Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
Text reemplaça - ' l'historia ' a ' l'història '
Llínea 1: Llínea 1:  
'''''Terminator II: El juí final''''' (1991) és una película d'acció escrita, produïda i dirigida per [[James Cameron]]. La seqüela de ''[[The Terminator]] '' (1984), que precedix a ''[[Terminator 3: La rebelió de les maquines]] '' (2003), esta protagonisada, entre atres, per [[Arnold Schwarzenegger]], [[Edward Furlong]], [[Linda Hamilton]], [[Robert Patrick]], [[Earl Boen]] i [[Joe Morton]].
 
'''''Terminator II: El juí final''''' (1991) és una película d'acció escrita, produïda i dirigida per [[James Cameron]]. La seqüela de ''[[The Terminator]] '' (1984), que precedix a ''[[Terminator 3: La rebelió de les maquines]] '' (2003), esta protagonisada, entre atres, per [[Arnold Schwarzenegger]], [[Edward Furlong]], [[Linda Hamilton]], [[Robert Patrick]], [[Earl Boen]] i [[Joe Morton]].
   −
Després de l'èxit de la primera película i aprofitant la popularitat d'[[Arnold Schwarzenegger]], [[James Cameron]] repetí els esquemes de la producció original. També té el mèrit de ser una de les primeres películes en les que se utilisaren imàgens generades per ordenador (CGI) per a recrear a l'antagonista. Fon la producció més cara de l'historia, en el moment del seu estrena, en un cost de 100 millons de dólars. Se convertí en la segona película més taquillera de l'historia en el seu moment, recaptant en tot el mon 520 millons de dólars, següent a soles superada per ''[[E. T., el extraterrestre]] ''.
+
Després de l'èxit de la primera película i aprofitant la popularitat d'[[Arnold Schwarzenegger]], [[James Cameron]] repetí els esquemes de la producció original. També té el mèrit de ser una de les primeres películes en les que se utilisaren imàgens generades per ordenador (CGI) per a recrear a l'antagonista. Fon la producció més cara de l'historia, en el moment del seu estrena, en un cost de 100 millons de dólars. Se convertí en la segona película més taquillera de l'història en el seu moment, recaptant en tot el mon 520 millons de dólars, següent a soles superada per ''[[E. T., el extraterrestre]] ''.
    
La película fon guardonada en premis cinematogràfics estat unidencs i internacionals, ademés de quatre [[Premi Òscar|Oscars]]: [[Anex:Òscar als millors efectes visuals|Millors efectes visuals]], [[Anex:Òscar al millor sò|Millor sò]], [[Anex:Òscar al millor maquillage|Millor maquillage]] i [[Anex:Òscar a la millor edició de sò|Millor edició de sò]].
 
La película fon guardonada en premis cinematogràfics estat unidencs i internacionals, ademés de quatre [[Premi Òscar|Oscars]]: [[Anex:Òscar als millors efectes visuals|Millors efectes visuals]], [[Anex:Òscar al millor sò|Millor sò]], [[Anex:Òscar al millor maquillage|Millor maquillage]] i [[Anex:Òscar a la millor edició de sò|Millor edició de sò]].
Llínea 15: Llínea 15:  
Les maquines envien a l'avançat [[T-1000]] (''Robert Patrick''), un prototip d'''aleació mimètica'' o metal líquit, capaç de copiar formes del mateix tamany i d'eixa forma poder assessinar molt més subtilment a John Connor.
 
Les maquines envien a l'avançat [[T-1000]] (''Robert Patrick''), un prototip d'''aleació mimètica'' o metal líquit, capaç de copiar formes del mateix tamany i d'eixa forma poder assessinar molt més subtilment a John Connor.
   −
Sarah Connor (''Linda Hamilton'') se troba tancada en el hospital siquiàtric de [[Pescadero]], en el àrea de màxima seguritat, reiterant l'historia del fi dels temps i de les maquines al [[Dr. Peter Silberman]] (''Earl Boen'').
+
Sarah Connor (''Linda Hamilton'') se troba tancada en el hospital siquiàtric de [[Pescadero]], en el àrea de màxima seguritat, reiterant l'història del fi dels temps i de les maquines al [[Dr. Peter Silberman]] (''Earl Boen'').
    
