Canvis

[[Image:Phanton.jpg|right|thumb|350px|<center>''F-4B Phantom en els anys xixanta''</center>]]

[[Image:Phanton.jpg|right|thumb|350px|<center>''F-4B Phantom en els anys xixanta''</center>]]

El Phantom II nacio per la perduda d'un contracte en maig de 1953 per part de [[McDonnell Aircraft]] per a suministrar a la marina nortamericana un caça de tipo supersonico. En vista d'esta situacion els ingeniers de la firma decidiren crear a partir dels requeriments, un caça en millors prestacions; per a això dissenyaren el F3H-G impulsat en dos motors Wright J65,quatre canons i onze soports per a tot tipo de carrega militar.

El Phantom II nacio per la perduda d'un contracte en [[maig]] de l'any [[1953]] per part de [[McDonnell Aircraft]] per a suministrar a la marina nortamericana un caça de tipo supersonico. En vista d'esta situacion els ingeniers de la firma decidiren crear a partir dels requeriments, un caça en millors prestacions; per a això dissenyaren el F3H-G impulsat en dos motors Wright J65,quatre canons i onze soports per a tot tipo de carrega militar.

 

==Desenroll==

==Desenroll==

Els orígenes del Mc Donnell  F-4 Phantom poden ser localisats en una peticio de 1953 per l'Armada per a una actualisacio del caça embarcat [[McDonnell F3H Demon]]. Encara que el [[Vought Crusader F8U]] guanyà el contracte, el Super Demon (nom que rebe l'avio participant de McDonnell) fon desenrollat com caçabombarder baix la designacio AH, que en 1955 evolucionà a un caça polivalent tot temps designat F4H. El primer vol del F4H se realisà en 1958 i se mantingué en produccio des de 1959 fins 1981. Davit Lewis fon el cap del disseny preliminar, i finalment, el director del programa per al desenroll i vendes

Els orígenes del Mc Donnell  F-4 Phantom poden ser localisats en una peticio de l'any 1953 per l'Armada per a una actualisacio del caça embarcat [[McDonnell F3H Demon]]. Encara que el [[Vought Crusader F8U]] guanyà el contracte, el Super Demon (nom que rebe l'avio participant de McDonnell) fon desenrollat com caçabombarder baix la designacio AH, que en l'any [[1955]] evolucionà a un caça polivalent tot temps designat F4H. El primer vol del F4H se realisà en [[1958]] i se mantingué en produccio des de l'any [[1959]] fins a l'any [[1981]]. Davit Lewis fon el cap del disseny preliminar, i finalment, el director del programa per al desenroll i vendes

   

   

En 1952, el cap d'aerodinamica de McDonnell, Dave Lewis, fon nomenat pel CEO de la companyia James Smith McDonnell com cap del disseny preliminar. El grup no tenia un objectiu especific mes que deprendre i entendre tots els alvanços tecnics en aeronautica, estructures i motors.  

En l'any [[1952]], el cap d'aerodinamica de McDonnell, Dave Lewis, fon nomenat pel CEO de la companyia James Smith McDonnell com cap del disseny preliminar. El grup no tenia un objectiu especific mes que deprendre i entendre tots els alvanços tecnics en aeronautica, estructures i motors.  

   

   

Els estudis interns conclogueren que l'Armada tenia la necessitat d'un nou i diferent tipo d'avio, un caça d'atac. En eixe moment, l'Armada tenia separada les branques de caça i atac, en sistemes i requisits operacionales separats. El disseny tenia dos motors, i el seu armament principal eren els nous missils aire-aire Sparrow sense oferir ningun tipo de cano.  

Els estudis interns conclogueren que l'Armada tenia la necessitat d'un nou i diferent tipo d'avió, un caça d'atac. En eixe moment, l'Armada tenia separada les branques de caça i atac, en sistemes i requisits operacionales separats. El disseny tenia dos motors, i el seu armament principal eren els nous missils aire-aire Sparrow sense oferir ningun tipo de canó.  

   

   

Se tardà dos anys de treball en l'Oficina d'Aeronautica i la Divisió Naval de Guerra Aerea del Pentagon, encara que el F-4 se vengue en una configuracio molt pareguda com la proposta originalment

Se tardà dos anys de treball en l'Oficina d'Aeronautica i la Divisió Naval de Guerra Aerea del Pentagon, encara que el F-4 se vengué en una configuració molt pareguda com la proposta originalment

==Perfil operacional==

==Perfil operacional==

En [[decembre]] de 1960 el Phantom estava plenament integrat a la Marina i el cos d'Infanteria de Marina USMC. En 1962 s'entregue la version F-4A i despuix el F-4B en cabina abultada, millors preses d'aire, motors J79-8de 7711 kg d'espente, radar APQ-72 de 81 cm de diametro, aumentant la capacitat de carrega a 7558 kg, d'este model se construiren 667 unitats i participà en [[Vietnam]] en missions de bombardeig des de bases terrestres, atac des de [[portaavions]], incursions de combat i missions de control aereo alvançat.

En [[decembre]] de l'any [[1960]] el Phantom estava plenament integrat en la Marina i el cos d'Infanteria de Marina USMC. En [[1962]] s'entregue la version F-4A i despuix el F-4B en cabina abultada, millors preses d'aire, motors J79-8de 7711 kg d'espente, radar APQ-72 de 81 cm de diametro, aumentant la capacitat de carrega a 7558 kg, d'este model se construiren 667 unitats i participà en [[Vietnam]] en missions de bombardeig des de bases terrestres, atac des de [[portaavions]], incursions de combat i missions de control aereo alvançat.

