26 079
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: − + − == L'edifici ==+ − La zona central de l'edifici, en una superfície total de 7.125 m2, en l'interior hi havia tres patis, un per cada centre docent (Institut, Escola Normal i Escola de Treball); en la part posterior hi havia un jardí botànic que, en les reformes posteriors a la [[Gerra Civil espanyola|guerra civil]], es va convertir en pati de deports; al primer pis, un grandiós saló d'actes en pintures alegòriques de [[Vicent Castell Doménech]] datades en [[1915]]. + − L'edifici s'articula al voltant dels seus tres grans patis, de la mateixa manera que la tercera zona, que rodeja la pista deportiva, que consta de dos plantes. Un atri claustral, una escala monumental, vàries accesories, laboratoris, museus, seminaris, aules, bell saló d'actes, biblioteca, vivenda del conserge, despachos, torre de l'observatori meteorològic, capella, archius, sala de professors, constituïxen les distintes dependències. + − + − En l'entrada de l'eixèrcit franquista a Castelló en [[1938]], l'edifici es va convertir en Hospital Militar de l'exièrcit de Llevant fins al mes de desembre de [[1939]] en que va tornar al seu edifici.+ − Entre les reformes més significatives de l'edifici en els primers anys de l'etapa franquista trobem la construcció d'una capella, inaugurada en [[1946]], per la qual cosa es van ocupar dos aules de l'ala nort en el primer pis.+ − En els anys xixanta i setanta es varen produir canvis importants en el desenroll socio-econòmic del país que tingueren una forta incidència en l'evolució de l'Institut: la creació de l'Institut femení en el mateix edifici i la posterior marcha en [[1968]] a un centre propi (l'actual Institut Penyagolosa); la marcha de la Biblioteca Pública i de l'Escola de Maestria Industrial també en els anys xixanta i finalment en els setanta la desaparició de l'antic Bachillerat en implantar-se el BUP.+
sense resum d'edició
== Història ==
== Història ==
En un principi, l'Institut estigué situat en l'antic convent de les clarises lo que hui és la plaça Santa Clara, a càrrec de la Diputació Provincial de Castelló, baix el nom d'Institut Provincial de Segona Ensenyança l'any [[1846]]. Fins a l'any [[1857]] que passà a denominar-se Institut General i Tècnic, com la resta d'[[Espanya]]. Aplegat el [[sigle XX]] i davant el deteriorament de l'edifici de l'antic convent es va pensar en proyectar un nou edifici. El 22 de juliol de l'any [[1910]] s'aprovà el proyecte presentat per l'arquitecte castellonenc [[Francisco Tomás Traver]], començant les obres del nou edifici el 22 de febrer de [[1912]], inaugurant-se l'edifici el 14 de giner de 1917. L'edifici fon emplaçat en el solar que ocupava l'antiga plaça de bous (Plaça de Vilarroig), en l'actual Avinguda del Rei En Jaume. L'any [[1924]], ya en l'actual ubicació, es denominà Institut Nacional d'Ensenyança Mija. En l'actualitat el seu nom és Institut d'Ensenyança Secundària (IES).
En un principi, l'Institut estigué situat en l'antic convent de les clarises lo que hui és la plaça Santa Clara, a càrrec de la Diputació Provincial de Castelló, baix el nom d'Institut Provincial de Segona Ensenyança l'any [[1846]]. Fins a l'any [[1857]] que passà a denominar-se Institut General i Tècnic, com la resta d'[[Espanya]]. Aplegat el [[sigle XX]] i davant el deteriorament de l'edifici de l'antic convent es va pensar en proyectar un nou edifici. El 22 de juliol de l'any [[1910]] s'aprovà el proyecte presentat per l'arquitecte castellonenc [[Francisco Tomás Traver]], començant les obres del nou edifici el 22 de febrer de [[1912]], inaugurant-se l'edifici el 14 de giner de 1917. L'edifici fon emplaçat en el solar que ocupava l'antiga plaça de bous (Plaça de Vilarroig), en l'actual Avinguda del Rei En Jaume. L'any [[1924]], ya en l'actual ubicació, es denominà Institut Nacional d'Ensenyança Mija. En l'actualitat el seu nom és Institut d'Ensenyança Secundària (IES).
En plena guerra civil, el 12 de maig de [[1937]], l'Institut passà a denominar-se Institut Nacional de Segona Ensenyança Juan Marco, en memòria d'un antic alumne de l'Institut de Castelló, mort al front de [[Terol]] els primers dies de la guerra. Fins al 16 de giner de [[1943]], que es canviarà per l'actual de Francesc Ribalta. El centre es va batejar en el nom i homenage a l'extraordinari pintor [[Francesc Ribalta]], seguix sent un far que guia les ensenyances miges, com a centre bàsic fonamental dels coleges lliures adoptats de varis enclavaments de la província.
En l'entrada de l'eixèrcit franquista a Castelló en [[1938]], l'edifici es va convertir en Hospital Militar de l'eixèrcit de Llevant fins al mes de decembre de [[1939]] en que va tornar al seu edifici.
Entre les reformes més significatives de l'edifici en els primers anys de l'etapa franquista trobem la construcció d'una capella, inaugurada en [[1946]], per la qual cosa es van ocupar dos aules de l'ala nort en el primer pis.
En plena guerra civil, el 12 de maig de 1937, lInstitut passà a denominar-se Institut Nacional de Segona Ensenyança Juan Marco, en memòria d'un antic alumne de l'Institut de Castelló, mort al front de [[Terol]] els primers dies de la guerra. Fins al 16 de giner de [[1943]], que es canviarà per l'actual de Francesc Ribalta. El centre es va batejar en el nom i homenage a l'extraordinari pintor [[Francesc Ribalta]], seguix sent un far que guia les ensenyances miges, com a centre bàsic fonamental dels coleges lliures adoptats de varis enclavaments de la província.
En els anys xixanta i setanta es varen produir canvis importants en el desenroll socio-econòmic del país que tingueren una forta incidència en l'evolució de l'Institut: la creació de l'Institut femení en el mateix edifici i la posterior marcha en [[1968]] a un centre propi (l'actual Institut Penyagolosa); la marcha de la Biblioteca Pública i de l'Escola de Maestria Industrial també en els anys xixanta i finalment en els setanta la desaparició de l'antic Bachillerat en implantar-se el BUP.
== L'edifici ==
La zona central de l'edifici, en una superfície total de 7.125 m2, en l'interior hi havia tres patis, un per cada centre docent (Institut, Escola Normal i Escola de Treball); en la part posterior hi havia un jardí botànic que, en les reformes posteriors a la [[Gerra Civil espanyola|guerra civil]], es va convertir en pati de deports; al primer pis, un grandiós saló d'actes en pintures alegòriques de [[Vicent Castell Doménech]] datades en [[1915]].
L'edifici s'articula al voltant dels seus tres grans patis, de la mateixa manera que la tercera zona, que rodeja la pista deportiva, que consta de dos plantes. Un atri claustral, una escala monumental, vàries accesories, laboratoris, museus, seminaris, aules, bell saló d'actes, biblioteca, vivenda del conserge, despachos, torre de l'observatori meteorològic, capella, archius, sala de professors, constituïxen les distintes dependències.
== Personages ilustres ==
== Personages ilustres ==