega]], dos hòmens, endurits per odis seculars, varen disparar a l'aire els seus fusells i es varen abraçar en senyal de pau.
Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[Corcega]], dos hòmens, endurits per odis seculars, varen disparar a l'aire els seus fusells i es varen abraçar en senyal de pau.