121 173
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Peres La '''pera''' és el fruit de l’arbre Pirus communis o perera, de tamany similar al de la poma pero de forma més allarg...»
[[File:Pears.jpg|thumb|Peres]]
La '''pera''' és el fruit de l’arbre Pirus communis o perera, de tamany similar al de la [[poma]] pero de forma més allargada, més estreta per la part del peçó i més ampla per la part contrària, havent-ne una gran varietat de classes.
La pera és una fruta sucosa, *carnosa, i una de les més importants produïdes en les regions templades.
== Varietats ==
[[File:PeraDSC8129.jpg|thumb|200 px|Peres]]
[[File:Assumerpeer.JPG|thumb|200px|Peres]]
[[File:Poires (43059210045).jpg|thumb|200px|Peres)]]
Existixen més de 30 varietats de peres, de diferents colors, textures i sabors. Segons els seus requeriments de fredor per a madurar i el seu moment de consum es classifiquen en '''peres d'estiu''' (poc o cap requeriment de fredor per a madurar, conservació breu, es consumixen en [[estiu]]) i '''peres d'hivern''' (considerable requeriment de fredor per a madurar, major conservació, es consumixen en [[hivern]]).
Les principals varietats produïdes a nivell mundial són 'Bartlett' ( pera d'estiu) i 'Beurré d'Anjou' ( pera d'hivern). Eixos dos cultivares presenten ademés mutacions de pell roja ben difoses en el mercat (per eixemple, 'Ret Bartlett' i 'Ret Anjou'). Atres varietats consumides són '*Packham's *Triumph' i la seua mutació roja (pera d'hivern), 'Beurré *Bosc' (pera d'hivern), 'Clapp's Favorite' i la seua mutació 'Ret Clapp's' (peres d'estiu), 'Doyenne du Comice' (pera d'hivern), etc.<ref>{{cita libro|capítulo=Varieties |autor=Ingels, C., Burkhart, D. J.; Elkins, R. B. |título=Pear Production and Handling Manual |editor=Mitcham, E.; Elkins, R. |año=2007 |ubicación=California |editorial=University of California |isbn=978-1-879906-65-5 |páginas=25-31 |url=http://books.google.com.ar/books?id=yKaEtmUPpB8C&pg=PA25&dq=%22Pyrus+communis%22+Varieties+pears&hl=es-419&sa=X&ei=EOZ8U4zdMdKysASvvoHYBg&ved=0CDoQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22Pyrus%20communis%22%20Varieties%20pears&f=false |fechaacceso=21 de mayo de 2014}}</ref>
== Propietats ==
[[File:Pear DS.jpg|thumb|Pera]]
Molt apreciada per les seues propietats nutritives i el seu delicat sabor. Es recomana en règims pel seu baix contingut calòric, prop de 53 [[caloria]]s per cada 100 grams. Conté vitamines [[Vitamina B1|B1]], [[Vitamina B2|B2]] i [[niacina]] o B3, totes del Complex B, que regulen el sistema nerviós i l'aparat digestiu; fortifica el múscul cardíac; protegix la pell i el cabell i són essencials per al creiximent. També vitamines [[Vitamina A|A]] i [[Vitamina C|C]], és rica en [[mineral]]s com [[calci]], [[fòsfor (element)|fòsfor]], [[magnesi]], [[coure]] i [[potassi]], ademés de [[tanino]]s, àcits oleic, palmític, glutamínic. cafeic, linoleic, aspàrtic, [[àcit fòlic]] i ascòrbic. El seu contingut de [[fibra alimentària|fibra]] millora la [[digestió]]. Té propietats [[astringent]]s.<ref>{{cita web|url=http://www.botanical-online.com/medicinalspyruscomunnis.htm Botanical-online |título=Propiedades del peral |editor=Botanical Online |fechaacceso=6 de septiembre de 2013}}</ref>
En [[Espanya]], tenen denominació d'orige les peres de [[Jumilla]] ([[Regió de Múrcia|Múrcia]]),<ref>[https://www.carm.es/web/pagina?IDCONTENIDO=1191&IDTIPO=11&RASTRO=c214$m1185,34701 D O P Pera de Jumilla - Comunidad Autónoma de la Región de Murcia]</ref> las de [[Rincón de Soto]] ([[La Rioja (España)|La Rioja]])<ref>[http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/calidad-agroalimentaria/calidad-diferenciada/dop/frutas/DOP_Peras.aspx Denominación de Origen "Peras de Rincón de Soto". Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente]</ref> y las peras de Lérida ([[Cataluña]]).<ref>[http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/calidad-agroalimentaria/calidad-diferenciada/dop/frutas/DOP_pera_lleida.aspx Denominación de origen "Pera de Lleida". Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente]</ref>
En Sudamérica, un dels principals productors és [[Argentina]], especialment en la zona del Valle del Riu Negre, en la província homònima, junt a la producció de pomes.
