124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 32:
Llínea 32: − +
sense resum d'edició
[[Image:Reunio Felibres en 1854.jpg|thumb|right|250px|<center>Reunió del '''''Felibritge''''' en 1854</center>]]
[[Image:Reunio Felibres en 1854.jpg|thumb|right|250px|<center>Reunió del '''''Felibritge''''' en 1854</center>]]
El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occità|llengua occitana]].
El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en l'any [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occità|llengua occitana]].
== Història ==
== Història ==
Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de l'any [[1854]] en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jóvens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].
Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de l'any 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jóvens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].
En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de l'any [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en l'any [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.
En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de l'any [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en l'any [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.
L’idioma occità modern te dos normatives principals enfrontades: la [[Normativa mistraliana del occità|normativa mistraliana]] i la [[Normativa clàssica del occità|normativa clàssica]].
L’idioma occità modern te dos normatives principals enfrontades: la [[Normativa mistraliana del occità|normativa mistraliana]] i la [[Normativa clàssica del occità|normativa clàssica]].
El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrollada [[Frédéric Mistral]].
El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en l'any 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrollada [[Frédéric Mistral]].
No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del [[sigle XX]], sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva.
No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del [[sigle XX]], sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva.