Canvis

'''Ghana''', oficialment '''República de Ghana''', és un país d'[[Àfrica occidental]]. Llimita a l'oest en [[Costa de Marfil]], al nort en [[Burkina Faso]] i a l'est en [[Togo]]. Al sur conta en un litoral que dona al [[golf de Guinea]].

'''Ghana''', oficialment '''República de Ghana''', és un país d'[[Àfrica occidental]]. Llimita a l'oest en [[Costa de Marfil]], al nort en [[Burkina Faso]] i a l'est en [[Togo]]. Al sur conta en un litoral que dona al [[golf de Guinea]].

Ghana fon el primer país Subsaharià de l'[[Àfrica]] colonial en independisar-se en [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]].  

Ghana fon el primer país Subsaharià de l'[[Àfrica]] colonial en independisar-se en l'any [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]].  

La seua llengua oficial és l'[[idioma anglés|anglés]], en algunes regions també es parla [[idoma ga|ga]], [[twi]], [[ewé]], [[dagbani]] i [[fan-te]].  

La seua llengua oficial és l'[[idioma anglés|anglés]], en algunes regions també es parla [[idoma ga|ga]], [[twi]], [[ewé]], [[dagbani]] i [[fan-te]].  

=== Els imperis africans ===

=== Els imperis africans ===

La República de Ghana li deu el seu nom a l'[[Imperi de Ghana]] d'Àfrica occidental,<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> el qual fon controlat per [[Sundiata Keita]]en [[1240]] i absorbit a la seua vegada per l'[[Imperi de Malí]]. Des del punt de vista geogràfic, l'antiga Ghana es troba a 500 Km. al nort de l'actual territori ghanés, entre els rius [[Riu Senegal|Senegal]] i [[Riu Níger|Níger]]. No obstant, la Ghana moderna té vínculs ètnics i culturals en l'imperi homònim, puix cap allí migraren les seues poblacions sudàniques, en particular les que habitaven la conca del [[riu Níger]].

La República de Ghana li deu el seu nom a l'[[Imperi de Ghana]] d'Àfrica occidental,<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> el qual fon controlat per [[Sundiata Keita]] en l'any [[1240]] i absorbit a la seua vegada per l'[[Imperi de Malí]]. Des del punt de vista geogràfic, l'antiga Ghana es troba a 500 Km. al nort de l'actual territori ghanés, entre els rius [[Riu Senegal|Senegal]] i [[Riu Níger|Níger]]. No obstant, la Ghana moderna té vínculs ètnics i culturals en l'imperi homònim, puix cap allí migraren les seues poblacions sudàniques, en particular les que habitaven la conca del [[riu Níger]].

=== Presència europea ===

=== Presència europea ===

Els [[Imperi portugués|portuguesos]] arribaren en el [[sigle XV]]. Com varen trobar tant d'[[or]] entre els rius Ankobra i [[Volta]] varen batejar a la regió ''Mina'', que significa lo mateix que en [[valencià]]. En [[1481]], el rei [[Joan II de Portugal]] li encarregà a [[Diogo d'Azambuja]] la construcció del Castell d'[[Elmina]], que fon acabat l'any següent a fi de comerciar  en [[or]], [[marfil]] i [[esclaus]].

Els [[Imperi portugués|portuguesos]] arribaren en el [[sigle XV]]. Com varen trobar tant d'[[or]] entre els rius Ankobra i [[Volta]] varen batejar a la regió ''Mina'', que significa lo mateix que en [[valencià]]. En l'any [[1481]], el rei [[Joan II de Portugal]] li encarregà a [[Diogo d'Azambuja]] la construcció del Castell d'[[Elmina]], que fon acabat l'any següent a fi de comerciar  en [[or]], [[marfil]] i [[esclaus]].

[[Image:800px-Elmina Castle2.jpg|thumb|220px|left|<center>Castell d'[[Elmina]].</center>]]

[[Image:800px-Elmina Castle2.jpg|thumb|220px|left|<center>Castell d'[[Elmina]].</center>]]

En [[1598]] els [[imperi holandés|holandesos]] varen construir Komenda i Kormantsi. En [[1637]] s'apropiaren del Castell d'Elmina, i en [[1642]] del Fort Sant Antoni en Axim, [[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]].  

En l'any [[1598]] els [[imperi holandés|holandesos]] varen construir Komenda i Kormantsi. En [[1637]] s'apropiaren del Castell d'Elmina, i en l'any [[1642]] del Fort Sant Antoni en Axim, [[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]].  

Durant el [[sigle XVII]] també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats varen construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues bases.

Durant el [[sigle XVII]] també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats varen construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues bases.

Quan els holandesos varen partir en [[1874]], els anglesos, que eren els únics europeus restants, convertiren la regió en una [[colònia]].<ref>p. 76 ''Rational Choice and British Politics: An Analysis of Rhetoric and Manipulation from Peel to Blair''. MacLean, Iain. 2001.</ref>  

Quan els holandesos varen partir en l'any [[1874]], els anglesos, que eren els únics europeus restants, convertiren la regió en una [[colònia]].<ref>p. 76 ''Rational Choice and British Politics: An Analysis of Rhetoric and Manipulation from Peel to Blair''. MacLean, Iain. 2001.</ref>  

En [[1946]] es varen vore les primeres senyals del final de l'época colonial i en [[1951]] es promulgà la primera [[constitució]].