<!-- USDA Nutriment database: 09252 PEARS,RAW -->
{| border="1" cellpadding="5" cellspacing="1" align="center"
|-----
| colspan="4" align="center" bgcolor=#FFDDFF |
'''Pera cruda'''<br /><small>(valor nutritiu per cada 100g)</small>
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[Aigua]]: 83,71 g </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[ceniza|restos totals]]: 0,33 g</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[Fibra alimentaria|fibra]]: 3,1 g </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[energia|valor energètic]]: 58 kcal</small>
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[sucre|sucre simple]]: 9,80 g</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[glúcido]]s: 15,46 g</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[proteïna|proteïne]]s: 0,38 g </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[lípit]]s: 0,12 g</small>
|-----
| colspan="4" align="center" bgcolor=#FFDDFF | [[Oligoelement]]s
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[potassi]]: 119 mg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[fósforo]]: 11 mg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[calci]]: 9 mg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[magnesi]]: 7 mg</small>
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[sodi]]: 1 mg </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[ferro]]: 170 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[cobre]]: 82 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[zinc]]: 100 µg</small>
|-----
| colspan="4" align="center" bgcolor=#FFDDFF | [[vitamina|Vitamines]]
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina C]]: 4,2 mg </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B1]]: 12 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B2]]: 25 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B3]]: 157 µg</small>
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B5]]: 48 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B6]]: 28 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B9]]: 0 µg </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B12]]: 0 µg</small>
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina A]]: 23 UI </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[retinol]]: 0 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina E]]: 0,12 µg </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina K]]: 4,5 µg</small>
|-----
| colspan="4" align="center" bgcolor=#FFDDFF | [[grasa|Grases]]
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[grasa]]s [[Composts saturats e insaturats|saturats]]: 6 mg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[grasa]]s [[insaturat|monoinsaturats]]: 26 mg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[grasa]]s [[Àcit gras poliinsaturado|poliinsaturades]]: 29 mg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[colesterol]]: 0 mg</small>
|}
== Etimologia ==
El nom de pera prové del [[llatí vulgar]] '''pera''' (plural del sustantiu neutre ''pirum- i'' de la segona declinació) paraula que s'ha adoptat, casi sense modificació fins als nostres dies, en atres idiomes com el [[Idioma anglés|anglés]] (''pear'') l'orige prové de les [[Llengües germàniques occidentals]] pera. En alguns paisos de [[Hispanoamèrica]] se li diu ''perejea'' o ''kuali ortayumma'' (es traduïx com a "testícul vert"), forma en la que els indígenes [[Poble Nasa|Paeces]], de [[Colòmbia]], criden a esta fruta.