El jove John Connor (''Edward Furlong'') és un jove rebel que viu en els seus pares adoptius, als quals no respecta, despuix de l'arrest de Sarah per intentar destruir l'indústria Sistemes Cyberdine, fabricant de computadores; despuix d'haver vixcut molts anys en [[Mèxic]] i [[Centroamèrica]] aprenent tècniques militars.
 
El jove John Connor (''Edward Furlong'') és un jove rebel que viu en els seus pares adoptius, als quals no respecta, despuix de l'arrest de Sarah per intentar destruir l'indústria Sistemes Cyberdine, fabricant de computadores; despuix d'haver vixcut molts anys en [[Mèxic]] i [[Centroamèrica]] aprenent tècniques militars.
Llínea 29: Llínea 29:  
En mig de la commoció, el T-800 conseguix fer explotar el camió en el que anava el T-1000. Encara que sap que això no el destruirà, al menys el demorarà lo suficient per a conseguir escapar. John i el T-800 fan una parada i el cyborg li explica que ell ha vengut del futur per a protegir-lo del T-1000. John tracta de contactar en els seus pares adoptius, pero del T-800 descobrix que els seus pares han sigut assessinats pel T-1000. En açò John reflexiona que sa mare podria estar en perill i fa que el T-800 el duga a l'hospital siquiàtric de Pescadero per a rescatar-la.
 
En mig de la commoció, el T-800 conseguix fer explotar el camió en el que anava el T-1000. Encara que sap que això no el destruirà, al menys el demorarà lo suficient per a conseguir escapar. John i el T-800 fan una parada i el cyborg li explica que ell ha vengut del futur per a protegir-lo del T-1000. John tracta de contactar en els seus pares adoptius, pero del T-800 descobrix que els seus pares han sigut assessinats pel T-1000. En açò John reflexiona que sa mare podria estar en perill i fa que el T-800 el duga a l'hospital siquiàtric de Pescadero per a rescatar-la.
   −
Efectivament eixa nit, el T-1000 aplega al siquiàtric buscant a Sarah Connor. Ella estava intentant escapar per a buscar al seu fill John, ya que se havia enterat que un T-800 havia sigut vist en Los Ángeles. En mig de l'escarot que Sarah arma en el seu intent d'escapar-se, apareix el T-1000 i fuig; encara que, la seua sorpresa és enorme quant veu entrar per una porta al T-800 que recordava. Sarah entra en shock, pero se recobra al vore al seu fill, qui la convens que el T-800 ha vengut per ajudar-los. Quant els tres fugen, el seu pas és bloquejat pel T-1000. En eixe moment el Dr. Silberman, que estava veent-ho tot, se dona conte que l'historia de Sarah i en el seu moment de Kyle Reese, era certa.  
+
Efectivament eixa nit, el T-1000 aplega al siquiàtric buscant a Sarah Connor. Ella estava intentant escapar per a buscar al seu fill John, ya que se havia enterat que un T-800 havia sigut vist en Los Ángeles. En mig de l'escarot que Sarah arma en el seu intent d'escapar-se, apareix el T-1000 i fuig; encara que, la seua sorpresa és enorme quant veu entrar per una porta al T-800 que recordava. Sarah entra en shock, pero se recobra al vore al seu fill, qui la convens que el T-800 ha vengut per ajudar-los. Quant els tres fugen, el seu pas és bloquejat pel T-1000. En eixe moment el Dr. Silberman, que estava veent-ho tot, se dona conte que l'història de Sarah i en el seu moment de Kyle Reese, era certa.  
    
