26 035
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Rita Giménez García''', més coneguda com '''Rita la Cantaora''' (Jerez de la Frontera, Càdis, 1859 - Sorita del Maestrat, Castelló, 19...»
'''Rita Giménez García''', més coneguda com '''Rita la Cantaora''' ([[Jerez de la Frontera]], [[Càdis]], 1859 - [[Sorita del Maestrat]], [[Castelló]], [[1937]]), fon una cantaora de [[Flamenc|flamenc]] espanyola, famosa en els cafens cantants de la seua época.
== Biografia ==
Des de molt jove, Rita destacà pels seus dots tant per al cant com per al ball flamenc, que més tart es convertirien en el seu mig de vida. La seua carrera començà en la seua ciutat natal, Jerez de la Frontera, on un agent teatral la va descobrir cantant coples. Despuix d'açò va decidir contractar-la per a que actuara junt a Juana La Macarrona i el cantaor Antonio Ortega, també conegut com Juan Breva, en els cafens cantants [[Madrit|madrilenys]], entre ells el famós Café Romero situat en el carrer Alcalà.
Entre els anys [[1884]] i [[1895]], Rita tingué l'oportunitat de treballar en vàries ocasions junt ad atres artistes de primeríssim nivell, tals com José Barea, María la Macarrona, Las Borriqueras, el Malagueny, etc. Tal va ser el seu èxit que, en [[1885]], la revista ''El Enano'' li va dedicar uns versos en els que elogiava la seua gran bellea i la seua gràcia:
{{Cita|''Del pueblo andaluz señora.
Todo el elogio merece.
Que su mirar enamora,
Que una rosa que florece
Es Rita la cantaora.
[...]
La petenera sentida,
Que canta en dulce embeleso.
Es reflejo de su vida.
Porque en cada nota anida
Una esperanza y un beso.''|''El Enano''}}
La Cantaora començà a aparéixer en els cartells d'un dels escenaris més grans i famosos per a cantaores, ballaores i guitarristes de l'art flamenc, el Liceu Ríus de Madrit, que més tart fon nomenat Saló Varietats despuix de la seua reforma.
En març de l'any [[1892]], actuà en una funció benèfica en Madrit, que va consistir en la representació de l'obra ''Mi mismo nombre''. En agost d'eixe mateix any, també va formar part de la pantomima ''La Feria de Sevilla'', junt al cantant Juan Breva i la ballarina Soledad Menéndez.
En [[1897]], va tornar a compartir escenari en La Macarrona i Barea, entre atres artistes, en el ya renovat Saló Varietats. En [[1901]], la revista ''Alrededor del mundo'' va fer referència a Rita en un dels seus reportages com «una de les millors cantaores flamenques del moment». Un any més tart, va participar de nou en actuacions en el Saló Varietats junt a Paca Aguilera.
== Biografia ==
Des de molt jove, Rita destacà pels seus dots tant per al cant com per al ball flamenc, que més tart es convertirien en el seu mig de vida. La seua carrera començà en la seua ciutat natal, Jerez de la Frontera, on un agent teatral la va descobrir cantant coples. Despuix d'açò va decidir contractar-la per a que actuara junt a Juana La Macarrona i el cantaor Antonio Ortega, també conegut com Juan Breva, en els cafens cantants [[Madrit|madrilenys]], entre ells el famós Café Romero situat en el carrer Alcalà.
Entre els anys [[1884]] i [[1895]], Rita tingué l'oportunitat de treballar en vàries ocasions junt ad atres artistes de primeríssim nivell, tals com José Barea, María la Macarrona, Las Borriqueras, el Malagueny, etc. Tal va ser el seu èxit que, en [[1885]], la revista ''El Enano'' li va dedicar uns versos en els que elogiava la seua gran bellea i la seua gràcia:
{{Cita|''Del pueblo andaluz señora.
Todo el elogio merece.
Que su mirar enamora,
Que una rosa que florece
Es Rita la cantaora.
[...]
La petenera sentida,
Que canta en dulce embeleso.
Es reflejo de su vida.
Porque en cada nota anida
Una esperanza y un beso.''|''El Enano''}}
La Cantaora començà a aparéixer en els cartells d'un dels escenaris més grans i famosos per a cantaores, ballaores i guitarristes de l'art flamenc, el Liceu Ríus de Madrit, que més tart fon nomenat Saló Varietats despuix de la seua reforma.
En març de l'any [[1892]], actuà en una funció benèfica en Madrit, que va consistir en la representació de l'obra ''Mi mismo nombre''. En agost d'eixe mateix any, també va formar part de la pantomima ''La Feria de Sevilla'', junt al cantant Juan Breva i la ballarina Soledad Menéndez.
En [[1897]], va tornar a compartir escenari en La Macarrona i Barea, entre atres artistes, en el ya renovat Saló Varietats. En [[1901]], la revista ''Alrededor del mundo'' va fer referència a Rita en un dels seus reportages com «una de les millors cantaores flamenques del moment». Un any més tart, va participar de nou en actuacions en el Saló Varietats junt a Paca Aguilera.