== Conservació ==
Per a la seua conservació industrial, les peres en estat fresc requerixen temperatures pròximes a 0 °C, en humitat relativa de 90-95&*nbsp;%, suplementades en atmòsferes controlades o atres tecnologies.<ref name="Kader">{{cita libro|editor=Kader, Adel A.|título=Postharvest Technology of Horticultural Crops|año=2002|editorial=University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311|ubicación=Oakland, California|isbn=1-879906-51-1|edición=3ª|página=516}}</ref><ref name="Frutales">{{cita libro|apellido=Sozzi|nombre=G.O.|título=Árboles frutales. Ecofisiología, cultivo y aprovechamiento|año=2008 |ubicación=Buenos Aires|editorial=Facultad de Agronomía|página=779|isbn=950-29-0974-7}}</ref> El [[1-Metilciclopropeno|1-metilciclopropeno]] prolonga els nivells elevats de fermea del frut, pero no sempre la pera reasumix apropiadament la maduració fins a alcançar una textura fundent, per lo que l'aplicació d'esta tecnologia es troba en experimentació.<ref>{{cita publicación|autor=Sozzi, G.O.; Beaudry, R.M.|título=Current perspectives on the use of 1-methylcyclopropene in tree fruit crops: an international survey |fecha = abril de 2007 |publicación=Stewart Postharvest Review|volumen=3 |número=2 |páginas=1-16 |issn=1745-9656}}</ref>
En cambra freda, la vida d'estos fruts pot estendre's entre 2 i 7 mesos,<ref name="Kader" /><ref name="Frutales" /> depenent de les varietats cultivades. En general, les de menor duració en postcosecha són les anomenades «peres d'estiu» ('Clapp's Favourite', 'Bartlett', etc.) mentres que les de major duració són les denominades «peres d'hivern» ('Beurré d'Anjou', 'Beurré *Bosc', 'Doyenné du Comice', 'Winter Nellis' i Packham's Triumph, entre atres) que requerixen baixes temperatures durant més temps per a la seua maduració.
== Usos ==
El principal us del frut és [[Gastronomia|gastronòmic]], s'ampra freqüentment com a fruta de [[darreria]] i en l'indústria conservera per a elaborar [[compota]]s (com les [[Pera al va vindre|peres al vi]]) i [[melada]]s. En [[Europa]] s'ampra la pera en l'elaboració de [[perada]] (sidra de pera), molt popular en [[Gran Bretanya]], particularment en l'oest i [[Gales]]. En [[França]] especialment en [[Normandia]] i [[Anjou (província)|Anjou]].
== Referencies ==
{{listaref}}
== Enllaços externs ==
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Pera Pera- Diccionari General de la Llengua Valenciana – RACV]
* {{commonscat|Pears|Pera}}
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Fruites]]
La '''pera''' és el fruit de l’arbre Pirus communis o perera, de tamany similar al de la [[poma]] pero de forma més allargada, més estreta per la part del peçó i més ampla per la part contrària, havent-ne una gran varietat de classes.
La pera és una fruta sucosa, *carnosa, i una de les més importants produïdes en les regions templades.
== Varietats ==
[[File:PeraDSC8129.jpg|thumb|200 px|Peres]]
[[File:Assumerpeer.JPG|thumb|200px|Peres]]
[[File:Poires (43059210045).jpg|thumb|200px|Peres)]]
Existixen més de 30 varietats de peres, de diferents colors, textures i sabors. Segons els seus requeriments de fredor per a madurar i el seu moment de consum es classifiquen en '''peres d'estiu''' (poc o cap requeriment de fredor per a madurar, conservació breu, es consumixen en [[estiu]]) i '''peres d'hivern''' (considerable requeriment de fredor per a madurar, major conservació, es consumixen en [[hivern]]).
