26 951
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Gregorio Salvador Caja''' (Cúllar, Granada, 11 de juliol de 1927) és un filòlec, dialectòlec, lexicògraf i crític lliterari Espanya|espan...»
'''Gregorio Salvador Caja''' ([[Cúllar]], [[Granada]], 11 de juliol de [[1927]]) és un filòlec, dialectòlec, lexicògraf i crític lliterari [[Espanya|espanyol]].
Gregorio Salvador és acadèmic de la llengua des de l'any [[1987]] i fon vicedirector de la [[RAE]] des de [[1999]] fins a [[2007]]. És discípul de Manuel Alvar, en el que colaborà en l'elaboració de l'Atles Llingüístic i Etnogràfic d'Andalusia. Des de [[2008]], és acadèmic honorari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Granada.
En la seua localitat d'orige l'institut d'educació secundària i una de les seues places han rebut el seu nom com a homenage.
== Trayectòria professional ==
Llicenciat en Filologia Romànica per l'[[Universitat de Granada]], es va doctorar en l'[[Universitat Complutense de Madrit]]. En [[1959]] guanyà per oposició la càtedra de Llengua i Lliteratura Espanyoles d'Institut, eixercitant la llabor docent en [[Algecires]], [[Cartagena]] i [[Astorga]]. Des de la seua càtedra de Gramàtica Històrica, obtinguda en [[1966]] en l'[[Universitat de La Laguna de Tenerife]], va introduir en [[Espanya]] l'obra i el pensament d'[[Eugenio Coseriu]]. Fon elegit decà d'esta facultat a l'any següent i va crear una fèrtil escola d'estudis semàntics estructuralista, coneguda com la «Escola Semàntica de La Laguna». Va eixercir com a professor visitant en l'Universitat de Maryland, en el Colege de Mèxic i en l'Universitat de Buenos Aires. A partir de [[1975]], Salvador Caja continuà el seu magisteri en la Facultat de Lletres de l'Universitat de Granada i, en [[1979]], va recalar en l'[[Universitat Autònoma de Madrit]]. En [[1980]] alcançà la càtedra de Llengua Espanyola de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Complutense de Madrit on, despuix de la seua jubilació, fon nomenat catedràtic emèrit.
Gregorio Salvador és un crític lliterari de reconegut prestigi. Ha publicat estudis lliteraris sobre poetes com [[Federico García Lorca]], [[Blas de Otero]], [[Miguel Hernández]], [[Antonio Machado]] i [[Juan Ramón Jiménez]]. Salvador ha defés la validea de les teories del círcul llingüístic de [[Copenhague]], el método del qual d'anàlisis ha seguit en els seus treballs.
En juny de [[1986]] fon elegit per a ocupar el silló "q" de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), i va ingressar en febrer de [[1987]] en un discurs sobre la mencionada lletra. En [[1991]], va participar en l'elaboració d'un informe per al Ministeri de Cultura en defensa de la lletra "ñ". Este informe pretenia evitar que tingueren èxit les pressions eixercides per la [[Comunitat Econòmica Europea]] sobre el govern espanyol per a que no siguera obligatori incloure esta lletra en els teclats comercialisats en Espanya. Finalment, la CEE va cedir al respecte.
Fon vicedirector de la Real Acadèmia des de decembre de 1999, quan va substituir a Ángel Martín Municio, fins a decembre de 2007, quan va ser substituït per José Antonio Pascual. Salvador no podia tornar a presentar-se ya que els estatuts de la Real Acadèmia no permeten que un home major de huitanta anys es presente a càrrec algun.
== Reconeiximents ==
Gregorio Salvador ha segut elegit doctor honoris causa per les universitats de La Laguna, Granada i [[Alcalà d'Henares]]. Li varen ser concedides la medalla d'honor de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo en [[2004]], el Premi de Periodisme [[José María Pemán]] de [[1987]], el Mesonero Romanos de [[1995]], González Ruano de periodisme de [[2001]] i el Mariano de Cavia de 2004. Ha segut president de la Societat Espanyola de Llingüística durant el periodo 1990-1994. És membre d'honor de l'Associació d'Hispanistes d'Àsia, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Granada; corresponent de l'Acadèmia Nacional de Lletres de l'Uruguay, de l'Acadèmia Chilena de la Llengua, de l'Acadèmia Argentina de Lletres i de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua. Ademés, és acadèmic honorari de l'Acadèmia Colombiana de la Llengua i de l'Acadèmia Nicaragüenca de la Llengua. Ha rebut la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfonso X El Sabi. El 28 de febrer de 2010 va rebre la Medalla d'Andalusia, entregada pel govern autonòmic.
