Canvis

'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - [[26 de novembre]] de [[1926]]) fon un empresari, articuliste, mestre i mecenes, i un dels pares del [[valencianisme]].

'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - [[26 de novembre]] de [[1926]]) fon un empresari, articuliste, mestre i mecenes, i un dels pares del [[valencianisme]].

== Biografía ==

== Biografia ==

'''Gaetà Huguet i Breva''', va nàixer en [[Castelló]] de la Plana el 24 de juliol de [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l’edifici del Mercat Central junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el si d’una familia acomodada, dedicada al comerç i propietaria de terres rustiques i urbanes i una de les rendes més importants de la provincia.  

'''Gaetà Huguet i Breva''', va nàixer en [[Castelló]] de la Plana el 24 de juliol de [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l’edifici del Mercat Central junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el si d’una familia acomodada, dedicada al comerç i propietaria de terres rustiques i urbanes i una de les rendes més importants de la provincia.  

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en l'any  [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despuix als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de [[francés]] en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia conéixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en l'any  [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despuix als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de [[francés]] en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia conéixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

En la divisió territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap a l'any [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboració de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introducció del [[taronger]] guanyaria terreny d’horta al canem, l’[[arròs]] s’estenia per la marjal i la [[raïm|vinya]] i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent econòmic castellonenc. La població estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l’indústria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportació era el motor de l’activitat econòmica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).  

En la divisió territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap a l'any [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboració de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introducció del [[taronger]] guanyaria terreny d’horta al canem, l’[[arròs]] s’estenia per la marjal i la [[raïm|vinya]] i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent econòmic castellonenc. La població estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l’indústria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportació era el motor de l’activitat econòmica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).

== El comerç ==

== El comerç ==