Canvis

== Història ==

== Història ==

[[File:Restes de l'antic convent de Sant Dídac 2.jpg|thumb|200px|Restes de l'antic convent de Sant Dídac]]

[[File:Restes de l'antic convent de Sant Dídac 2.jpg|thumb|250px|Restes de l'antic convent de Sant Dídac]]

Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per [[Jaume I]] als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del [[Regne de Valéncia]]. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en l'any [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat aragonesa de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el [[sigle XIV]] Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en l'any [[1396]] venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en l'any [[1595]] el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en [[1601]], el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i [[Burjassot]] a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el [[sigle XIX]].

Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per [[Jaume I]] als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del [[Regne de Valéncia]]. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en l'any [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat aragonesa de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el [[sigle XIV]] Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en l'any [[1396]] venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en l'any [[1595]] el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en [[1601]], el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i [[Burjassot]] a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el [[sigle XIX]].