Les principals varietats produïdes a nivell mundial són 'Bartlett' ( pera d'estiu) i 'Beurré d'Anjou' ( pera d'hivern). Eixos dos cultivares presenten ademés mutacions de pell roja ben difoses en el mercat (per eixemple, 'Ret Bartlett' i 'Ret Anjou'). Atres varietats consumides són '*Packham's *Triumph' i la seua mutació roja (pera d'hivern), 'Beurré *Bosc' (pera d'hivern), 'Clapp's Favorite' i la seua mutació 'Ret Clapp's' (peres d'estiu), 'Doyenne du Comice' (pera d'hivern), etc.<ref>{{cita libro|capítulo=Varieties |autor=Ingels, C., Burkhart, D. J.; Elkins, R. B. |título=Pear Production and Handling Manual |editor=Mitcham, E.; Elkins, R. |año=2007 |ubicación=California |editorial=University of California |isbn=978-1-879906-65-5 |páginas=25-31 |url=http://books.google.com.ar/books?id=yKaEtmUPpB8C&pg=PA25&dq=%22Pyrus+communis%22+Varieties+pears&hl=es-419&sa=X&ei=EOZ8U4zdMdKysASvvoHYBg&ved=0CDoQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22Pyrus%20communis%22%20Varieties%20pears&f=false |fechaacceso=21 de mayo de 2014}}</ref>
== Propietats ==
[[File:Pear DS.jpg|thumb|Pera]]
Molt apreciada per les seues propietats nutritives i el seu delicat sabor. Es recomana en règims pel seu baix contingut calòric, prop de 53 [[caloria]]s per cada 100 grams. Conté vitamines [[Vitamina B1|B1]], [[Vitamina B2|B2]] i [[niacina]] o B3, totes del Complex B, que regulen el sistema nerviós i l'aparat digestiu; fortifica el múscul cardíac; protegix la pell i el cabell i són essencials per al creiximent. També vitamines [[Vitamina A|A]] i [[Vitamina C|C]], és rica en [[mineral]]s com [[calci]], [[fòsfor (element)|fòsfor]], [[magnesi]], [[coure]] i [[potassi]], ademés de [[tanino]]s, àcits oleic, palmític, glutamínic. cafeic, linoleic, aspàrtic, [[àcit fòlic]] i ascòrbic. El seu contingut de [[fibra alimentària|fibra]] millora la [[digestió]]. Té propietats [[astringent]]s.<ref>{{cita web|url=http://www.botanical-online.com/medicinalspyruscomunnis.htm Botanical-online |título=Propiedades del peral |editor=Botanical Online |fechaacceso=6 de septiembre de 2013}}</ref>
En [[Espanya]], tenen denominació d'orige les peres de [[Jumilla]] ([[Regió de Múrcia|Múrcia]]),<ref>[https://www.carm.es/web/pagina?IDCONTENIDO=1191&IDTIPO=11&RASTRO=c214$m1185,34701 D O P Pera de Jumilla - Comunidad Autónoma de la Región de Murcia]</ref> las de [[Rincón de Soto]] ([[La Rioja (España)|La Rioja]])<ref>[http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/calidad-agroalimentaria/calidad-diferenciada/dop/frutas/DOP_Peras.aspx Denominación de Origen "Peras de Rincón de Soto". Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente]</ref> y las peras de Lérida ([[Cataluña]]).<ref>[http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/calidad-agroalimentaria/calidad-diferenciada/dop/frutas/DOP_pera_lleida.aspx Denominación de origen "Pera de Lleida". Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente]</ref>
En Sudamérica, un dels principals productors és [[Argentina]], especialment en la zona del Valle del Riu Negre, en la província homònima, junt a la producció de pomes.
<!-- USDA Nutriment database: 09252 PEARS,RAW -->
{| border="1" cellpadding="5" cellspacing="1" align="center"
|-----
| colspan="4" align="center" bgcolor=#FFDDFF |
'''Pera cruda'''<br /><small>(valor nutritiu per cada 100g)</small>
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[Aigua]]: 83,71 g </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[ceniza|restos totals]]: 0,33 g</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[Fibra alimentaria|fibra]]: 3,1 g </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[energia|valor energètic]]: 58 kcal</small>
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[sucre|sucre simple]]: 9,80 g</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[glúcido]]s: 15,46 g</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[proteïna|proteïne]]s: 0,38 g </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[lípit]]s: 0,12 g</small>
|-----
| colspan="4" align="center" bgcolor=#FFDDFF | [[Oligoelement]]s
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[potassi]]: 119 mg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[fósforo]]: 11 mg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[calci]]: 9 mg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[magnesi]]: 7 mg</small>
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[sodi]]: 1 mg </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[ferro]]: 170 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[cobre]]: 82 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[zinc]]: 100 µg</small>
