Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes eliminats ,  18:43 24 nov 2018
m
Text reemplaça - ' déu ' a ' deu '
Llínea 47: Llínea 47:  
En el [[sigle IX]] apareix una atra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda dorada]] '', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el provable orige de tots els [[contes de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]].
 
En el [[sigle IX]] apareix una atra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda dorada]] '', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el provable orige de tots els [[contes de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]].
   −
Ha de tindre's en conte que la llegenda es relata en diverses parts de [[Europa]] i [[Àsia Menor]] com pròpia (i inclús en el [[Japó]], on es pot equiparar Jorge en el déu del tro Susano-oh, a la princesa en la donzella Kushinada i al dragó en [[Yamata-no-Orochi]]), aixina que els detalls varien segons la tradició local.
+
Ha de tindre's en conte que la llegenda es relata en diverses parts de [[Europa]] i [[Àsia Menor]] com pròpia (i inclús en el [[Japó]], on es pot equiparar Jorge en el deu del tro Susano-oh, a la princesa en la donzella Kushinada i al dragó en [[Yamata-no-Orochi]]), aixina que els detalls varien segons la tradició local.
    
Comença en un dragó que fa un niu en la font que proveïx d'aigua a una ciutat. Com a conseqüència, els ciutadans havien d'apartar diàriament el dragó de la font per a conseguir aigua. Aixina que oferien diàriament un sacrifici humà que es decidia a l'azar entre els habitants. Un dia va resultar seleccionada la princesa local.
 
Comença en un dragó que fa un niu en la font que proveïx d'aigua a una ciutat. Com a conseqüència, els ciutadans havien d'apartar diàriament el dragó de la font per a conseguir aigua. Aixina que oferien diàriament un sacrifici humà que es decidia a l'azar entre els habitants. Un dia va resultar seleccionada la princesa local.
Llínea 57: Llínea 57:  
* Una antiga interpretació cristiana del mit: Jorge seria el creent, el cavall blanc l'Iglésia i el dragó representaria el [[paganisme]], la [[idolatria]], la tentació i [[Satanàs]].
 
* Una antiga interpretació cristiana del mit: Jorge seria el creent, el cavall blanc l'Iglésia i el dragó representaria el [[paganisme]], la [[idolatria]], la tentació i [[Satanàs]].
   −
* Alguns historiadors laics consideren que l'història té arrels més antigues que les cristianes. En [[Capadòcia]], com una de les primeres regions a adoptar el sant, potser hi hauré hagut una integració d'elements [[paganisme|pagans]]. Un candidat a predecessor de Jorge de Capadòcia és el déu [[Sabaci]], pare celestial dels [[frigi]]s, conegut com ''Sabazius'' pels [[roma]]nos. Evidentment la seua image a cavall enrotllant a una serp és l'orige de la popular image de Sant Jordi sobre un cavall blanc.
+
* Alguns historiadors laics consideren que l'història té arrels més antigues que les cristianes. En [[Capadòcia]], com una de les primeres regions a adoptar el sant, potser hi hauré hagut una integració d'elements [[paganisme|pagans]]. Un candidat a predecessor de Jorge de Capadòcia és el deu [[Sabaci]], pare celestial dels [[frigi]]s, conegut com ''Sabazius'' pels [[roma]]nos. Evidentment la seua image a cavall enrotllant a una serp és l'orige de la popular image de Sant Jordi sobre un cavall blanc.
    
* D'atra banda, l'història de Jorge i el dragó té molts elements comuns en l'antic mite grec de la princesa [[Etiopía|etíope]] [[Andròmeda (mitologia)|Andrómeda]] i el seu salvador i posterior espòs [[Perseu]], vencedor de la [[Gorgona]] [[Medusa (mitologia)|Medusa]]. En abdós casos hi ha un dragó / Gorgona en la seua decapitació, una princesa i una recompensa, en un cas el matrimoni, en l'atre la conversió de la ciutat. Algunes de les llegendes sobre Jordi i el dragó situen l'acció en [[Líbia]] (antigament, tota [[Àfrica]] del nort a l'oest de [[Egipte]]), és dir, l'acció en abdós casos se situa en distents regnes «màgics».
 
* D'atra banda, l'història de Jorge i el dragó té molts elements comuns en l'antic mite grec de la princesa [[Etiopía|etíope]] [[Andròmeda (mitologia)|Andrómeda]] i el seu salvador i posterior espòs [[Perseu]], vencedor de la [[Gorgona]] [[Medusa (mitologia)|Medusa]]. En abdós casos hi ha un dragó / Gorgona en la seua decapitació, una princesa i una recompensa, en un cas el matrimoni, en l'atre la conversió de la ciutat. Algunes de les llegendes sobre Jordi i el dragó situen l'acció en [[Líbia]] (antigament, tota [[Àfrica]] del nort a l'oest de [[Egipte]]), és dir, l'acció en abdós casos se situa en distents regnes «màgics».
Llínea 174: Llínea 174:     
=== [[Brasil]] ===
 
=== [[Brasil]] ===
[[Portugal]] va portar el cult a les seues colònies. En els [[cults afrobrasilers]] que practiquen la [[Santería]] s'identifica a Sant Jordi en [[Ogum]] u [[Ogún]] (en [[Rio de Janeiro (ciutat)|Río de Janeiro]], [[Recife]], [[Sant Pau (ciutat)|San Pablo]] i [[Porte Alegre]]), i en [[Oxóssi]] i [[Odé]] (en [[Badia]]), déu de la guerra i les armes, que es maneja el [[ferro]].
+
[[Portugal]] va portar el cult a les seues colònies. En els [[cults afrobrasilers]] que practiquen la [[Santería]] s'identifica a Sant Jordi en [[Ogum]] u [[Ogún]] (en [[Rio de Janeiro (ciutat)|Río de Janeiro]], [[Recife]], [[Sant Pau (ciutat)|San Pablo]] i [[Porte Alegre]]), i en [[Oxóssi]] i [[Odé]] (en [[Badia]]), deu de la guerra i les armes, que es maneja el [[ferro]].
    
=== [[Mèxic]] ===
 
=== [[Mèxic]] ===
124 560

edicions

Menú de navegació