Canvis

La diéresis (¨) té per funció senyalar la pronunciació de la "u" en grups silàbics a on no es pronuncia, o be senayalar en determinats casos l'hiat o inexistència de diftonc.

'''La diéresis (¨)''' té per funció senyalar la pronunciació de la "u" en grups silàbics a on no es pronuncia, o be senayalar en determinats casos l'hiat o inexistència de diftonc.

==Regles de la diéresis==

==Regles de la diéresis==

* S'escriu diéresis damunt de la "u" quan esta es pronuncia en les sílabes qüe, qüi, güe, güi: qüestions, aigüeral, aqüífer, llingüiste...

* S'escriu diéresis damunt de la "u" quan esta es pronuncia en les sílabes "qüe", "qüi", "güe", "güi": qüestions, aigüeral, aqüífer, llingüiste...

* Duen diéresis la "i" i la "u" darrere d'una vocal quan no formen diftonc ni duen accent gràfic segons les normes generals: peüc, raïm, veïna, agraïa, gratuït, ablaürat, roïns...

* Duen diéresis la "i" i la "u" darrere d'una vocal quan no formen diftonc ni duen accent gràfic segons les normes generals: peüc, raïm, veïna, agraïa, gratuït, ablaürat, roïns...

* En els casos de coincidència de diéresis i accent sobre una mateixa vocal tònica, les regles de l'accentuació gràfica tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, agraíem..... pero països, veïns, agraïx....

* En els casos de coincidència de diéresis i accent sobre una mateixa vocal tònica, les regles de l'accentuació gràfica tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, agraíem..... pero països, veïns, agraïx....

* Per ser obvia la seua condició d'hiat, la normativa estalvia la colocació de diéresis en les següents combinacions vocàñiques heterosilàbiques:

* Per ser obvia la seua condició d'hiat, la normativa estalvia la colocació de diéresis en les següents combinacions vocàliques heterosilàbiques:

** En l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en -air, -eir, -oir, -uir: agrair, beneint, oiré, destruiria... i no agraïr, beneïnt, oïre, destruïria...

* En l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en -air, -eir, -oir, -uir: agrair, beneint, oiré, destruiria... i no agraïr, beneïnt, oïre, destruïria...

** En la "i" i la "u" darrere dels prefixos: a-, anti-, auto-, bi-, bio-, co-, contra-, extra-, foto-, gastro-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, quasi-, radio-, re-, ultra-: contraindicat, microincisió, reunió...

* En la "i" i la "u" darrere dels prefixos: a-, anti-, auto-, bi-, bio-, co-, contra-, extra-, foto-, gastro-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, quasi-, radio-, re-, ultra-: contraindicat, microincisió, reunió...

** En la "i" i la "u" dels sufixos: -isme, -iste, -ista, -ible, -isar, -isant, -isat, -um darrere de vocal: egoisme, egoiste, arcaisant, europeisat, increible, òmnium, tèdeum...

* En la "i" i la "u" dels sufixos: -isme, -iste, -ista, -ible, -isar, -isant, -isat, -um darrere de vocal: egoisme, egoiste, arcaisant, europeisat, increible, òmnium, tèdeum...

** En els numerals composts en que apareixen la forma "un": trentaun, cinquantaunmil...

* En els numerals composts en que apareixen la forma "un": trentaun, cinquantaunmil...

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llingüística]]