Canvis

=== Carrera ===

=== Carrera ===

En l'any [[1914]] conseguí la [[habilitació]] (''venia legendi''), que és la màxima calificació academica que una persona pot alcançar en certs països d'[[Europa]] i [[Asia]]. Entre aquell any i [[1918]] participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austriac, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El [[6 d'abril]] de [[1920]] contragué matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se convertí en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el [[20 de setembre]] adquirí el càrrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En [[1921]] se convertí en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polonia]]).

En l'any [[1914]] conseguí la [[habilitació]] (''venia legendi''), que és la màxima calificació academica que una persona pot alcançar en certs països d'[[Europa]] i [[Asia]]. Entre aquell any i [[1918]] participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austriac, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El [[6 d'abril]] de [[1920]] contragué matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se convertí en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el [[20 de setembre]] adquirí el càrrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En l'any [[1921]] se convertí en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polonia]]).

Schrödinger se traslladà a l'[[Universitat de Zürich]] en [[1922]]. En [[giner]] de [[1926]] publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un artícul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la cridada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succeí a [[Max Planck]] en l'[[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà [[Alemanya]] en [[1933]], a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del [[Nazisme|Partit Nazi]]. Eixe mateix any se convertí en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en l'[[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademés el [[Premi Nobel de Física]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].

Schrödinger se traslladà a l'[[Universitat de Zürich]] en [[1922]]. En [[giner]] de [[1926]] publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un artícul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la cridada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succeí a [[Max Planck]] en l'[[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà [[Alemanya]] en l'any [[1933]], a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del [[Nazisme|Partit Nazi]]. Eixe mateix any se convertí en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en l'[[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademés el [[Premi Nobel de Física]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].

* [[1934]] Associat en l'[[Universitat de Princeton]].

* [[1934]] Associat en l'[[Universitat de Princeton]].