Canvis

== Història ==

== Història ==

Els orígens de la A.Ll.A es remonten a finals del [[sigle XVIII]], quan Jovellanos (Xovellanos) i el canonge González de Posada intercanvien correspondència sobre la mateixa en [[1791]]. El proyecte de Jovellanos no pogué portar-se a la realitat degut al seu desterro en [[Mallorca]].

Els orígens de la A.Ll.A es remonten a finals del [[sigle XVIII]], quan Jovellanos (Xovellanos) i el canonge González de Posada intercanvien correspondència sobre la mateixa en l'any [[1791]]. El proyecte de Jovellanos no pogué portar-se a la realitat degut al seu desterro en [[Mallorca]].

En els anys [[1920]] es creà la Real Acadèmia Asturiana de les Arts i les Lletres (Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres), auspiciada per gent com [[Pin de Pría]]. Es dividia en quatre seccions, i son principal objectiu era realisar un diccionari i una gramàtica asturianes i publicar una revista. Les demés seccions tenien com a fi el promocionar la lliteratura, el teatre i la música asturianes.

En els anys [[1920]] es creà la Real Acadèmia Asturiana de les Arts i les Lletres (Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres), auspiciada per gent com [[Pin de Pría]]. Es dividia en quatre seccions, i son principal objectiu era realisar un diccionari i una gramàtica asturianes i publicar una revista. Les demés seccions tenien com a fi el promocionar la lliteratura, el teatre i la música asturianes.

En la tornada de la democràcia a [[Espanya]], l'ent pre-autonòmic, el Consell Regional, aprova la creació de l'actual acadèmia, que es fundaria el 15 de decembre de [[1980]]. Els seus fins eren l'investigació i normalisació gramatical de les diferents varietats de l'asturià, inventariar el seu lèxic, promoure la seua difusió, regularisar la seua ensenyança, fomentar el seu us com a mig d'expressió dels asturians, promoure concursos lliteraris i realisar estudis llingüístics.

En la tornada de la democràcia a [[Espanya]], l'ent pre-autonòmic, el Consell Regional, aprova la creació de l'actual acadèmia, que es fundaria el [[15 de decembre]] de [[1980]]. Els seus fins eren l'investigació i normalisació gramatical de les diferents varietats de l'asturià, inventariar el seu lèxic, promoure la seua difusió, regularisar la seua ensenyança, fomentar el seu us com a mig d'expressió dels asturians, promoure concursos lliteraris i realisar estudis llingüístics.

[[Xosé Lluis García Arias]] fon el president des de la seua fundació fins a l'any [[2001]]. La seua successora en el càrrec és [[Ana Cano]]. L'acadèmia té 21 membres de número, 19 membres corresponents i 15 acadèmics d'honor.

[[Xosé Lluis García Arias]] fon el president des de la seua fundació fins a l'any [[2001]]. La seua successora en el càrrec és [[Ana Cano]]. L'acadèmia té 21 membres de número, 19 membres corresponents i 15 acadèmics d'honor.

*'''Versió en valencià''':

*'''Versió en valencià''':

"La llengua asturiana és un patrimoni milenari del Poble Asturià i, com a tal, forma part de l'herència cultural de tots els asturians i asturianes sense exclusió. Este patrimoni, com l'art i atres manifestacions culturals de lo nostre, necessita protecció i actualisació. Pero, l'us de la llengua asturiana per part dels ciutadans que vullguen fer us d'ella i el seu reconeiximent en valdre llegal son el millor encontre per a la seua protecció i actualisació. Les institucions asturianes d'autogovern tenen l'obligació de fer que el dret dels ciutadans asturians a l'us de la llengua asturiana siga, d'acort en la llegalitat vigent, plenament efectiu. En este sentit, la Junta General del Principat, orgue històric de representació dels asturians, recomana al Govern del Principat que faça viable el dret dels ciutadans a l'us de l'asturià en les seues relacions en les institucions asturianes, i en el seu moment, coincidint en la reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, proponga una definitiva presa de determini respecte als llímits jurídics oficials de la seua consideració."

"La llengua asturiana és un patrimoni milenari del Poble Asturià i, com a tal, forma part de l'herència cultural de tots els asturians i asturianes sense exclusió. Este patrimoni, com l'art i atres manifestacions culturals de lo nostre, necessita protecció i actualisació. Pero, l'us de la llengua asturiana per part dels ciutadans que vullguen fer us d'ella i el seu reconeiximent en valdre llegal són el millor encontre per a la seua protecció i actualisació. Les institucions asturianes d'autogovern tenen l'obligació de fer que el dret dels ciutadans asturians a l'us de la llengua asturiana siga, d'acort en la llegalitat vigent, plenament efectiu. En este sentit, la Junta General del Principat, orgue històric de representació dels asturians, recomana al Govern del Principat que faça viable el dret dels ciutadans a l'us de l'asturià en les seues relacions en les institucions asturianes, i en el seu moment, coincidint en la reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, proponga una definitiva presa de determini respecte als llímits jurídics oficials de la seua consideració."

== Enllaços Externs ==

== Enllaços Externs ==