En l'any  [[1946]] es varen vore les primeres senyals del final de l'época colonial i enl'any  [[1951]] es promulgà la primera [[constitució]].

=== Independència ===

=== Independència ===

Ghana va sorgir en [[1957]] de la fusió de la Gold Coast, l'Imperi d'Ashanti i la part anglesa de Togolàndia.  

Ghana va sorgir en l'any [[1957]] de la fusió de la Gold Coast, l'Imperi d'Ashanti i la part anglesa de Togolàndia.  

[[Image:400px-Kwame Nkrumah memorial, Accra.jpg|rigth|thumb| Monument a [[Kwame Nkrumah]] en [[Accra]].]]

[[Image:400px-Kwame Nkrumah memorial, Accra.jpg|rigth|thumb| Monument a [[Kwame Nkrumah]] en [[Accra]].]]

El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que a soles unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pensilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en [[1966]].

El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que a soles unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pensilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en l'any [[1966]].

Després d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució varen ser aprovats en [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]].  

Després d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució varen ser aprovats en l'any [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]].  

[[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del [[7 de giner]] de [[2009]], havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de [[2008]].

[[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del [[7 de giner]] de [[2009]], havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de l'any [[2008]].

== Organisació polític-administrativa ==

== Organisació polític-administrativa ==

[[Image:Sunyani Cocoa House.jpg|left|thumb|<center>Casa del Cacau, en [[Sunyani]].</center>]]

[[Image:Sunyani Cocoa House.jpg|left|thumb|<center>Casa del Cacau, en [[Sunyani]].</center>]]

Un sector en expansió és el turisme, el qual ha pogut desenrollar-se gràcies a la bellea de les plages en el [[golf de Guinea]] i a l'interés que suscita la vida salvage dels seus [[parc natural|parcs naturals]]. Els visitants varen passar de 146.000 en [[1990]] a 442.000 en [[2006]].<ref> [http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799_5/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref>  

Un sector en expansió és el turisme, el qual ha pogut desenrollar-se gràcies a la bellea de les plages en el [[golf de Guinea]] i a l'interés que suscita la vida salvage dels seus [[parc natural|parcs naturals]]. Els visitants varen passar de 146.000 en l'any [[1990]] a 442.000 en l'any [[2006]].<ref> [http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799_5/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref>  

La [[presa d'Akosombo]] és una important font tant d'electricitat com d'entrades per la seua exportació a atres països, en particular a Togo i a [[Bènin]]. En [[2003]] Ghana va produir 5.400 millons de [[Quilovat-hora|KWh]] d'electricitat. No obstant, els baixos nivells del llac Volta han disminuït la seua productivitat.

La [[presa d'Akosombo]] és una important font tant d'electricitat com d'entrades per la seua exportació a atres països, en particular a Togo i a [[Bènin]]. En l'any [[2003]] Ghana va produir 5.400 millons de [[Quilovat-hora|KWh]] d'electricitat. No obstant, els baixos nivells del llac Volta han disminuït la seua productivitat.

L'[[Unió Europea]] és el seu principal soci comercial.

L'[[Unió Europea]] és el seu principal soci comercial.

== Demografia ==

== Demografia ==

[[Image:Ghana demography.png|left|thumb| Aument de la població entre [[1961]] i [[2003]].]]

[[Image:Ghana demography.png|left|thumb| Aument de la població entre els anys [[1961]] i [[2003]].]]

Ghana té 22.931.000 ([[2007]]) d'habitants distribuïts en més de 75 [[ètnia|ètnies]] diferenciables per la llengua local. El principal grup ètnic és el dels negres africans, que representa el 99,8% del total. Les principals tribus són Akan en 44%, Moshi-Dagomba 16%, Ewe 13% i Ga 8%. Els europeus i atres grups representen a penes el 0,2%.  

Ghana té 22.931.000 ([[2007]]) d'habitants distribuïts en més de 75 [[ètnia|ètnies]] diferenciables per la llengua local. El principal grup ètnic és el dels negres africans, que representa el 99,8% del total. Les principals tribus són Akan en 44%, Moshi-Dagomba 16%, Ewe 13% i Ga 8%. Els europeus i atres grups representen a penes el 0,2%.  

L'[[esperança de vida]] al nàixer és baixa, de 59,1 anys (2007) i la seua població és jove, a causa de la desigualtat entre la [[natalitat]] i la [[mortalitat]]. La seua [[taxa de natalitat]] i de [[Taxa de mortalitat|mortalitat]] són respectivament de 29,8 i de 9,5 per 1.000 habitants.

L'[[esperança de vida]] al nàixer és baixa, de 59,1 anys (2007) i la seua població és jove, a causa de la desigualtat entre la [[natalitat]] i la [[mortalitat]]. La seua [[taxa de natalitat]] i de [[Taxa de mortalitat|mortalitat]] són respectivament de 29,8 i de 9,5 per 1.000 habitants.

La llengua oficial és l'anglés, pero a nivell local també es reconeixen les llengües africanes com akan, moshi-dagomba, ewe i Ga.  

La llengua oficial és l'[[anglés]], pero a nivell local també es reconeixen les llengües africanes com akan, moshi-dagomba, ewe i Ga.  

Els ghanesos són majoritàriament cristians (63%) i musulmans (16%). Un 21% practica religions indígenes africanes.

Els ghanesos són majoritàriament cristians (63%) i musulmans (16%). Un 21% practica religions indígenes africanes.