Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
19 bytes afegits ,  13:41 10 set 2018
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Irish soldiers during the Civil War.jpg|thumb|Soldats irlandesos durant la guerra civil]]
 
[[Image:Irish soldiers during the Civil War.jpg|thumb|Soldats irlandesos durant la guerra civil]]
La '''[[Guerra Civil]] [[Irlanda|irlandesa]] ''' va tindre lloc entre [[1922]] i [[1923]] a causa de la divisió que va provocar en el moviment [[Sinn Féin]] l'acceptació del [[Tractat angloirlandés]], firmat en [[Londres]] el [[6 de decembre]] de [[1921]], per mig del qual s'havia establit el que seria el [[Estat Lliure d'Irlanda]].
+
La '''[[Guerra Civil]] [[Irlanda|irlandesa]] ''' va tindre lloc entre els anys [[1922]] i [[1923]] a causa de la divisió que va provocar en el moviment [[Sinn Féin]] l'acceptació del [[Tractat angloirlandés]], firmat en [[Londres]] el [[6 de decembre]] de [[1921]], per mig del qual s'havia establit el que seria el [[Estat Lliure d'Irlanda]].
    
== Causes del conflicte ==
 
== Causes del conflicte ==
Llínea 21: Llínea 21:  
Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies despuix en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort varen utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats varen tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia despuix de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.
 
Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies despuix en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort varen utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats varen tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia despuix de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.
   −
La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) varen escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de 1923. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el mes de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.
+
La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) varen escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de l'any [[1923]]. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el mes de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.
    
== Final del conflicte ==
 
== Final del conflicte ==
124 351

edicions

Menú de navegació