|-----
| colspan="4" align="center" bgcolor=#FFDDFF | [[vitamina|Vitamines]]
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina C]]: 4,2 mg </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B1]]: 12 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B2]]: 25 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B3]]: 157 µg</small>
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B5]]: 48 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B6]]: 28 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B9]]: 0 µg </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B12]]: 0 µg</small>
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina A]]: 23 UI </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[retinol]]: 0 µg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina E]]: 0,12 µg </small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina K]]: 4,5 µg</small>
|-----
| colspan="4" align="center" bgcolor=#FFDDFF | [[grasa|Grases]]
|-----
| colspan="1" align="center" | <small>[[grasa]]s [[Composts saturats e insaturats|saturats]]: 6 mg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[grasa]]s [[insaturat|monoinsaturats]]: 26 mg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[grasa]]s [[Àcit gras poliinsaturado|poliinsaturades]]: 29 mg</small>
| colspan="1" align="center" | <small>[[colesterol]]: 0 mg</small>
|}
== Etimologia ==
El nom de pera prové del [[llatí vulgar]] '''pera''' (plural del sustantiu neutre ''pirum- i'' de la segona declinació) paraula que s'ha adoptat, casi sense modificació fins als nostres dies, en atres idiomes com el [[Idioma anglés|anglés]] (''pear'') l'orige prové de les [[Llengües germàniques occidentals]] pera. En alguns paisos de [[Hispanoamèrica]] se li diu ''perejea'' o ''kuali ortayumma'' (es traduïx com a "testícul vert"), forma en la que els indígenes [[Poble Nasa|Paeces]], de [[Colòmbia]], criden a esta fruta.
== Conservació ==
Per a la seua conservació industrial, les peres en estat fresc requerixen temperatures pròximes a 0 °C, en humitat relativa de 90-95&*nbsp;%, suplementades en atmòsferes controlades o atres tecnologies.<ref name="Kader">{{cita libro|editor=Kader, Adel A.|título=Postharvest Technology of Horticultural Crops|año=2002|editorial=University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311|ubicación=Oakland, California|isbn=1-879906-51-1|edición=3ª|página=516}}</ref><ref name="Frutales">{{cita libro|apellido=Sozzi|nombre=G.O.|título=Árboles frutales. Ecofisiología, cultivo y aprovechamiento|año=2008 |ubicación=Buenos Aires|editorial=Facultad de Agronomía|página=779|isbn=950-29-0974-7}}</ref> El [[1-Metilciclopropeno|1-metilciclopropeno]] prolonga els nivells elevats de fermea del frut, pero no sempre la pera reasumix apropiadament la maduració fins a alcançar una textura fundent, per lo que l'aplicació d'esta tecnologia es troba en experimentació.<ref>{{cita publicación|autor=Sozzi, G.O.; Beaudry, R.M.|título=Current perspectives on the use of 1-methylcyclopropene in tree fruit crops: an international survey |fecha = abril de 2007 |publicación=Stewart Postharvest Review|volumen=3 |número=2 |páginas=1-16 |issn=1745-9656}}</ref>
En cambra freda, la vida d'estos fruts pot estendre's entre 2 i 7 mesos,<ref name="Kader" /><ref name="Frutales" /> depenent de les varietats cultivades. En general, les de menor duració en postcosecha són les anomenades «peres d'estiu» ('Clapp's Favourite', 'Bartlett', etc.) mentres que les de major duració són les denominades «peres d'hivern» ('Beurré d'Anjou', 'Beurré *Bosc', 'Doyenné du Comice', 'Winter Nellis' i Packham's Triumph, entre atres) que requerixen baixes temperatures durant més temps per a la seua maduració.
== Usos ==
El principal us del frut és [[Gastronomia|gastronòmic]], s'ampra freqüentment com a fruta de [[darreria]] i en l'indústria conservera per a elaborar [[compota]]s (com les [[Pera al va vindre|peres al vi]]) i [[melada]]s. En [[Europa]] s'ampra la pera en l'elaboració de [[perada]] (sidra de pera), molt popular en [[Gran Bretanya]], particularment en l'oest i [[Gales]]. En [[França]] especialment en [[Normandia]] i [[Anjou (província)|Anjou]].
== Referencies ==
{{listaref}}
== Enllaços externs ==
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Pera Pera- Diccionari General de la Llengua Valenciana – RACV]
* {{commonscat|Pears|Pera}}
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Fruites]]