26 320
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Josep Lluís Albiñana i Olmos''' (Valéncia, 1943) fon un juge i polític valencià, en l'actualitat està jubilat. Josep Lluís Albiñana fon el...»
'''Josep Lluís Albiñana i Olmos''' ([[Valéncia]], [[1943]]) fon un juge i polític valencià, en l'actualitat està jubilat.
Josep Lluís Albiñana fon el primer president del Consell de Forces Polítiques del [[País Valencià]] (sic), orgue preautonòmic embrió de la futura [[Generalitat Valenciana]], entre [[1978]] i [[1979]]. Membre del [[PSPV-PSOE]]. Ha segut juge de vigilància penitenciària, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona i en l'actualitat es troba jubilat.
== Biografia ==
Ingressà en el PSOE-PV en l'any [[1975]], sent nomenat membre de la Comissió Eixecutiva Federal resultant del seu XXVI Congrés. Fon el cap de llista del PSOE-PV per Valéncia al Congrés dels Diputats en [[1977]]. En 1978 fon elegit pel Plenari de Parlamentaris del País Valencià (sic) president del Consell del País Valencià (sic), institució creada el 17 de març de 1978 per un real decret-llei firmat pel Rei d'Espanya i el president del govern espanyol, en el que s'aprovava el règim preautonòmic del País Valencià (sic).
Des de la presidència del Consell Preautonòmic va impulsar una política de compromís polític entre els diferents partits en representació parlamentària. En este sentit el president Albiñana va adoptar, com a programa d'actuació, els acorts entre la Junta Democràtica del País Valencià (sic) i el Consell democràtic del País Valencià (sic) de juny de 1976, a l'hora de constituir la Taula de Forces Polítiques i Sindicals per a la «ruptura democràtica». En abril de 1979 va renunciar a la presidència del Consell Preautonòmic davant la falta de respal de la direcció del ya PSPV-PSOE, el secretari general del qual era Joan Pastor.
Va tornar a ocupar este càrrec breument, pero en decembre de 1979 -quan els socialistes, dirigits esta volta ya per [[Joan Lerma]], es varen retirar del Consell en protesta per la paralisació del procés autonòmic- ho va abandonar definitivament. Li succeiria en el càrrec [[Enrique Monsonís]]. Albiñana va dimitir el 22 de decembre d'eixe any, i també entregaria el carnet del PSPV i l'acta de diputat del PSOE, el número un per [[Valéncia]].
En l'any [[2015]] va tornar a la política, presentant-se a les [[Eleccions generals d'Espanya de 2015]] com a número 1 al Senat per la [[província de Valéncia]] per la coalició Compromís-Podemos-És el moment.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Albi%C3%B1ana Josep Lluís Albiñana en Wikipedia]
Josep Lluís Albiñana fon el primer president del Consell de Forces Polítiques del [[País Valencià]] (sic), orgue preautonòmic embrió de la futura [[Generalitat Valenciana]], entre [[1978]] i [[1979]]. Membre del [[PSPV-PSOE]]. Ha segut juge de vigilància penitenciària, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona i en l'actualitat es troba jubilat.
== Biografia ==
Ingressà en el PSOE-PV en l'any [[1975]], sent nomenat membre de la Comissió Eixecutiva Federal resultant del seu XXVI Congrés. Fon el cap de llista del PSOE-PV per Valéncia al Congrés dels Diputats en [[1977]]. En 1978 fon elegit pel Plenari de Parlamentaris del País Valencià (sic) president del Consell del País Valencià (sic), institució creada el 17 de març de 1978 per un real decret-llei firmat pel Rei d'Espanya i el president del govern espanyol, en el que s'aprovava el règim preautonòmic del País Valencià (sic).
Des de la presidència del Consell Preautonòmic va impulsar una política de compromís polític entre els diferents partits en representació parlamentària. En este sentit el president Albiñana va adoptar, com a programa d'actuació, els acorts entre la Junta Democràtica del País Valencià (sic) i el Consell democràtic del País Valencià (sic) de juny de 1976, a l'hora de constituir la Taula de Forces Polítiques i Sindicals per a la «ruptura democràtica». En abril de 1979 va renunciar a la presidència del Consell Preautonòmic davant la falta de respal de la direcció del ya PSPV-PSOE, el secretari general del qual era Joan Pastor.
Va tornar a ocupar este càrrec breument, pero en decembre de 1979 -quan els socialistes, dirigits esta volta ya per [[Joan Lerma]], es varen retirar del Consell en protesta per la paralisació del procés autonòmic- ho va abandonar definitivament. Li succeiria en el càrrec [[Enrique Monsonís]]. Albiñana va dimitir el 22 de decembre d'eixe any, i també entregaria el carnet del PSPV i l'acta de diputat del PSOE, el número un per [[Valéncia]].
En l'any [[2015]] va tornar a la política, presentant-se a les [[Eleccions generals d'Espanya de 2015]] com a número 1 al Senat per la [[província de Valéncia]] per la coalició Compromís-Podemos-És el moment.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Albi%C3%B1ana Josep Lluís Albiñana en Wikipedia]