Canvis

== Història de l'edifici ==

== Història de l'edifici ==

El Palau ha estat sempre vinculat en la [[Ducat de Gandia|casa ducal de Gandia]] des de molt antic, en [[1321]] l'infant Pere d'Aragó, pare del primer duc, rebia en herència diversos bens de l'almirant [[Bernat de Sarrià]] entre els quals hi havia ''"la seua casa en la ciutat de Valéncia en la parròquia de Sant Llorenç"''.<ref>segons Pere Maria Orts</ref> Esta casa podia haver tengut com a veïna la propietat de [[Pere de Vilaragut]], que va ser adquirida (en el seu pati i horts) pel Consell Municipal en l'any [[1411]] per a instalar les escoles de la ciutat. Esta propietat (una agrupació de chicotetes vivendes entorn a un pati) davant de l'[[Iglésia de Sant Llorenç (Valéncia)|iglésia de Sant Llorenç]] ocupava part del solar del que seria l'actual Palau.

El Palau ha estat sempre vinculat en la [[Ducat de Gandia|casa ducal de Gandia]] des de molt antic, en l'any [[1321]] l'infant Pere d'Aragó, pare del primer duc, rebia en herència diversos bens de l'almirant [[Bernat de Sarrià]] entre els quals hi havia ''"la seua casa en la ciutat de Valéncia en la parròquia de Sant Llorenç"''.<ref>segons Pere Maria Orts</ref> Esta casa podia haver tengut com a veïna la propietat de [[Pere de Vilaragut]], que va ser adquirida (en el seu pati i horts) pel Consell Municipal en l'any [[1411]] per a instalar les escoles de la ciutat. Esta propietat (una agrupació de chicotetes vivendes entorn a un pati) davant de l'[[Iglésia de Sant Llorenç (Valéncia)|iglésia de Sant Llorenç]] ocupava part del solar del que seria l'actual Palau.

Des de la seua creació, en l'any [[1399]], el [[Ducat de Gandia]] pertanyia a la casa real, fins que en [[1484]] [[Ferran el Catòlic]] el va vendre a [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís Borja]]. Esta venda incloïa el [[castell de Bairén]], la ciutat de [[Gandia]] i clar, la residència dels ducs en Valéncia en la parròquia de Sant Llorenç. Pere Lluís de Borja, senyor de [[Llombai]] i fill natural d'[[Aleixandre VI]], va afegir en [[1484]] i [[1485]] ad esta propietat atres cases a fi de conseguir un solar més gran, destinat a la construcció d'un gran palau. Però la seua mort en [[Itàlia]] en l'any [[1488]], més la del seu hereu i germà [[Joan Borja]] en [[1497]], feu que el proyecte de la construcció del palau recaiguera sobre [[Joan II Borja|Joan Borja i Enríquez]] (1493-1543), tercer duc Borja de Gandia.

Des de la seua creació, en l'any [[1399]], el [[Ducat de Gandia]] pertanyia a la casa real, fins que en [[1484]] [[Ferran el Catòlic]] el va vendre a [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís Borja]]. Esta venda incloïa el [[castell de Bairén]], la ciutat de [[Gandia]] i clar, la residència dels ducs en Valéncia en la parròquia de Sant Llorenç. Pere Lluís de Borja, senyor de [[Llombai]] i fill natural d'[[Aleixandre VI]], va afegir en [[1484]] i [[1485]] ad esta propietat atres cases a fi de conseguir un solar més gran, destinat a la construcció d'un gran palau. Però la seua mort en [[Itàlia]] en l'any [[1488]], més la del seu hereu i germà [[Joan Borja]] en [[1497]], feu que el proyecte de la construcció del palau recaiguera sobre [[Joan II Borja|Joan Borja i Enríquez]] (1493-1543), tercer duc Borja de Gandia.

Pocs anys despuix, en l'any [[1905]], els arriba l'ennobliment ad esta parella de la mà d'[[Alfons XIII]] en recompensa per la construcció del port de [[Benicarló]]; Joan Pérez de Sanmillán ara és ''Marqués de Benicarló'', nom que prendrà l'edifici. L'animada vida social del palau arriba al zenit en les visites reals d'[[Alfons XIII]], una en l'any [[1917]] per la concessió del títul de gentilhome al marqués, i una atre en [[1923]] per la coronació de la [[Verge dels Desamparats]].

Pocs anys despuix, en l'any [[1905]], els arriba l'ennobliment ad esta parella de la mà d'[[Alfons XIII]] en recompensa per la construcció del port de [[Benicarló]]; Joan Pérez de Sanmillán ara és ''Marqués de Benicarló'', nom que prendrà l'edifici. L'animada vida social del palau arriba al zenit en les visites reals d'[[Alfons XIII]], una en l'any [[1917]] per la concessió del títul de gentilhome al marqués, i una atre en [[1923]] per la coronació de la [[Verge dels Desamparats]].

La [[guerra civil espanyola|guerra civil]] afectà directament a la casa, el marqués va morir tràgicament i en [[1937]] estajaria la seu del Govern de la [[II República Espanyola|República]].

La [[guerra civil espanyola|guerra civil]] afectà directament a la casa, el marqués va morir tràgicament i en l'any [[1937]] estajaria la seu del Govern de la [[II República Espanyola|República]].

Acabada la guerra el palau va tornar a Guillem Pérez de Sanmillán i Fontanals, II marqués de Benicarló. Este efectuà algunes reparacions, i hi va hostajar al dictador [[Franco]] durant les seues visites a [[Valéncia]].

Acabada la guerra el palau va tornar a Guillem Pérez de Sanmillán i Fontanals, II marqués de Benicarló. Este efectuà algunes reparacions, i hi va hostajar al dictador [[Franco]] durant les seues visites a [[Valéncia]].