== Obra ==
=== Obres llingüístiques ===
Algunes de les seues obres filològiques son:
* ''El habla de Cúllar-Baza: contribución al estudio de la frontera del andaluz'' (1958)
* ''Unidades fonológicas vocálicas en el andaluz oriental'' (1977)
* ''Las otras vocales andaluzas'' (Revista Española de Lingüística, 1989)
* ''Semántica y Lexicología del Español'' (Madrid, Paraninfo, 1985)
* ''Estudios dialectológicos'' (Madrid, Paraninfo, 1987)
* ''La lengua española, hoy'', en colaboració en [[Manuel Seco]] (Fundación [[Juan March]], 1995)
Fon el principal ponent de la nova edició de la ''Ortografía de la lengua española'' (1999), una actualisació de les normes ortogràfiques de la RAE, que contaven en més d'un sigle d'antiguetat.
=== Obra ensayística. Recopilacions d'artículs ===
Ha publicat varies recopilacions d'artículs publicats en ''[[ABC]]'' o ''[[Marca]]'', entre atres periòdics. Destaquen:
* ''Lengua española y lenguas de España'' (Ariel, 1987)
* ''Política lingüística y sentido común'' (Istmo, 1992)
* ''Un mundo con libros'' (Espasa-Calpe, 1995)
* ''Historia de las letras'', junt a [[Juan Ramón Lodares]] (Espasa-Calpe, 1996)
* ''Granada, recuerdos y retornos'' (Universidad de Granada, 1996)
* ''El destrozo educativo'' (Grupo Unisón, Madrid. 2004, actualment editorial Alegoría)
* ''El fútbol y la vida'' (Grupo Unisón, Madrid, 2007, actualment editorial Alegoría)
* ''Noticias del Reino de Cervantes'' (Espasa-Calpe, 2007)
* ''Estar a la que salte'' (Espasa-Calpe, 2007)
=== Obres de ficció ===
En els últims anys, Gregorio Salvador ha començat a publicar algunes obras de ficció que han rebut bones crítiques. Encara, que es tracta d'un escritor poc prolífic. Les seues obres principals d'este tipo son les següents:
* ''Casualidades'' (Espasa-Calpe, 1994). Contes i relats.
* ''El eje del compás'' (Planeta, 2002). Novela.
* ''Nocturno londinense y otros relatos'' (Espasa-Calpe, 2006). Contes i relats.
Gregorio Salvador és acadèmic de la llengua des de l'any [[1987]] i fon vicedirector de la [[RAE]] des de [[1999]] fins a [[2007]]. És discípul de Manuel Alvar, en el que colaborà en l'elaboració de l'Atles Llingüístic i Etnogràfic d'Andalusia. Des de [[2008]], és acadèmic honorari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Granada.
En la seua localitat d'orige l'institut d'educació secundària i una de les seues places han rebut el seu nom com a homenage.
== Trayectòria professional ==
Llicenciat en Filologia Romànica per l'[[Universitat de Granada]], es va doctorar en l'[[Universitat Complutense de Madrit]]. En [[1959]] guanyà per oposició la càtedra de Llengua i Lliteratura Espanyoles d'Institut, eixercitant la llabor docent en [[Algecires]], [[Cartagena]] i [[Astorga]]. Des de la seua càtedra de Gramàtica Històrica, obtinguda en [[1966]] en l'[[Universitat de La Laguna de Tenerife]], va introduir en [[Espanya]] l'obra i el pensament d'[[Eugenio Coseriu]]. Fon elegit decà d'esta facultat a l'any següent i va crear una fèrtil escola d'estudis semàntics estructuralista, coneguda com la «Escola Semàntica de La Laguna». Va eixercir com a professor visitant en l'Universitat de Maryland, en el Colege de Mèxic i en l'Universitat de Buenos Aires. A partir de [[1975]], Salvador Caja continuà el seu magisteri en la Facultat de Lletres de l'Universitat de Granada i, en [[1979]], va recalar en l'[[Universitat Autònoma de Madrit]]. En [[1980]] alcançà la càtedra de Llengua Espanyola de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Complutense de Madrit on, despuix de la seua jubilació, fon nomenat catedràtic emèrit.
Gregorio Salvador és un crític lliterari de reconegut prestigi. Ha publicat estudis lliteraris sobre poetes com [[Federico García Lorca]], [[Blas de Otero]], [[Miguel Hernández]], [[Antonio Machado]] i [[Juan Ramón Jiménez]]. Salvador ha defés la validea de les teories del círcul llingüístic de [[Copenhague]], el método del qual d'anàlisis ha seguit en els seus treballs.
