124 521
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 4:
Llínea 4: − +
sense resum d'edició
El poema descriu els viages i reflexions d'un home jove fastidiat del món, desilusionat d'una vida de plaure i delectació, mentres goja dels paisages de les terres estrangeres per a on va passant. En sentit ampli és una expressió melancòlica i desilusionant caiguda d'una generació farta de les guerres post-revolucionaro i la [[Guerres napoleòniques|Era napoleònica]]. En el títul apareix la paraula ''childe'', nom donat en la [[Edat Mija]] en [[Anglaterra]] als jóvens aspirants a [[cavaller]].
El poema descriu els viages i reflexions d'un home jove fastidiat del món, desilusionat d'una vida de plaure i delectació, mentres goja dels paisages de les terres estrangeres per a on va passant. En sentit ampli és una expressió melancòlica i desilusionant caiguda d'una generació farta de les guerres post-revolucionaro i la [[Guerres napoleòniques|Era napoleònica]]. En el títul apareix la paraula ''childe'', nom donat en la [[Edat Mija]] en [[Anglaterra]] als jóvens aspirants a [[cavaller]].
El poema és clarament autobiogràfic, ya que gran part dels viages són pel [[Mar Mediterrànea]] i la [[Mar Egea]] ben coneguts per Byron. Va viajar per [[Espanya]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albània]], [[Malta]], [[Grècia]] i [[Turquia]]. Va començar a escriure en Albània en [[1812]]. A pesar de que Byron no va creure que el poema fòra a tindre èxit, res més publicar-se pel seu editor John Murray, va tindre un gran acolliment i va fer famós a Byron. Les dònes aristocràtiques varen ser les que millor varen valorar el poema, atretes per la personalitat d'Harold.
El poema és clarament autobiogràfic, ya que gran part dels viages són pel [[Mar Mediterrànea]] i la [[Mar Egea]] ben coneguts per Byron. Va viajar per [[Espanya]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albània]], [[Malta]], [[Grècia]] i [[Turquia]]. Va començar a escriure en Albània en l'any [[1812]]. A pesar de que Byron no va creure que el poema fòra a tindre èxit, res més publicar-se pel seu editor John Murray, va tindre un gran acolliment i va fer famós a Byron. Les dònes aristocràtiques varen ser les que millor varen valorar el poema, atretes per la personalitat d'Harold.
Esta obra va introduir el concepte de [[Héroe de Byron|héroe byronià]], el qual es va ser fent cada volta més popular. Este tipo d'héroe és descrit com un marginat de la societat, un fòra de la llei, que ademés esta en controvèrsia en ell mateixa, a voltes cruel, a voltes amable, devot pero sense [[fe]], i mai satisfet, pero buscant noves sensacions.
Esta obra va introduir el concepte de [[Héroe de Byron|héroe byronià]], el qual es va ser fent cada volta més popular. Este tipo d'héroe és descrit com un marginat de la societat, un fòra de la llei, que ademés esta en controvèrsia en ell mateixa, a voltes cruel, a voltes amable, devot pero sense [[fe]], i mai satisfet, pero buscant noves sensacions.