| Atenent a l'elaboració es poden distinguir entre begudes produïdes per [[fermentació alcohòlica]] ([[vi]], [[cervesa]], [[hidromel]], [[sake]]) en les que el contingut en alcohol no supera els 18-20 graus, i les produïdes per [[destilació]], generalment a partir d'un producte de fermentació ([[licor]]s, [[aiguardent]]s, etc.) | | Atenent a l'elaboració es poden distinguir entre begudes produïdes per [[fermentació alcohòlica]] ([[vi]], [[cervesa]], [[hidromel]], [[sake]]) en les que el contingut en alcohol no supera els 18-20 graus, i les produïdes per [[destilació]], generalment a partir d'un producte de fermentació ([[licor]]s, [[aiguardent]]s, etc.) |
− | Segons GIL (2008) són les espècies alcohòliques aptes per al consum humà, provinent de la fermentació, destilació, preparació o mescla de productes alcohòlics d'orige vegetal, excepte les preparacions farmacèutiques, eixarops o semblants. Entre elles es troben begudes de molt variades característiques, i que van des dels diferents tipos de [[brandi]] i licor, fins als de [[whisky]], [[Anís (licor)|anís]], [[tequila]], [[rom]], [[vodka]], [[cachaça]] i [[Ginebra (beguda)|ginebra]] entre atres. | + | Segons GIL ([[2008]]) són les espècies alcohòliques aptes per al consum humà, provinent de la fermentació, destilació, preparació o mescla de productes alcohòlics d'orige vegetal, excepte les preparacions farmacèutiques, eixarops o semblants. Entre elles es troben begudes de molt variades característiques, i que van des dels diferents tipos de [[brandi]] i licor, fins als de [[whisky]], [[Anís (licor)|anís]], [[tequila]], [[rom]], [[vodka]], [[cachaça]] i [[Ginebra (beguda)|ginebra]] entre atres. |
| La cantitat d'alcohol d'un licor o una atra beguda alcohòlica es medix be pel [[volum]] d'alcohol que continga o be pel seu [[graduació alcohòlica|grau d'alcohol]]. | | La cantitat d'alcohol d'un licor o una atra beguda alcohòlica es medix be pel [[volum]] d'alcohol que continga o be pel seu [[graduació alcohòlica|grau d'alcohol]]. |