En juny de [[1986]] fon elegit per a ocupar el silló "q" de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), i va ingressar en febrer de [[1987]] en un discurs sobre la mencionada lletra. En [[1991]], va participar en l'elaboració d'un informe per al Ministeri de Cultura en defensa de la lletra "ñ". Este informe pretenia evitar que tingueren èxit les pressions eixercides per la [[Comunitat Econòmica Europea]] sobre el govern espanyol per a que no siguera obligatori incloure esta lletra en els teclats comercialisats en Espanya. Finalment, la CEE va cedir al respecte.
Fon vicedirector de la Real Acadèmia des de decembre de 1999, quan va substituir a Ángel Martín Municio, fins a decembre de 2007, quan va ser substituït per José Antonio Pascual. Salvador no podia tornar a presentar-se ya que els estatuts de la Real Acadèmia no permeten que un home major de huitanta anys es presente a càrrec algun.
== Reconeiximents ==
Gregorio Salvador ha segut elegit doctor honoris causa per les universitats de La Laguna, Granada i [[Alcalà d'Henares]]. Li varen ser concedides la medalla d'honor de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo en [[2004]], el Premi de Periodisme [[José María Pemán]] de [[1987]], el Mesonero Romanos de [[1995]], González Ruano de periodisme de [[2001]] i el Mariano de Cavia de 2004. Ha segut president de la Societat Espanyola de Llingüística durant el periodo 1990-1994. És membre d'honor de l'Associació d'Hispanistes d'Àsia, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Granada; corresponent de l'Acadèmia Nacional de Lletres de l'Uruguay, de l'Acadèmia Chilena de la Llengua, de l'Acadèmia Argentina de Lletres i de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua. Ademés, és acadèmic honorari de l'Acadèmia Colombiana de la Llengua i de l'Acadèmia Nicaragüenca de la Llengua. Ha rebut la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfonso X El Sabi. El 28 de febrer de 2010 va rebre la Medalla d'Andalusia, entregada pel govern autonòmic.
== Obra ==
=== Obres llingüístiques ===
Algunes de les seues obres filològiques son:
* ''El habla de Cúllar-Baza: contribución al estudio de la frontera del andaluz'' (1958)
* ''Unidades fonológicas vocálicas en el andaluz oriental'' (1977)
* ''Las otras vocales andaluzas'' (Revista Española de Lingüística, 1989)
* ''Semántica y Lexicología del Español'' (Madrid, Paraninfo, 1985)
* ''Estudios dialectológicos'' (Madrid, Paraninfo, 1987)
* ''La lengua española, hoy'', en colaboració en [[Manuel Seco]] (Fundación [[Juan March]], 1995)
Fon el principal ponent de la nova edició de la ''Ortografía de la lengua española'' (1999), una actualisació de les normes ortogràfiques de la RAE, que contaven en més d'un sigle d'antiguetat.
=== Obra ensayística. Recopilacions d'artículs ===
Ha publicat varies recopilacions d'artículs publicats en ''[[ABC]]'' o ''[[Marca]]'', entre atres periòdics. Destaquen:
* ''Lengua española y lenguas de España'' (Ariel, 1987)
* ''Política lingüística y sentido común'' (Istmo, 1992)
* ''Un mundo con libros'' (Espasa-Calpe, 1995)
* ''Historia de las letras'', junt a [[Juan Ramón Lodares]] (Espasa-Calpe, 1996)
* ''Granada, recuerdos y retornos'' (Universidad de Granada, 1996)
* ''El destrozo educativo'' (Grupo Unisón, Madrid. 2004, actualment editorial Alegoría)
* ''El fútbol y la vida'' (Grupo Unisón, Madrid, 2007, actualment editorial Alegoría)
* ''Noticias del Reino de Cervantes'' (Espasa-Calpe, 2007)
* ''Estar a la que salte'' (Espasa-Calpe, 2007)
=== Obres de ficció ===
En els últims anys, Gregorio Salvador ha començat a publicar algunes obras de ficció que han rebut bones crítiques. Encara, que es tracta d'un escritor poc prolífic. Les seues obres principals d'este tipo son les següents:
* ''Casualidades'' (Espasa-Calpe, 1994). Contes i relats.
* ''El eje del compás'' (Planeta, 2002). Novela.
* ''Nocturno londinense y otros relatos'' (Espasa-Calpe, 2006). Contes i relats.