Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
157 bytes eliminats ,  19:33 26 oct 2018
m
Llínea 78: Llínea 78:  
El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer reformuló el principi de simultaneïtat, introduit per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la fisica deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va mes alla de les conseqüencies previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningu dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rebe el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguirla de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduida per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleracio]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>
 
El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer reformuló el principi de simultaneïtat, introduit per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la fisica deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va mes alla de les conseqüencies previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningu dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rebe el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguirla de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduida per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleracio]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>
 
==== Equivalencia massa-energia ====
 
==== Equivalencia massa-energia ====
{{AP|Equivalencia entre massa i energia}}[[Image:I equals m plus c square at Taipei101.jpg|thumb|La famosa formula es mostrada en [[Taipei 101]] durant l'event de l'any mundial de la fisica en 2005.]]
+
{{AP|Equivalencia entre massa i energia}}
 +
 
 
El quart articul d'aquell any se titulava ''Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig'' i mostrava una deduccio de la formula de la relativitat que relaciona massa i energia. En este articul s'exponia que "la variacio de massa d'un objecte que emet una energia ''L'', es:  
 
El quart articul d'aquell any se titulava ''Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig'' i mostrava una deduccio de la formula de la relativitat que relaciona massa i energia. En este articul s'exponia que "la variacio de massa d'un objecte que emet una energia ''L'', es:  
 
::::: <math>frac{L}{V^2}</math> a on ''V'' era la notación de la velocitat de la llum usada per Einstein en 1905.
 
::::: <math>frac{L}{V^2}</math> a on ''V'' era la notación de la velocitat de la llum usada per Einstein en 1905.
 
Esta formula implica que l'energia ''I'' d'un cos en repos es igual a la seua [[massa]] ''m'' multiplicada per la [[velocitat de la llum]] al quadrat:
 
Esta formula implica que l'energia ''I'' d'un cos en repos es igual a la seua [[massa]] ''m'' multiplicada per la [[velocitat de la llum]] al quadrat:
 
::::: <math> I = mc^2 ,</math>Mostra com una particula en massa posseix un tipo d'energia, "energia en repos", distinta de les classiques energia cinetica i energia potencial. La relacio masa–energía s'utilisa comunament per a explicar com se produix l'energia nuclear; mesurant la massa de nucleus atomics i dividint pel numero atomic se pot calcular l'energia d'enllaç atrapada en els nucleus atomics. Paralelament, la cantitat d'energia produida en la fisión d'un nucleu atomic se calcula com la diferencia de massa entre el nucleu inicial i els productes de la seua desintegracio, multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat.
 
::::: <math> I = mc^2 ,</math>Mostra com una particula en massa posseix un tipo d'energia, "energia en repos", distinta de les classiques energia cinetica i energia potencial. La relacio masa–energía s'utilisa comunament per a explicar com se produix l'energia nuclear; mesurant la massa de nucleus atomics i dividint pel numero atomic se pot calcular l'energia d'enllaç atrapada en els nucleus atomics. Paralelament, la cantitat d'energia produida en la fisión d'un nucleu atomic se calcula com la diferencia de massa entre el nucleu inicial i els productes de la seua desintegracio, multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat.
 +
 
=== Relativitat general ===
 
=== Relativitat general ===
 
{{AP|Teoria general de la relativitat}}
 
{{AP|Teoria general de la relativitat}}
124 718

edicions

Menú de navegació