Canvis

|superfície= 7'65 km2  

|superfície= 7'65 km2  

|altitut = 287 msnm

|altitut = 287 msnm

|població = 202 hab.

|població = 160 hab.

|densitat = 2,61 hab./km²

|densitat = 20,91 hab./km²

|gentilici = ayelí/na

|gentilici = ayelí/na

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

Situat en l'extrem oriental de la [[Vall d'Albaida]], en la vertent nort de la serra de [[Benicadell]]. El terme consta de dos sectors clarament diferenciats: un al nort, pla, i atre al sur, accidentat per les estrebacions de la serra de Benicadell. El terreny és de naturalea calcàrea. Les altures principals són: Sola (836 m.), Carrasqueta (814 m.), Racó de l’Edra (611 m.), Tossal Redó (480 m.). Creuen el terme els barrancs del Gros, Llop i la Font, que desaigüen en el riu [[Verniça]].

Situat en l'extrem oriental de la [[Vall d'Albaida]], en la vertent nort de la serra de [[Benicadell]]. El terme consta de dos sectors clarament diferenciats: un al nort, pla, i atre al sur, accidentat per les estrebacions de la serra de Benicadell. El terreny és de naturalea calcàrea. Les altures principals són: Sola (836 m.), Carrasqueta (814 m.), Racó de l’Edra (611 m.), Tossal Redó (480 m.). Creuen el terme els barrancs del Gros, Llop i la Font, que desaigüen en el riu [[Verniça]].

El clima és templat, en algunes gelades durant l'hivern; els vents més freqüents són els de ponent i llevant; les pluges es produïxen en decembre i març.

El clima és templat, en algunes gelades durant l'[[hivern]]; els vents més freqüents són els de ponent i llevant; les pluges es produïxen en [[decembre]] i [[març]].

Des de [[Valéncia]], s'accedix ad esta localitat  a través de la A-7 per a prendre despuix la A-35 i alcançar la CV-40.

Des de [[Valéncia]], s'accedix ad esta localitat  a través de la A-7 per a prendre despuix la A-35 i alcançar la CV-40.

==Història==

==Història==

Alqueria musulmana abans de la Conquista dels cristians, fon donada lo [[15 de maig]] de [[1248]] a Raimon de Gayllach per [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]]. Fon part integrant del ducat de [[Gandia]]. Despuix de l'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]] se va concedir la [[Carta Pobla]] als nous pobladors lo 24 de setembre de [[1612]]. Pero en [[1794]] el poblat encara no s'havia recuperat demogràficament del buit deixat pels moriscs, puix a soles la poblaven 35 famílies.

[[Alqueria]] musulmana abans de la Conquista dels cristians, fon donada el [[15 de maig]] de l'any [[1248]] a Raimon de Gayllach per [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]]. Fon part integrant del ducat de [[Gandia]]. Despuix de l'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] se va concedir la [[Carta Pobla]] als nous pobladors el 24 de setembre de [[1612]]. Pero en l'any [[1794]] el poblat encara no s'havia recuperat demogràficament del buit deixat pels moriscs, puix a soles la poblaven 35 famílies.

==Administració==

==Administració==

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]  

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2017]]  

|-

|-

| align=center| 213 || align=center| 200 || align=center| 204 || align=center| 196  || align=center| 193 || align=center| 208 || align=center| 207 || align=center| 207 || align=center| 209

| align=center| 213 || align=center| 200 || align=center| 204 || align=center| 196  || align=center| 193 || align=center| 208 || align=center| 207 || align=center| 207 || align=center| 209 || align=center| 1609

|}

|}

==Economia==

==Economia==

Les terres de treball són poc fondes i pedregoses, estant la propietat molt repartida i excessivament parcelada. En el secà se cultiven [[raïm|vinyes]], [[oliva|olivers]], [[garrofa|garroferes]], [[armela|armelers]] i [[cereal|cereals]]. S'exporta fusta de pi. El regadiu aprofita l'aigua de les fonts del Morteral i Mohínas. N'hi ha indústria de producció d'oli.

Les terres de treball són poc fondes i pedregoses, estant la propietat molt repartida i excessivament parcelada. En el secà se cultiven [[raïm|vinyes]], [[oliva|olivers]], [[garrofa|garroferes]], [[armela|armelers]] i [[cereal|cereals]]. S'exporta [[fusta]] de [[pi]]. El regadiu aprofita l'aigua de les fonts del Morteral i Mohínas. N'hi ha indústria de producció d'[[oli]].

==Festes locals==

==Festes locals==