| Entre els sigles IX al XVIII, l'iglésia va prohibir el consum d'ous durant la quaresma, per considerar-ho equivalent a la carn, per lo que la gent els coïa i els pintava per a diferenciar-los dels frescs i poder-los consumir el dia de Pasqua de Resurrecció. En el temps estes tradicions anaren incorporades a la festivitat de Pasqua de Resurrecció i hui en dia l'ou de pasqua és un símbol universal. Per a molts, l'ou se sembla a la resurrecció com un símbol de vida nova. | | Entre els sigles IX al XVIII, l'iglésia va prohibir el consum d'ous durant la quaresma, per considerar-ho equivalent a la carn, per lo que la gent els coïa i els pintava per a diferenciar-los dels frescs i poder-los consumir el dia de Pasqua de Resurrecció. En el temps estes tradicions anaren incorporades a la festivitat de Pasqua de Resurrecció i hui en dia l'ou de pasqua és un símbol universal. Per a molts, l'ou se sembla a la resurrecció com un símbol de vida nova. |
− | En l'actualitat, la tradició continua en algunes variacions. En [[Europa]] se manté la costum que data des de l'[[Edat Mija]] d'adornar ous en tenyits i pintats. Encara que pareix que la pràctica d'ous ornamentals era principalment elaborada per classes altes o de recursos, se va difondre a decoracions més senzilles, com un us de fulles d'arbre per a crear patrons sobre la corfa. El comerç i la modernitat per la seua part s'ha encarregat d'incorporar els ous de chocolate, i els ous de plàstic per a ser farcits de dolços, i que segons la llegenda són amagats pel [[conill]] de Pasqua per a que els chiquets els busquen, i per consegüent, els troben i se'ls mengen. En [[Argentina]] i [[Uruguai]], se conserva la tradició de regalar ous de Pasqua decorats de forma artesana en glasé multicolor o be en chocolate. | + | En l'actualitat, la tradició contínua en algunes variacions. En [[Europa]] se manté la costum que data des de l'[[Edat Mija]] d'adornar ous en tenyits i pintats. Encara que pareix que la pràctica d'ous ornamentals era principalment elaborada per classes altes o de recursos, se va difondre a decoracions més senzilles, com un us de fulles d'arbre per a crear patrons sobre la corfa. El comerç i la modernitat per la seua part s'ha encarregat d'incorporar els ous de chocolate, i els ous de plàstic per a ser farcits de dolços, i que segons la llegenda són amagats pel [[conill]] de Pasqua per a que els chiquets els busquen, i per consegüent, els troben i se'ls mengen. En [[Argentina]] i [[Uruguai]], se conserva la tradició de regalar ous de Pasqua decorats de forma artesana en glasé multicolor o be en chocolate. |