Canvis

{{Infobox pobles

{{Infobox pobles

|image_país = [[Image: Localisació_d'Alginet_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎|95px]]  

|image_país = [[File:Localització d'Alginet respecte del País Valencià.png|175px]]  

|image_província = [[Image: Localisació_d'Alginet_respecte_de_la_Ribera_Alta.png‎|160px]]  

|image_província = [[File:Localització d'Alginet respecte de la Ribera Alta.png    |175px]]  

|nom =  Alginet

|nom =  Alginet

|image_escut = [[Image: Escudo_de_Alginet.svg.png‎|90px]]  

|image_escut = [[File:Escut d'Alginet.svg|90px]]  

|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]

|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|superfície = 24,1 km²

|superfície = 24,1 km²

|altitut = 150 msnm

|altitut = 150 msnm

|població = 13.186 hab.

|població = 14.219 hab. (2022)

|densitat = 547,13 hab./km²

|densitat = 547,14 hab./km²

|gentilici = Alginetí/na       

|gentilici = Alginetí/na       

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

|còdic_postal = 46230

|còdic_postal = 46230

|festes = Segon quinzena d'agost

|festes = Segon quinzena d'agost

|alcalde = Enrique Girona Climent ([[PPCV]])  

|alcalde = Elia Ferrer Mendoza ([[PPCV]])  

|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46031 Web oficial d'Alginet]

|web = [https://www.alginet.es Ajuntament d'Alginet]

|notes =  

|notes =  

}}

}}

 

'''Alginet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], que es troba situat en la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]].

'''Alginet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]]. Conta en 13.186 habitants ([[INE]] [[2017]]).

== Geografia ==

== Geografia ==

[[Alfarp]], [[Algemesí]], [[Almussafes]], [[Benifayó]], [[Carlet]], [[Guadassuar]] i [[Sollana]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

[[Alfarp]], [[Algemesí]], [[Almussafes]], [[Benifayó]], [[Carlet]], [[Guadassuar]] i [[Sollana]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

Alginet conta en varies urbanisacions:

Alginet conta en vàries urbanisacions:

*Urbanisació Sant Patrici.

* Urbanisació Sant Patrici.

*Urbanisació ''Los Lagos'', una de las més grans per no dir la més gran en quant a extensió de totes les urbanisacions d'[[Europa]].

* Urbanisació ''Los Lagos'', una de las més grans per no dir la més gran en quant a extensió de totes les urbanisacions d'[[Europa]].

== Història ==

== Història ==

De fundació [[musulmana]], el seu topònim prove de l'[[àrap]] ''Al-janna'', que significa terra de regadiu–horts. El rei [[Jaume I d'Aragó]] li la dona a Pere Garcia Herrera en l'any [[1250]]. [[Jaume II]], el 24 de [[novembre]] de [[1304]], la vengué a Bertomeu Matoses el terç delme i atres drets d'esta població. Fon incorporada a la Corona, que la vengué de nou en [[1360]]. Tingué varios senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casales. En les [[Corts Valencianes]] de l'any [[1604]] el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedixca la suprema jurisdicció, ya que a soles té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, pero el rei refusa la resposta. A lo llarc de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa dels seus drets, aixina en l'any [[1609]] iniciaren pleit contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució de l'alcalde, perque usurpava l'aigua que utilisaven els veïns per al rec. En l'any [[1622]] acorden en Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de tenda, forneria i taverna. En [[1648]] el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per qué el senyor arrendà este dret pujant el preu de la carn. En les Corts de [[1645]] l'iglésia parroquial demana la franquícia del dret d'amortisació de 1.500 lliures i construïx l'actual. En l'any [[1819]], en l'abolició dels senyorius, el poble conseguix la seua independència. En l'any [[1885]] un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital.

De fundació [[musulmana]], el seu topònim prove de l'[[àrap]] ''Al-janna'', que significa terra de regadiu–horts. El rei [[Jaume I d'Aragó]] li la dona a Pere Garcia Herrera en l'any [[1250]]. [[Jaume II]], el 24 de [[novembre]] de [[1304]], la vengué a Bertomeu Matoses el terç delme i atres drets d'esta població. Fon incorporada a la Corona, que la vengué de nou en [[1360]]. Tingué varios senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casales. En les [[Corts Valencianes]] de l'any [[1604]] el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedixca la suprema jurisdicció, ya que a soles té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, pero el rei refusa la resposta. A lo llarc de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa dels seus drets, aixina en l'any [[1609]] iniciaren pleit contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució de l'alcalde, perque usurpava l'aigua que utilisaven els veïns per al rec. En l'any [[1622]] acorden en Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de tenda, forneria i taverna. En [[1648]] el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per qué el senyor arrendà este dret pujant el preu de la carn. En les Corts de [[1645]] l'iglésia parroquial demana la franquícia del dret d'amortisació de 1.500 lliures i construïx l'actual. En l'any [[1819]], en l'abolició dels senyorius, el poble conseguix la seua independència. En l'any [[1885]] un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital.