==Variants==

==Variants==

*F-4F: Desenroll simplificat del Phantom per a Alemanya

*F-4F: Desenroll simplificat del Phantom per a Alemanya

*F-4G "Wild Weasel"  

*F-4G "Wild Weasel"  

* F-4E: Modificat en l'equip de guerra electronica VAGEN/APR-47 i missils AGM-45 “Shrike”. El primer F-4G volà el 6 de decembre de1975.

* F-4E: Modificat en l'equip de guerra electronica VAGEN/APR-47 i missils AGM-45 “Shrike”. El primer F-4G volà el [[6 de decembre]] de 1975.

==Usuaris del  F4 Phantom==

==Usuaris del  F4 Phantom==

*Iran: L'IIAF rebe 32 F-4D, 177 F-4E i 16 RF-4E. Degut ala revolucio dels ayatollahs i a la llarga guerra Iran-Irak, molts d'estos avions s'han quedat sense suministres de repost, per lo que es provable que molt pocs d'ells seguixquen encara en servici.

*Iran: L'IIAF rebe 32 F-4D, 177 F-4E i 16 RF-4E. Degut ala revolucio dels ayatollahs i a la llarga guerra Iran-Irak, molts d'estos avions s'han quedat sense suministres de repost, per lo que es provable que molt pocs d'ells seguixquen encara en servici.

*Japó: La Força Aerea Japonesa rebe 140 F-4EJ des de 1.971. D'estos avions 125 foren construïts per Mitsubishi en [[Nagoya]]. També posseix 14 avions RF-4EJ.

*Japó: La Força Aerea Japonesa rebe 140 F-4EJ des de 1.971. D'estos avions 125 foren construïts per Mitsubishi en [[Nagoya]]. També posseix 14 avions RF-4EJ.

*Grècia: El païs helenic rebe 36 caces F-4E qui entregues començaren en 1.974. Posteriorment s'encarregaren 18 F-4E adicionals. Grècia també ocupa la versio RF-4E i es provable que alguns eixemplars encara estiguen en servici a pesar d'haver rebut Mirage-2000 i F-16C.

*Grècia: El païs helenic rebe 36 caces F-4E qui entregues començaren en l'any [[1974]]. Posteriorment s'encarregaren 18 F-4E adicionals. Grècia també ocupa la versio RF-4E i es provable que alguns eixemplars encara estiguen en servici a pesar d'haver rebut Mirage-2000 i F-16C.

*Espanya: En 1.971, Espanya rebe 36 caces F-4C i quatre RF-4C. En l'aplegada dels EF-18A, els F-4C foren donats de baixa, encara que permaneixen en servici els RF-4C, model del que s'han rebut eixemplars adicionals. Com anècdota cap destacar que els F-4C espanyols foren els últims avions d'este variant en ser donats de baixa.

*Espanya: En l'any [[[1971]], Espanya rebe 36 caces F-4C i quatre RF-4C. En l'aplegada dels EF-18A, els F-4C foren donats de baixa, encara que permaneixen en servici els RF-4C, model del que s'han rebut eixemplars adicionals. Com anècdota cap destacar que els F-4C espanyols foren els últims avions d'este variant en ser donats de baixa.

*Alemanya: L'antiga RFA rebe en el seu dia 88 avions de recofoto RF-4E, posteriorment obtingue 175 caces F-4F, avio casi identic al F-4E. Hui dia encara permaneixen en servici.

*Alemanya: L'antiga RFA rebe en el seu dia 88 avions de recofoto RF-4E, posteriorment obtingué 175 caces F-4F, avio casi identic al F-4E. Hui dia encara permaneixen en servici.

*Corea del Sur: A partir de 1.969, [[Corea del Sur]] començà a rebre 36 F-4D ex-USAF per a fer front a la veïna [[Corea del Nort]]. Poc despuix adquiri 37 F-4E nous de fabrica. En decembre de 1.987, EEUU entregà 24 F-4D adicionals.

*Corea del Sur: A partir de 1.969, [[Corea del Sur]] començà a rebre 36 F-4D ex-USAF per a fer front a la veïna [[Corea del Nort]]. Poc despuix adquiri 37 F-4E nous de fabrica. En [[decembre]] de [[1987], EEUU entregà 24 F-4D adicionals.

*Turquia: En agost de 1.974, Turquia rebe els seus primers F-4E Phantom. Poc despuix adquiri 72 caces F-4E nous de fabrica i 8RF-4E. Ademés se li han donat uns cinquanta avions ex-USAF.

*Turquia: En agost de 1.974, Turquia rebe els seus primers F-4E Phantom. Poc despuix adquirí 72 caces F-4E nous de fabrica i 8RF-4E. Ademés se li han donat uns cinquanta avions ex-USAF.

*Egipte: Egipte ocupa uns 40 Phantom, encara que l'adquisicio posterior del F-16 fa pensar que el Phantom te, actualment, un paper molt secundari en la defensa del païs faraonic.

*Egipte: Egipte ocupa uns 40 Phantom, encara que l'adquisicio posterior del F-16 fa pensar que el Phantom te, actualment, un paper molt secundari en la defensa del païs faraonic.

La produccio del Phantom II terminà en 1979 despuix de que 5.000 unitats havien segut construides, mes de 2.600 per al USAF, prop de1.200 per a l'US Navy i el cos de marines, i el restant per a les nacions estrangeres. El fi de la seua vida operativa fon en 1995, quan fon retirat de la reserva, quaranta anys despues de volar per primera volta.

La producció del Phantom II terminà en l'any 1979 despuix de que 5.000 unitats havien segut construides, me

és de 2.600 per al USAF, prop de1.200 per a l'US Navy i el cos de marines, i el restant per a les nacions estrangeres. El fi de la seua vida operativa fon en l'any [[1995]], quan fon retirat de la reserva, quaranta anys despues de volar per primera volta.

==Caracteristiques==

==Caracteristiques==