Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  07:29 2 set 2018
Llínea 35: Llínea 35:  
* [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]].
 
* [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]].
 
* [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls.
 
* [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls.
* [[1978]] (26 d’octubre). Grups valencianistes intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i clamen contra el president, [[José Luis Albiñana]].
+
* [[1978]] (26 d’octubre). Grups valencianistes intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i clamen contra el president, [[Josep Lluís Albiñana]].
 
* [[1978]] (4 de decembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls.
 
* [[1978]] (4 de decembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls.
 
* [[1979]] (abril). Tal com preveïa el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el número de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que varen donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no conseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta conseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).
 
* [[1979]] (abril). Tal com preveïa el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el número de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que varen donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no conseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta conseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).
26 219

edicions

Menú de navegació