== Demografía ==

== Demografía ==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

 

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2017]]  

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2017]] !! [[2022]] 

|-

|-

| align=center| 12.184 || align=center| 11.685 || align=center| 12.035 || align=center| 11.632 || align=center| 12.062 || align=center| 12.069 || align=center| 11.661 || align=center| 12.587 || align=center| 12.499  || align=center| 12.605 || align=center| 13.057 || align=center| 13.186   

| align=center| 12.184 || align=center| 11.685 || align=center| 12.035 || align=center| 11.632 || align=center| 12.062 || align=center| 12.069 || align=center| 11.661 || align=center| 12.587 || align=center| 12.499  || align=center| 12.605 || align=center| 13.057 || align=center| 13.186 || align=center| 14.219  

|}

|}

== Economia ==

== Economia ==

Els cultius de regadiu, [[cereal]]s, [[hortalices]] (principalment [[Tomata|tomates]]), [[cacau]]s, [[taronja|tarongers]], etc., va guanyant terreny al secà per la captació d'[[aigua|aigües]] subterrànees. Se rega en aigües de la Sequia Real del [[Xúquer]] i la de ''Aledua''; també s'utilisen les aigües del riu [[Magre]], del qual el curs esta regulat pel pantà de Forata. Les industries són derivades de l'agricultura: almagasens de fruta, etc. Hi ha una Cooperativa Agrícola especialisada en l'exportació de [[tomata|tomates]] i taronges. Durant el [[sigle XX]] degut a l'extensió dels regadius, la població aumentà un 400 per cent.

Els cultius de regadiu, [[cereal]]s, [[hortalices]] (principalment [[Tomata|tomates]]), [[cacau]]s, [[taronja|tarongers]], etc., va guanyant terreny al secà per la captació d'[[aigua|aigües]] subterrànees. Se rega en aigües de la Séquia Real del [[Xúquer]] i la de ''Aledua''; també s'utilisen les aigües del riu [[Magre]], del qual el curs esta regulat pel pantà de Forata. Les industries són derivades de l'agricultura: almagasens de fruta, etc. Hi ha una Cooperativa Agrícola especialisada en l'exportació de [[tomata|tomates]] i taronges. Durant el [[sigle XX]] degut a l'extensió dels regadius, la població aumentà un 400 per cent.

== Monuments ==

== Monuments ==

*'''Torres de Luengo i del Borrero'''. Aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.

*'''Torres de Luengo i del Borrero'''. Aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.

[[File:Alginet - Ermita San José 02.jpg|thumb|200px|Ermita de Sant Josep]]

[[File:Alginet - Ermita San José 02.jpg|thumb|200px|Ermita de Sant Josep]]

*'''Ermita de Sant Josep'''. Neogótica del [[sigle XIX]], en un retaule de gran valor. On se venera una image de Sant Josep, original del [[sigle XV]]. L'ermita se construí sobre atra més antiga, d'estil gòtic.

*'''Ermita de Sant Josep'''. Neogótica del [[sigle XIX]], en un retaule de gran valor. A on se venera una image de Sant Josep, original del [[sigle XV]]. L'ermita se construí sobre atra més antiga, d'estil gòtic.

*'''Iglésia Parroquial'''. ([[1654]]-[[1699]]) construïda sobre l'antiga, de l'any [[1330]]. El campanar i la capella de la comunió són del [[sigle XVIII]].

*'''Iglésia Parroquial'''. ([[1654]]-[[1699]]) construïda sobre l'antiga, de l'any [[1330]]. El campanar i la capella de la comunió són del [[sigle XVIII]].

*'''[[Sant Antoni Abat]]'''. Protector del ganado gastat per a les faenes agrícoles. Les fogueres, la bendició han subsistit no obstant la creixent despersonalisació dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut.

*'''[[Sant Antoni Abat]]'''. Protector del ganado gastat per a les faenes agrícoles. Les fogueres, la bendició han subsistit no obstant la creixent despersonalisació dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut.

*'''Festes Patronals'''. Se celebren durant la segona quinzena d'[[agost]], i destaquen per la seua implicació, els sopars (normalment 3 en dies alterns) que se celebren a lo llarc del carrer (antiga carretera) que creua tot el poble d'extrem a extrem, i on cada veí d'Alginet, trau les seues cadires i taules al carrer, per a sopar en els seus amics i familiars i junt al resto de veïns d'Alginet.

*'''Festes Patronals'''. Se celebren durant la segona quinzena d'[[agost]], i destaquen per la seua implicació. Els sopars (normalment 3 en dies alterns) se celebren a lo llarc del carrer (antiga carretera) que creua tot el poble d'extrem a extrem, i a on cada veí d'Alginet trau les seues cadires i taules al carrer per a sopar en companyia d'amics, familiars i el restant de veïns.

 

 

 

* [https://www.alginet.es/ Ajuntament d'Alginet]

 

* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Alginet}}

*[http://www.alginet.es/ Ajuntament d'Alginet]

{{Municipis de La Ribera Alta}}

{{Municipis de La Ribera Alta}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]