Després de desfer-se del T-1000, Sarah, John i el T-800 fugen en un coche. Els tres fugitius se dirigixen cap a la frontera en Mèxic, per a tindre un respir. Durant este viage el T-800 explica com succeiran els acontenyiments del Dia del Juí. Dona també l'informació sobre la direcció i el nom de la persona directament responsable de l'estudi del braç i el chip i per conseqüència, el responsable del naiximent de ''Skynet'', el dr. Miles Bennett Dyson (''Joe Morton'').  
 
Després de desfer-se del T-1000, Sarah, John i el T-800 fugen en un coche. Els tres fugitius se dirigixen cap a la frontera en Mèxic, per a tindre un respir. Durant este viage el T-800 explica com succeiran els acontenyiments del Dia del Juí. Dona també l'informació sobre la direcció i el nom de la persona directament responsable de l'estudi del braç i el chip i per conseqüència, el responsable del naiximent de ''Skynet'', el dr. Miles Bennett Dyson (''Joe Morton'').  
Llínea 35: Llínea 35:  
Després d'una breu estada en la família d'Enrique Salceda (''Castulo Guerra''), un ex-companyer de Sarah, dels seus temps en Amèrica Central i amo d'un depòsit ocult d'armes, Sarah decidix assessinar a Dyson, en l'objectiu d'interrompre l'investigació. Després d'equipar-se, abandona sola el lloc, deixant a John i al T-800.
 
Després d'una breu estada en la família d'Enrique Salceda (''Castulo Guerra''), un ex-companyer de Sarah, dels seus temps en Amèrica Central i amo d'un depòsit ocult d'armes, Sarah decidix assessinar a Dyson, en l'objectiu d'interrompre l'investigació. Després d'equipar-se, abandona sola el lloc, deixant a John i al T-800.
   −
Sarah aplega a la casa del Dr. Dyson, qui estava en la seua família i comença a disparar. Tant la dona com el fill de Dyson conseguixen salvar-se, pero ell resulta ferit, Sarah pren llavors una pistola i se dirigix cap a ell per a matar-lo, pero en l'últim moment no pot, per que no és capaç de matar a una persona. En eixe moment apareixen John i el T-800, que havien seguit a Sarah. Ella relata tota l'historia i li diu a l'investigador que el volia matar per a evitar la creació d'''Skynet''. Per orde d'ella, el T-800 acaba per convéncer al dr. Dyson, al obrir la carn del seu braç que cobrix el seu endosquelet i mostrar-li la seua construcció, idèntica al que havia en els laboratoris de Sistemes Cyberdyne.
+
Sarah aplega a la casa del Dr. Dyson, qui estava en la seua família i comença a disparar. Tant la dona com el fill de Dyson conseguixen salvar-se, pero ell resulta ferit, Sarah pren llavors una pistola i se dirigix cap a ell per a matar-lo, pero en l'últim moment no pot, per que no és capaç de matar a una persona. En eixe moment apareixen John i el T-800, que havien seguit a Sarah. Ella relata tota l'història i li diu a l'investigador que el volia matar per a evitar la creació d'''Skynet''. Per orde d'ella, el T-800 acaba per convéncer al dr. Dyson, al obrir la carn del seu braç que cobrix el seu endosquelet i mostrar-li la seua construcció, idèntica al que havia en els laboratoris de Sistemes Cyberdyne.
    
L'investigador és curat de la seua ferida i decidix seguir a Sarah, a John i al T-800 a l'edifici de Sistemes Cyberdyne, per a destruir-lo. Una vegada allí conseguixen passar el control dels guardes nocturns, dient Dyson que els seus acompanyants son els seus amics, pero no conseguixen convéncer-los i estos toquen l'alarma.  
 
L'investigador és curat de la seua ferida i decidix seguir a Sarah, a John i al T-800 a l'edifici de Sistemes Cyberdyne, per a destruir-lo. Una vegada allí conseguixen passar el control dels guardes nocturns, dient Dyson que els seus acompanyants son els seus amics, pero no conseguixen convéncer-los i estos toquen l'alarma.  
126 672

edicions

Menú de navegació