Llínea 12: |
Llínea 12: |
| |superfície = 138,3 km² | | |superfície = 138,3 km² |
| |altitut = 1.000 msnm | | |altitut = 1.000 msnm |
− | |població = 828 hab. | + | |població = 644 hab. |
− | |densitat = 5,99 hab./km² | + | |densitat = 4,65 hab./km² |
| |gentilici = Alpontí/na | | |gentilici = Alpontí/na |
| |llengua = [[Castellà]] | | |llengua = [[Castellà]] |
Llínea 25: |
Llínea 25: |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− | Situat al noroest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en la [[província de Terol]], al sur de la serra de [[Javalambre]]. El terme és abrupte, per l'existència de numerosos barrancs, especialment al sur. Els monts estan molt erosionats; els principals son: la ''Muela'' (1.511 [[metro|m.]]), ''Cerro Negro'' (1.407 m.), ''Hontanar'' (1.238 m.), el ''Cabezo'' (1.289 m.) i ''Barajuelo'' (1.114 m.). Els barrancs del Reguero i Arquela son les principals vies fluvials, i recullen les aigües de atres subsidiaris, domant orige al riu Chelva. | + | Situat al noroest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en la [[província de Terol]], al sur de la serra de [[Javalambre]]. El terme és abrupte, per l'existència de numerosos barrancs, especialment al sur. Els monts estan molt erosionats; els principals son: la ''Muela'' (1.511 [[metro|m.]]), ''Cerro Negro'' (1.407 m.), ''Hontanar'' (1.238 m.), el ''Cabezo'' (1.289 m.) i ''Barajuelo'' (1.114 m.). Els barrancs del Reguero i Arquela són les principals vies fluvials, i recullen les aigües de atres subsidiaris, donant orige al riu Chelva. |
| El clima és continental. Hi ha numeroses fonts. | | El clima és continental. Hi ha numeroses fonts. |
| | | |
Llínea 57: |
Llínea 57: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | En evidents mostres de rests de l'[[Edat de Bronze]], [[Iber]]s i despuix Romans; no és fins a l'arribada dels musulmans que comença a perdre rellevància el poble d'Alpont. Després formar part d'[[Al-Andalús]], conseguix un notable creiximent econòmic i cultural com [[Taifa|Regne de Taifes]] independent. | + | En evidents mostres de rests de l'[[Edat de Bronze]], [[Iber]]s i despuix Romans; no és fins a l'arribada dels musulmans que comença a perdre rellevància el poble d'Alpont. Després de formar part d'[[Al-Andalús]], conseguix un notable creiximent econòmic i cultural com [[Taifa|Regne de Taifes]] independent. |
| | | |
| En l'any [[1089]] fon conquistada pel [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cid]] i en [[1236]] conquistada pel cavaller creuat, senyor de Javaloyes, Vicent de Valois Crépy, fill de Gaucher de Crépy-en-Valois, en nom del rei d'Aragó [[Jaume I d'Aragó]]. | | En l'any [[1089]] fon conquistada pel [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cid]] i en [[1236]] conquistada pel cavaller creuat, senyor de Javaloyes, Vicent de Valois Crépy, fill de Gaucher de Crépy-en-Valois, en nom del rei d'Aragó [[Jaume I d'Aragó]]. |
Llínea 90: |
Llínea 90: |
| |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica |
| | | |
− | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] |
| |- | | |- |
− | | align=center| 1.208 || align=center| 1.174 || align=center| 1.134 || align=center| 985 || align=center| 958 || align=center| 941 || align=center| 916 || align=center| 861 || align=center| 864 || align=center| 828 | + | | align=center| 1.208 || align=center| 1.174 || align=center| 1.134 || align=center| 985 || align=center| 958 || align=center| 941 || align=center| 916 || align=center| 861 || align=center| 864 || align=center| 828 align=center| 644 |
| |} | | |} |
| | | |
Llínea 102: |
Llínea 102: |
| *'''Muralles'''. Conserva varies torres i portes de la desapareguda muralla. | | *'''Muralles'''. Conserva varies torres i portes de la desapareguda muralla. |
| *'''Castell'''. Dominant la població s'alcen els restos de lo que fon un important castell, situat sobre un penyó de profunts precipicis, especialment en els costats contraris al poble. | | *'''Castell'''. Dominant la població s'alcen els restos de lo que fon un important castell, situat sobre un penyó de profunts precipicis, especialment en els costats contraris al poble. |
− | *'''Ajuntament'''. Edifici situat on estigué l'antiga aljama, de la que resta una torre almenada; en els baixos està el saló on se celebraren les [[Corts del Regne de Valéncia]] en els anys [[1319]] i [[1383]]. | + | *'''Ajuntament'''. Edifici situat on estigué l'antiga aljama, de la que resta una torre almenada; en els baixos està el saló a on se celebraren les [[Corts del Regne de Valéncia]] en els anys [[1319]] i [[1383]]. |
| | | |
| == Festes locals == | | == Festes locals == |
− | *'''[[Antoni Abat|Sant Antoni Abat]] '''. Se celebra el 17 de giner en la tradicional bendició dels animals. | + | *'''[[Antoni Abat|Sant Antoni Abat]] '''. Se celebra el [[17 de giner]] en la tradicional bendició dels animals. |
− | *'''Festes Patronals'''. Cada tres anys, en els mesos de maig i agost, se realisa la ''baixada'' o trasllat de la [[Verge de la Consolació]] (trobada en [[1614]]), des de l'iglésia de la ''Corcolilla'' fins a la vila. Durant la processió se reciten versos, (denominats en Alpuente ''dits''), de súplica i agraïment a l'image. En esta ocasió hi ha festejos profans i religiosos. | + | *'''Festes Patronals'''. Cada tres anys, en els mesos de [[maig]] i [[agost]], se realisa la ''baixada'' o trasllat de la [[Verge de la Consolació]] (trobada en l'any [[1614]]), des de l'iglésia de la ''Corcolilla'' fins a la vila. Durant la processió se reciten versos, (denominats en Alpuente ''dits''), de súplica i agraïment a l'image. En esta ocasió hi ha festejos profans i religiosos. |
− | *'''[[Sant Blai]] ''', patró d'Alpont. Se celebra el 3 de febrer i repartixen taronges beneïdes. | + | *'''[[Sant Blai]] ''', patró d'Alpont. Se celebra el [[3 de febrer]] i repartixen [[taronges]] beneïdes. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |