Canvis

[[Archiu:Castaneda web.preview.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Sant Jacinto Castañeda]]

[[Archiu:Castaneda web.preview.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Sant Jacinto Castañeda]]

'''Jacinto Castañeda Pujazons''' ([[Xàtiva]], 13 de giner de 1743 - [[Hanói]], [[Vietnam]]; 7 de novembre de 1773) va ser un religiós i misioner espanyol en l'Extrem Oriente on, finalment, va ser martirisat i eixecutat.

'''Jacinto Castañeda Pujazons''' ([[Xàtiva]], [[13 de giner]] de [[1743]] - [[Hanói]], [[Vietnam]]; [[7 de novembre]] de [[1773]]) va ser un religiós i misioner [[Espanya|espanyol]] en l'Extrem Oriente a on, finalment, va ser martirisat i eixecutat.

== Biografia ==

== Biografia ==

Va nàixer en 1743 a [[Xàtiva]], en el carrer que hui porta el seu nom (entre els carrers Botigues i Corretgeria). Era el més menut de sis germans d'una família molt religiosa. D'ells, dos més també varen ser religiosos: Vicente, sacerdot de la [[Colegiata de Játiva|Sèu]], i Carlos, membre de [[Orde del Carmen|l'Orde del Carmen]], prior del [[Convent de Xàtiva]] i historiador ([[''Història del Convent del Carmen de Xàtiva'']], obra fonamental per al coneiximent de l'història de [[Xàtiva]] durant la [[Guerra de Successió]]).

Va nàixer en l'any 1743 en [[Xàtiva]], en el carrer que hui porta el seu nom (entre els carrers Botigues i Corretgeria). Era el més menut de sis germans d'una família molt religiosa. D'ells, dos més també varen ser religiosos: Vicente, sacerdot de la [[Colegiata de Játiva|Sèu]], i Carlos, membre de [[Orde del Carmen|l'Orde del Carmen]], prior del [[Convent de Xàtiva]] i historiador ([[''Història del Convent del Carmen de Xàtiva'']], obra fonamental per al coneiximent de l'història de [[Xàtiva]] durant la [[Guerra de Successió]]).

Sabem pels seus escrits i els de atres testimonis coetànus, que era una persona atractiva, simpàtica i de tracte obert, i que tenia unes fermes conviccions i decisions. Va ingressar en [[l'Orde de Predicadors]] en el Convent de [[Sant Doménec]] de [[Xàtiva]] (1579), i va continuar els seus estudis en [[Oriola]]. En 1761 va ser acceptat com a misioner en l'Extrem Orient, embarcant rumbo a [[Filipines]], i va aplegar —casi dos anys despuix— a [[Manila]], en un viage ple de dificultats, de perills i de malalties, una autèntica “aventura transoceànica”, pròpia únicament de persones inquietes i plenes d'ideals.

Sabem pels seus escrits i els de atres testimonis coetànus, que era una persona atractiva, simpàtica i de tracte obert, i que tenia unes fermes conviccions i decisions. Va ingressar en [[l'Orde de Predicadors]] en el Convent de [[Sant Doménec]] de [[Xàtiva]] ([[1757]]), i va continuar els seus estudis en [[Oriola]]. En l'any [[1761]] va ser acceptat com a misioner en l'Extrem Orient, embarcant rumbo a [[Filipines]], i va aplegar —casi dos anys despuix— a [[Manila]], en un viage ple de dificultats, de perills i de malalties, una autèntica “aventura transoceànica”, pròpia únicament de persones inquietes i plenes d'ideals.

En la capital filipina va finalisar els seus estudis, va ser ordenat sacerdot i ho varen destinar a les missions de [[China]]. En [[Macau]] va estudiar l'idioma [[mandarí]] i, poc despuix, va iniciar la seua tasca evangelisadora, socorrent als pobres i als malalts en un país hostil i que perseguia als cristians. En 1769 va ser fet presoner, cruelment interrogat i, finalment, desterrat. Va tornar a les missions i es va marchar a [[Vietnam|Tonkín]] (actualment [[Vietnam]]), país en unes condicions ambientals duríssimes per a un europeu i culturalment molt distant. Va realisar la seua tasca pastoral de nit, amagant-se, i —com ell mateixa diu en gràcia— fugint per cames per a no ser capturat.

En la capital filipina va finalisar els seus estudis, va ser ordenat sacerdot i ho varen destinar a les missions de [[China]]. En [[Macau]] va estudiar l'idioma [[mandarí]] i, poc despuix, va iniciar la seua tasca evangelisadora, socorrent als pobres i als malalts en un país hostil i que perseguia als cristians. En l'any [[1769]] va ser fet presoner, cruelment interrogat i, finalment, desterrat. Va tornar a les missions i es va marchar a [[Vietnam|Tonkín]] (actualment [[Vietnam]]), país en unes condicions ambientals duríssimes per a un europeu i culturalment molt distant. Va realisar la seua tasca pastoral de nit, amagant-se, i —com ell mateixa diu en gràcia— fugint per cames per a no ser capturat.

En 1773 va ser fet novament presoner i ho varen ficar en una gàbia de castic —en on necessàriament tenia que estar acachat—, i allí va passar dos mesos. Va ser decapitat —en el somriure en el rostre i donant gràcies a Deu pel benefici que li havia otorgat— el 7 de novembre, dia en el que l'Iglésia celebra la festivitat de Sant Jacinto Castañeda, [[Sant|canonisat]] en 1988 pel papa [[Juan Pablo II]].

En l'any [[1773]] va ser fet novament presoner i ho varen ficar en una gàbia de castic —en a on necessàriament tenia que estar acachat—, i allí va passar dos mesos. Va ser decapitat —en el somriure en el rostre i donant gràcies a Deu pel benefici que li havia otorgat— el 7 de novembre, dia en el que l'Iglésia celebra la festivitat de Sant Jacinto Castañeda, [[Sant|canonisat]] en l'any [[1988]] pel [[Papa]] [[Juan Pablo II]].

Tenim escrits seus en els que parla del desig d'estar en [[Xàtiva]], en el seu convent i en els seus familiars i amics, pero explica que és més gran el seu ideal d'ajuda i vocació misioner. Esta actitut altruïsta i de fidelitat de l'únic sant de l'Iglésia de Xàtiva, es recorda en un altar en la [[Colegiata de Játiva|Colegiata]].

Tenim escrits seus en els que parla del desig d'estar en [[Xàtiva]], en el seu convent i en els seus familiars i amics, pero explica que és més gran el seu ideal d'ajuda i vocació misioner. Esta actitut altruista i de fidelitat de l'únic sant de l'Iglésia de Xàtiva, es recorda en un altar en la [[Colegiata de Játiva|Colegiata]].

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==