Llínea 28: |
Llínea 28: |
| En [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la que arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i despuix, de nou a [[París]]. En [[1311]] assistí al concili de [[Viena]], convocat pel Papa [[Clement V]], davant el que expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que si s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en [[1311]] tornà a [[Mallorca]]. | | En [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la que arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i despuix, de nou a [[París]]. En [[1311]] assistí al concili de [[Viena]], convocat pel Papa [[Clement V]], davant el que expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que si s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en [[1311]] tornà a [[Mallorca]]. |
| | | |
− | En l'últim viage a [[Tunez]], escrigué la seua darrera obra de la que es té referència, el Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris, datada en [[1315]]. Morí en el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a [[Tunez]]. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]]. | + | En l'últim viage a [[Tunis]], escrigué la seua darrera obra de la que es té referència, el ''Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris'', datada en [[1315]]. Morí el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a Tunis. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]]. |
| | | |
− | Raimundo Lulio o '''Ramon Lull''' és nomenat el «Arabicus christianus» o també el «Doctor inspiratus». | + | Raimundo Lulio o '''Ramon Llull''' és nomenat el «Arabicus christianus» o també el «Doctor inspiratus». |
| | | |
− | Les Seues primeres obres conegudes estan escrites en aràbic: una Llògica, el Llibre de la contemplació, i el Diàlec del gentil en els tres sabis; posteriorment traduïx estes obres al mallorquí. Escrigué més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència, d'educació, de mística, de gramàtica, noveles, en llatí i en [[mallorquí]], la seua llengua natal. | + | Les seues primeres obres conegudes estan escrites en aràbic: una Llògica, el Llibre de la contemplació, i el Diàlec del gentil en els tres sabis; posteriorment traduïx estes obres al mallorquí. Escrigué més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència, d'educació, de mística, de gramàtica, noveles, en llatí i en [[mallorquí]], la seua llengua natal. |
| | | |
| A sovint realisà traduccions directes al mallorquí de les seues obres, pero no ha sobrevixcut cap. Per lo que es referix a la seua llengua materna, el mallorquí, '''Ramon Llull''' fon el primer en utilisar-la per a fins filosòfics, lo qual contribuí a dotar-ho d'una prosa culta i especialisada. | | A sovint realisà traduccions directes al mallorquí de les seues obres, pero no ha sobrevixcut cap. Per lo que es referix a la seua llengua materna, el mallorquí, '''Ramon Llull''' fon el primer en utilisar-la per a fins filosòfics, lo qual contribuí a dotar-ho d'una prosa culta i especialisada. |