Llínea 35: |
Llínea 35: |
| Durant tots estos periodos històrics de l'illa el gaèlic sobrevixqué fins el [[sigle XVIII]], i no sigué fins mitat del [[sigle XIX]] quan escomençà la seua decadència. | | Durant tots estos periodos històrics de l'illa el gaèlic sobrevixqué fins el [[sigle XVIII]], i no sigué fins mitat del [[sigle XIX]] quan escomençà la seua decadència. |
| | | |
− | Al passar Man a l'àrea d'influència anglesa a partir del [[sigle XIV]], tras els sigles de domini escandinau, l'anglés se va establir com a llengua legal i de l'administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-ho, en el manés. En motiu del aïllament geogràfic de l'illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colons anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes. | + | Al passar Man a l'àrea d'influència anglesa a partir del [[sigle XIV]], tras els sigles de domini escandinau, l'anglés se va establir com a llengua legal i de l'administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-lo, en el manés. En motiu del aïllament geogràfic de l'illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colons anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes. |
| | | |
| Encara que l'empobriment de l'illa a partir del [[sigle XVII]] obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en l'apertura de l'illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés. | | Encara que l'empobriment de l'illa a partir del [[sigle XVII]] obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en l'apertura de l'illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés. |
Llínea 41: |
Llínea 41: |
| En l'any [[1821]] heu parlava regularment el 30% de la població, siguent la generació naixcuda entre [[1860]] i [[1880]], l'última en rebre el manés com a llengua materna. En l'any [[1901]] sols heu parlaven 970 persones i l'últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el [[27 de decembre]] de l'any [[1974]] en 97 anys d'edat. | | En l'any [[1821]] heu parlava regularment el 30% de la població, siguent la generació naixcuda entre [[1860]] i [[1880]], l'última en rebre el manés com a llengua materna. En l'any [[1901]] sols heu parlaven 970 persones i l'últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el [[27 de decembre]] de l'any [[1974]] en 97 anys d'edat. |
| | | |
− | Tras la seua extinció a finals del [[sigle XIX]] com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han deprés com a segon llengua i que intenten potenciar-ho i normalisar-ho front al [[anglés]], la seua llengua materna. Ya en [[1999]] es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de l'illa de Man i estudiar, cultivart i publicar la lliteratura en manés, tant la passada com l'actual. | + | Tras la seua extinció a finals del [[sigle XIX]] com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han deprés com a segon llengua i que intenten potenciar-la i normalisar-la front a l'[[anglés]], la seua llengua materna. Ya en [[1999]] es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de l'illa de Man i estudiar, cultivar i publicar la lliteratura en manés, tant la passada com l'actual. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |